News – CLIMATICKAOS

Tornar al Blog

News 2019

News 2020

Als principals rius catalans s’analitzarà la presència de microplàstics (12/02/2026)

Nova Delhi, viu els nivells més alts de contaminació atmosfèrica (11/02/2026)

Desplaçaments forçats pel canvi climàtic (06/02/2026)

La irrupció tecnològica de la IA – Intel·ligència Artificial – i les seves conseqüències (07/01/2026)

News 2026

Als principals rius catalans s’analitzarà la presència de microplàstics.

Si L’Agencia Catalana de l’Aigua, ha signat el contracte de licitació, és compromet a destinar-hi més de 291.000 € per analitzar la presència de microplàstics a 54 punts a les conques fluvials de CAT.

Les principals conques seran concretament en el riu Llobregat, la conca del Ter, la Muga, la Tordera, el Fluvià, el Besòs, el Foix, l’Anoia, el Segre i les rieres de Rubí i la Bisbal.

S’analitzaran diversos trams de riu, l’aigua que entra i surt d’algunes depuradores, així com trams fluvials amb poques pressions –capçaleres- . En total, s’agafaran 123 mostres, que es recolliran a través de tres campanyes de mostreig.

Es portaran a terme mostrejos en un total de 54 punts de control: 23 en aigües superficials, 26 a l’entrada i sortida de depuradores i cinc en capçaleres de riu.

L’objectiu és analitzar les partícules de polímers sintètics i insolubles en aigua, amb mides d’entre 0,1 micròmetres i 1,5 mil·límetres, i fibres de longituds compreses entre els 0,3 micròmetres i 15 mil·límetres.

Bona mesura, ja que molts que feu confiança al bloc, coneixeu que els microplàstics envaeixen els mars i oceans i pocs sabeu que passa als rius.

JB/ 12/02/2026

Nova Delhi, viu els nivells més alts de contaminació atmosfèrica.

Narendra Modi – primer ministre de l’Índia – ha de controlar les manifestacions al carrer i recuperar el control de la capital arran de les moltes queixes dels seus ciutadans.

Els mesos de novembre i desembre, solen ser els més alts de contaminació atmosfèrica a Nova Delhi i arriben a un índex molt alt de la qualitat de l’aire.

Els més longeus i joves – d’uns trenta milions d’habitants – són els que pateixen la pitjor qualitat de l’aire, fet que representa un perill greu per la salut. Viuen en una ciutat considerada la pitjor en qualitat de l’aire del món.

L’advocat Ritwick Dutta – especialitzat en medi ambient i veí de la capital Índia – va dir : ‘ Els polítics no parlen de contaminació atmosfèrica, l’única cosa que han aconseguit amb aquesta estratègia de silenci , és que la indignació popular creixi’.

En els darrers mesos, la toxicitat ha augmentat i s’han viscut protestes – poc habituals – contra les polítiques del govern.

JB/ 11/02/2026

Desplaçaments forçats pel canvi climàtic.

Al Palau Macaya de Barcelona – ubicat a la Casa Macaya, Passeig de Sant Joan, 108 – La Fundació ‘La Caixa’ té per finalitat, la difusió cultural, social, científica i educativa, mitjançant exposicions, concerts, debats, programes educatius, la política ambiental, etc.,

Del 6 al 27 de febrer és durà a terme un cicle de cinefòrum – sota la Direcció Científica de José Alonso, en col·laboració amb la UNESCO – que analitza la crisi climàtica com a causa de desplaçaments forçats. A través de tres casos globals, es qüestiona la frontera entre migració econòmica i refugi, tot posant cara a les persones atrapades en un buit legal i les desigualtats que genera el canvi climàtic.

6 de febrer , Mobilitat Transnacional i Canvi Climàtic (Fet).
13 de febrer , Mobilitat Interna. Estrabisme als Andes.
20 de febrer, Mobilitat d’Elit i Desigualtat.
27 de febrer, Fronteres. El Buit Legal del Refugiat Climàtic.

Podeu accedir mitjançant l’URL a tota la programació , activitats i continguts d’aquest cicle: https://palaumacaya.fundacionlacaixa.org/ca/p/refugiats-climatics-macaya

JB/ 06/02/2026

La irrupció tecnològica de la IA – Intel·ligència Artificial – i les seves conseqüències.

La revolució tecnològica afegeix una capa addicional d’incertesa i eleva significativament els desastres naturals associats al canvi climàtic, és a dir , contaminació, consum d’aigua per sobre de l’escala industrial, demanda energètica amb escreix , elevant fins a nivells inaudits el preu dels subministraments.

Llegint un article del New York Times, fins i tot, habitants d’algunes regions al voltant de naus de computació de la IA, han començat a desenvolupar tumors malignes especialment difícils de tractar.

Es va explorar el cas d’una població d’un estat – EUA – a on opera un centre de dades d’una potent empresa tecnològica creada fa tres anys. que acumulava fins a 70 casos de càncers estranys entre els seus habitants. Les autoritats del comtat , van revelar que l’aigua de la regió estava contaminada per nivells nocius de nitrats a causa de l’activitat de les instal·lacions. Per sota de l’amenaça a la vida humana, el 2026 ens menjarem un nou gripau, un nou dany col·lateral que no expliquen.

El boom de la Intel·ligència Artificial, obre nombrosos forats negres i les repercussions a escala mundial son moltes, per molt que diguin que amb la IA comença ‘ Una nova edat daurada’.

JB/07/01/2026

News 2025

Mala gestió en la proliferació dels porcs senglars.

S’ha decretat l’accés al medi natural en un radi de sis quilòmetres a partir de Cerdanyola del Vallès. Més d’una dotzena de municipis afectats i l’objectiu és evitar la propagació del virus – pesta porcina africana -.

Crec que és un bon objectiu la prevenció i garantir l’eficàcia de les mesures adoptades. Dit això, per què no es prenien mesures quant el senglars convivien i conviuen a molts municipis amb els humans?

Els senglars caminen per voreres, travessen carreteres, destrozen conreus i parcs urbans, mengen deixalles generades per l’incivisme de l’ésser humà, buiden contenidors, furguen a tot arreu …

Perjudiquen la biodiversitat de la flora i la fauna i ara no ens permeten gaudir d’unes zones on els humans tenim contacte amb la natura.

Si l’erradicació i el control amb cura dels 200.000 exemplars existents a Catalunya, hagués arribat la pesta porcina africana? Soc conscient que hi ha un plaga a la majoria de ciutats d’arreu del món, i el virus afecta a molts països de la Unió Europea, però ara som un país – Cat – que no ens lliurem de la PPA.

Som també un país amb més exportacions de carn de porc i la pesta afectarà a granges i l’economia del sector porcí en milions de pèrdues, però insisteixo amb la meva pregunta, el porc senglar – Sus scrofa – un mamífer conflictiu, pot condicionar-nos gaudir del medi natural?

Els humans necessitem la relació amb l’entorn natural i ara ens podem trobar que per una mala gestió estiguem – com a mínim – dos anys sense gaudir de molts parcs naturals.

Com va manifestar amb ironia Carme Rosset – delegada d’Unió de Pagesos al pla de l’Estany – ‘Si el porc senglar, menges polítics o funcionaris ja estaria tot solucionat’.

JB/ 17/12/2025

Tot s’hi val ! – mentir, negar, tergiversar…-

El periodisme ambiental està exercint un paper clau en la difusió d’informació precisa i rellevant, esdevenint una important eina per generar consciència i promoure un canvi positiu a la societat.

La consciència moltes vegades es veu malmesa, obstaculitzada i retardada per la producció i la circulació enganyosa sobre la naturalesa del canvi climàtic. La informació, ha de ser veraç, basada en la ciència i aliena a missatges extrems que poden tindre l’efecte contrari.

A través del Col·legi de Periodistes, he pogut accedir a un estudi ‘Information Integrity about Climate Science ‘ – publicat per el Panell Internacional sobre l’Entorn Informatiu ( IPIE) – que indica que actors poderosos – entre ells, corporacions, governs i partits polítics – difonen intencionadament informació inexacta o enganyosa sobre el canvi climàtic antropogènic. Aquesta informació circula a través de canals de comunicació digitals, audiovisuals i interpersonals. El resultat és una disminució de la confiança pública, una menor coordinació de polítiques i un cercle viciós entre el negacionisme científic i la inacció política.

Les campanyes de desinformació coordinades configuren activament les narratives climàtiques. El consens científic es tergiversa amb freqüència als mitjans de comunicació. L’aplicació de la normativa i l’accés a les dades continuen sent desiguals a nivell mundial. La recerca sobre la integritat de la informació està molt concentrada al Nord Global.

Accés per descarregar l’informe http://doi.org/10.61452/BTZP3426

JB/ 02/11/2025

Novel·la de la coreana Yun Ko-eun – La Turista –

La Uni Climàtica, és un club de lectura mensual, tallers i trobades tant virtuals com presencials, que va proposar la lectura d’una novel·la d’una escriptora coreana anomenada Yun Ko-eun- per primera vegada traduïda a l’espanyol -.

Climàtica és el primer mitjà espanyol especialitzat en informar i formar sobre la crisi climàtica i de biodiversitat, les causes i les conseqüències.

El canvi climàtic ens afecta totes i tots. Un dels objectius de Climàtica, és oferir informació complexa de manera accessible als que busquen eines amb què fer front a aquest problema, el més greu a què ens enfrontem avui. Climàtica edita també una revista digital i un magazine anual -en versió PDF i en paper- i organitzen a través de “La Uni Climàtica” un club de lectura mensual, tallers i trobades tant virtuals com presencials.

La “Turista” – novel·la que proposo amb la secció de llibres recomanats – és molt interessant ja que poc ens imaginem on arriben les tendències socials – morboses – , és a dir, turisme a zones catastròfiques com :Erupcions volcàniques, els terratrèmols, les guerres, les sequeres, els tifons, els tsunamis, desastres derivats del canvi Climàtic i altres.

La morbositat és una cosa que caracteritza la humanitat, i alguns llocs del món on s’ha viscut una catàstrofe de qualsevol tipus, es presten per rebre turistes en qualsevol moment de l’any.

Em va interessar com ho descriu en la seva novel·la l’escriptora coreana, doncs desastres provocats pel canvi climàtic i altres, son visitats i la relació existent entre el turisme i el canvi climàtic no deixa de ser curiosa. La relació, causa efecte és rellevant i cal analitzar-ho. La Novel·la ens dona l’oportunitat.

Convé quant més aviat millor eliminar del mapa turístic les visites a certs llocs perquè la seva petjada a part de la morbositat deixa també conseqüències.

JB/ 23-10-2025

Europa no respon a la reducció d’emissions

La Unió Europea ha estat incapaç de ratificar un nou objectiu de reducció d’emissions per el 2040.

Estats ultraconservadors com Hongria i Itàlia, si han sumat França i Alemanya dos països considerats motors en la neutralitat climàtica que ara s’han emplaçat fins l’octubre per parlar del tema.

Ara el preu de la inacció dels governs, és cada cop més alt i practicament inassumible. Un estudi recent d’experts acadèmics i analistes del Banc Central Europeu, estimen en 43.000 milions d’euros el cost macroeconòmic del fenòmens extrems del recent estiu i 126.000 milions d’euros fins el proper 2029 vinent.

El cost a Catalunya de les onades de calor pugen a uns 1.000 milions d’euros. Si és calcula fins el 2029 – 4 anys més – s’estima sigui de 6.000 milions.

Les dades en milions d’euros potser no ens afecten tant com les turbulencies globals que patim – que són moltes -, el fet que no s’avanci contra la reducció de CO2 i cada dia que passa estem més exposats a patir fenòmens extrems que ens condicionen la vida en aquest planeta.

Ara, un anys més se celebrarà la COP30 al Brasil i els experts auguren que de poc servirà si els Estats Units s’ha autoexclòs i altres païssos hi enviaran politics amb poca decisió sobre els acords o intencions que es puguin presentar.

Respectar l’acord de Paris – 12 de desembre de 2015 – ja és una quimera. Una dècada d’or perduda.

JB/ 26/09/2025

El Betanodavirus, una nova malaltia al Mediterrani.

El litoral català, es veu efectat per el Betanodavirus, una necrosi nerviosa viral que
afecta a moltes espècies de peixos fins causar una gran mortalitat.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-
CSIC) han posat en marxa una xarxa d’alerta i recollida de mostres per identificar els casos i seguir l’evolució de la malaltia.

El virus està estès més enllà de la costa dels Païssos Catalans i Illes Balears. També
països com Grècia, Itàlia – al sud – i ara es desplaça a les costes de les illes Açores, fet que suposa que el virus supera l’arc mediterrani fins arribar l’Atlàntic.

JB/ 25/09/2025

Som Natura – CaixaForum Barcelona –

Del 18 d’aquest mes fins el 6 d’abril del proper anys 2026, CaixaForum Barcelona, ens ofereix gaudir d’una experiència fora del comú, viure la natura i la proposta de salvar el món.

“Som Natura”, és una exposició immersiva que barreja imatges del National Geographic, el videoart no figuratiu d’Alex Le Guillou i els experiments més reeixits de la recuperació de fauna salvatge.

Son tres sales – 68minuts – on les parets i el terra ens envolten d’imatges i so i de murals audiovisuals . Tot això gràcies a la productora de l’exposició , una empresa canadenca, – OasisImmersive Studios- la col·laboració de National Geographic, la benedicció de Nacions Unides i l’ajuda inestimable de laFundació David Suzuki i dues ONGS més ,Workshops for Biodiversity i Age of Union.

La directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo, manifesta que l’exposició és com “una crida a l’acció positiva en un moment clau per la biodiversitat mundial” i confia que Som Natura “crearà, entre els visitants, agents de canvi conscients de la nostra relació amb la natura”.

Podeu accedir a l’exposició consultant els horaris de CaixaForum i podreu gaudir d’ un món de colors immersiu – en tres àmbits – que permet actuar al visitant creant una experiència de creació constant i plena de significats.

La finalitat de “Som Natura” és la d’actuar per evitar el canvi climàtic i salvar el planeta .

JB/ 25/09/2025

Un ros a la Casa Blanca, amb un llenguatge groller

Aquest personatge, altrement anomenat President dels EUA – Donald Trump – és llueix a l’Assemblea General de les Nacions Unides amb atacs contra la Institució i el canvi climàtic .

Trump va negar la crisi climàtica i rebutja les polítiques d’energia verdes, fins i tot es va atrevir a esmentar que “és la major estafa de la història” i que les Nacions Unides havia mentit sobre aquesta qüestió.

Trump també va criticar l’ONU pels seus posicionaments a favor de la migració al món , afirmant que estan a les portes de l’infern.

Un migrant,- President Trump – busca una seguretat econòmica i laboral que els condueix a enfrontar-se a la mort, la violència, la solitud i al racisme lluny de casa seva.

Al seu país- President – s’ho ha fer mirar, perquè acull el nombre de migrants més gran de tots els països, i vostè és el Satanàs que està a les portes de l’infern.

JB/ 24-9-2025

Més despesa familiar per culpa del canvi climàtic.

Els desastres naturals extrems que estem exposats comportaran en els propers anys un augment important en les tarifes, cosa que repercutirà en l’economia de les famílies.

A les assegurances de cases, les primes de risc seran molt més altes com a conseqüència dels danys causats pel clima – ja està passant -. Les pòlisses subscrites actualment en cobrir danys per riscos extraordinaris els capitals són molts baixos.

El sector no vol assumir més pèrdues i creu que les indemnizacions per danys de catastrofes naturals – que han esdevingut la norma – els obligarà a elevar molt més els preus .

Caldrà vigilar la possible exclusió d’aquest fenòmens i llegir-se la lletra petita de les pòlisses.

Per la calor extrema i mitigar-la en fer funcionar l’aire condicionat també escurarà més la butxaca, doncs es preveu que la demanda d’energia pugi i pugin els preus.

També s’espera que els impostos locals augmentin, ja que els municipis s’esforcen per recaptar diners per a millorar les infraestructures que la crisi climàtica fa necessaris.

En conjunt, aquests costos estan creant un escull significatiu per a l’economia global i van de pujada en les properes dècades. El canvi climàtic incrementa els costos en molts sectors a causa de les moltes varians que ens fa patir, destacant fenòmens meteorològics impredictibles, però amb greus conseqüències.

JB/ 29/08/2025

Els Dragonets Blaus – no són un conte de fades –

Compte! perquè aquest mol·lusc marí que no supera els quatre centímetres, és un perill per a l’ésser humà.

La seva picada pot provocar dolor intens, vòmits i reaccions adverses. Què es pot fer en cas d’una picada? S’aconsella aclarir la zona amb aigua salada, aplicar-hi compreses fredes i anar amb un centre de salut.

No és gaire habitual que aquests animals abundin a les platges del Mediterrani, però del seu hàbitat natural que són els oceans temperats i aigües tropicals, fa que es desplacin i s’acomodin a les aigües més calentes de les nostres platges i obliguin a tancar-ne algunes.

Des de l’any 1705 no se n’havien identificat exemplars. Són difícils de veure i presenten unes ratlles blaves fosques a tot el cos. Es tracta d’una espècie hermafrodita i invertebrada que s’alimenta de meduses i del verí que acumula el fa servir per defensar-se.

És petit i fràgil, però és un animal complex i sorprenent, és a dir, adaptat al medi obert, és camufla a les aigües per protegir-se de possibles depredadors.

Amb l’escalfament global, el color del mar continuarà sent blavós, però alguns estudis apunten que tindrà tonalitats més intenses. Aquests canvis podrien no ser massa espectaculars o evidents a primera vista, però ara se’ns hi afegeix el Drac Blau , d’espectre òptic invisible i camuflat a la tonalitat de les aigües.

Millor no trepitjar-lo!

JB/ 26/08/2025

Ull ! amb les onades de calor extrema a l’estiu

En molts casos s’eleven els termòmetres fins als 40 graus i aquesta calor, especialment quan es manté en el temps, es tradueix en un augment de la mortalitat.

El panorama que dibuixa aquesta tendència no ens hauria d’agafar de sorpresa. Els científics adverteixen d’aquest escenari des de fa temps, i assenyalen que el canvi climàtic comportarà un clima més extrem a tot el món, amb una major incidència de fenòmens meteorològics de tot tipus, un d’ells, les onades de calor.

L’excés de la mortalitat, creix amb els avis – majors de 75 anys – i les persones amb malalties cròniques – diabetis, afeccions cardiovasculars, respiratòries i metabòliques, hipertensió …-. Persones soles, pobresa, amb discapacitats físiques o psíquiques, persones amb mobilitat reduïda, nadons, infants menors de 4 anys, el col·lectiu és molt ampli.

Cal adaptar el sistema sanitari al canvi climàtic i oferir recomanacions anticipades als pacients, i sobretot, aconseguir que la informació no només vagi als pacients de risc, és a dir, més vulnerables, si no a la població en general que també està exposada a aquest fenomen metereològic.

Les administracions no poden fer baixar la temperatura, però si mitigar els efectes que la calor extrema comporta. Fan falta polítiques de mitigació agressives, en aquest sentit, el 70% de les morts es podrien prevenir si es prenen mesures ràpides.

Les onades de calor són especialment crítiques a la zona mediterrània on si no es fa res, les consequencies podrien ser nefastes.

Les dades segons els models predictius d’informes, la xifra de morts provocades per les altes temperatures podria arribar als 2,3 milions a 854 ciutats europees l’any 2099.

Alguns consells per evitar problemes causats per la calor:

Protegiu-vos del sol i la calor
A casa, controleu la temperatura
Al carrer, eviteu el sol directe

Reduïu l’activitat física durant les hores de més calor
Beveu força aigua i vigileu l’alimentació
Cerqueu llocs refrigerats a les ciutats que posa l’abast les administracions
Refrescar el cos amb aigua no gaire freda
Portar roba lleugera i calçat transpirable
Baixar les persianes i les finestres tancades a casa

Inevitablement, no podem fer que el temps refresqui una mica més o que un dia assolellat sigui menys calorós, però sí que podem variar alguns hàbits i protegir-nos millor.

JB/ 10/06/2025

Més emissions de carboni amb les guerres

Un article de The Guardian esmenta que el cost climàtic a llarg termini de destruir, netejar i reconstruir Gaza podria superar els 31 milions de tones de diòxid de carboni.

Anem per mal camí, compartir l’empremta de carboni dels primers 15 mesos de la guerra d’Israel a Gaza serà més gran que les emissions anuals d’escalfament del planeta de cent països individuals, segons una investigació.

Fruit d’aquesta investigació actualitzada, evidencia la urgència d’aturar l’escalada d’atrocitats i garantir que Israel i tots els Estats compleixin el dret internacional, incloses les decisions de la CPI i la CIJ”, va declarar Astrid Puentes, relatora especial de l’ONU sobre el dret humà a un medi ambient net, saludable i sostenible. “Independentment de si els Estats estan d’acord a qualificar-lo de genocidi, el que enfrontem està afectant greument la vida a Gaza i amenaçant els drets humans a la regió, i fins i tot a nivell mundial, a causa de l’agreujament del canvi climàtic”.

Segons, va dir Zena Agha, analista de polítiques de la xarxa política palestina Al-Shabaka. “Aquest informe és un recordatori sorprenent i alliçonador del cost ecològic i ambiental de la campanya genocida d’Israel sobre el planeta i el seu poble assetjat”,

Els incessants bombardejos, el bloqueig, la crema de combustibles fòssils està provocant un caos climàtic, amb fenòmens meteorològics extrems cada cop més mortals i destructius que obliguen a migrar a un nombre rècord de persones. La regió es troba entre les més vulnerables a fenòmens meteorològics extrems i desastres climàtics d’evolució lenta, com ara sequeres, desertificació, calor extrema i precipitacions irregulars, així com la degradació ambiental, la inseguretat alimentària i l’escassetat d’aigua.

Però el cost climàtic més significatiu provindrà de la reconstrucció de Gaza, que Israel ha reduït a aproximadament a 60 milions de tones de runa tòxica.

Font: Justicia Climàtica – Nina Lakhani –

La desinformació climàtica

Per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC necessitem una acció urgent, però la difusió de desinformació climàtica podria estar frenant els esforços mundials per contenir-lo.

A les xarxes socials, els missatges de negació absoluta del clima s’han tornat a detectar amb escreix. Però, a mesura que la ciència entorn del canvi climàtic es fa més concreta, la desinformació evoluciona en contra.

Els que ens dediquem a comunicar sobre el canvi climàtic , hem detactat un canvi en els missatges de negació. Son molts mes els missatges que repeteixen que el canvi climàtic és un engany, que no està passant… els missatges cap a la negació prevalen amb la finalitat d’endarrerir una acció positiva i s’han tornat molt més sofisticats.

Un altre factor important, son els anuncis enganyosos que estan causant problemes. Les grans marques gasten milions d’euros a l’any en publicitat que difonen informació errònia sobre els seus productes que els vinculen al canvi climàtic.

Les comunicacions comercials no haurien de mostrar comportaments perjudicials per al medi ambient, tret que la seva exhibició tingui un motiu educatiu o demostratiu proambiental, no haurien d’incitar a dur a terme aquests comportaments.

La desinformació està assetjant la crisi climàtica, – adverteixen els experts -. Mentre els líders mundials es preparen per reunir-se a la COP30 que se celebrarà a la capital de Parà – Belém- la desinformació provoca menys interès per una cimera que organitza les Nacions Unides aquest 2025.

Els líders mundials i les plataformes digitals, cal que adoptin una definició clara del que és realment la desinformació climàtica, perquè el problema pugui ser identificat i tractat.

L’Auge de la desinformació climàtica, manipula l’opinió publica i ens aboca a no creure que l’emergència climàtica es una realitat i no una mentida.

JB/04/05/2025

Els plàstics penetren ja al nostre cos.

Els humans perdem la batalla contra els plàtics que inunden no només la totalitat dels ecosistemes – incloent-hi l’Antàrtida, els cims de l’Himàlaia o les profunditats oceàniques-, sinó que també els micro i nanoplàstics ja amenacen clarament la salut humana.

Estudis científics confirmen que aquest material ha penetrat ja als òrgans vitals del nostre organisme, incloent femta, el torrent sanguini, el fetge, els pulmons, ronyons i fins i tot a la placenta.

No és només una plaga dels ecosistemes marins, sinó que afecta gairebé qualsevol entorn. Així, els humans s’exposen a aquestes partícules per via aèria, ja que en respirar les partícules s’inhalen en suspensió; a través de la via digestiva, a través de l’aigua, els aliments ingerits, les mucoses…

La plaga creix, tot i existir negociacions a iniciativa de la comunitat internacional, per signar un Tractat Mundial contra la Contaminació del plàstic, però aquestes cimeres han fracassat des de fa un parell d’anys.

Hi ha un nou intent el proper mes d’agost a Ginebra – Suïssa – per posar-hi remei, però molt em temo que amb l’oposició dels grans fabricants seguirem amb el problema.

La producció de plàstic segueix una corba ascendent, perquè ha augmentat des de dos milions de tones anuals el 1950 a 400 milions el 2022. Però si aquestes xifres són esfereïdores, encara ho són més les previsions per als propers anys, perquè es calcula arribar als 800 milions de tones anuals per al 2050.

En resum, el desenvolupament dels esdeveniments és clar: es produeix un augment progressiu de l’ús del plàstic en el dia a dia per part de la població mundial. Això desencadena una invasió de polímers als ecosistemes naturals globals.

JB/04/05/2025

Les glaceres van desapereixent.

El desglaç de les glaceres s’està produint molt més ràpidament del previst. El punt més greu és l’Àrtic que s’escalfa quatre cops més accelerat que la resta del planeta.

La revista Nature ha publicat recentment que les glaceres han perdut un 5% del seu volum a escala global en els darrers 24 anys. Una investigació posa en relleu que hi ha regions que han perdut un 2% – l’antàrtica – i d’altres la xifra arriba al 40%.

Compte, amb les glaceres com els Alps i els Pirineus. A les muntanyes catalanes amb prou feines queda gel, s’ha fos tot el gel perpetu. La serra ha perdut un 95% del gel, en els darrers 175 anys.

Les conseqüències de la desaparició de les glaceres són múltiples. D’una banda, representen una font essencial d’aigua dolça per a centenars de milions de persones. Quan una glacera retrocedeix, inicialment s’incrementa el cabal dels rius. Tot i això, arriba un moment en què la disponibilitat d’aigua comença a disminuir perquè les glaceres són massa petites.

Al final de l’última etapa freda al voltant del 1850, les glaceres cobrien més de 2.000 hectàrees, per a finals del 2024, a penes van arribar a les 140 hectàrees. Des del 1985, han desaparegut 51 glaceres i més de 700 hectàrees de gel.

El canvi climàtic és un fet establert, i en tenim la culpa els éssers humans, el desglaç una mostra més, cosa que impactarà en el sistema hidrològic de la Terra, i pujarà molt el nivell del mar.

JB/ 02/04/2025

Les papallones.

No totes les notícies sobre la biodiversitat són dolentes. El 2024 passat s’ha detectat un repunt de les papallones al nostre país.

Segons el Butlletí de medi ambient número 588 d’aquest mes d’abril, en termes generals, un 52% de les espècies s’han incrementat.

Un increment d’abundància respecte a les temporades 2022 i 2023. Les darreres pluges d’aquest 2025 segurament afectaran positivament el seu desenvolupament i veurem volar més papallones als jardins.

La millora de la sequera – encara falta aigua – a permès què moltes espècies milloressin els seus cicles biològics i si els déus volen, volaran amb més nombre sobre les roses, margarides, clavells…

El seu vol, ens omplen de vida, amb els seus colors ens alegren el cor, sens dubte una bona notícia que millora la natura i la biodiversitat de l’atrotinat planeta.

Hem de ser conscients que està també als nostres actes del dia a dia, preservar i protegir qualsevol espècie. En llocs contaminats i maltractats ningú no sobreviu.

JB/ 02/04/2025

La informació errònia sobre el canvi climàtic.

Al Palau Macaya de Barcelona – Passeig de Sant Joan 108 – serà seu d’una conferència el proper dia 24 d’abril amb el titol : Desinformación Climática : De la negación a la demora .

La conferència que començarà a les 18:30h, té com objectiu explorar el fenòmen de la desinformació climàtica, considerada pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic com un dels majors obstacles a què s’enfronta la transició verda. S’analitzarà també, el paper en alça de les plataformes digitals sobre la desinformació climàtica, i l’evolució dels discursos utilitzats per la indústria dels combustibles fòssils per manipular l’opinió pública i evitar regulacions al sector.

La xerrada anirà a càrrec d’els Doctors : Lluis de Nadal Alsina, professor de comunicació, cultura i societat a la Universitat de Glasgow i membre de la comunitat de becaris de “la Caixa” i James Painter, investigador associat a l’Institut Reuters i professor a l’Escola de Geografia de la Universitat d’Oxford.

Cal inscriures per assitir-hi presencialment o via streaming.

JB/ 06/03/2025

Contra l’economia blava. La industrialització associada a l’eòlica marina.

Tres entitats ambientals presenten al·legacions contra la darrera proposta del parc eòlic marí que es pretén instal·lar al golf de Roses.

Iaeden, Stop Macroparc Eòlic Marí i la plataforma No al Plemcat, denuncien que la documentació és genèrica i no detalla amb exactitud el parc que es vol ubicar a l’Empordà.

El document d’al·legacions insisteix que el projecte es vol situar sobre una de les zones amb més biodiversitat de la Mediterrània. També reivindiquen que s’apliqui el principi de precacució fins a tenir els resultats d’un estudi científic que detalli els impactes que pot patir al voltant dels 60 o 70 generadors que es pensen instal·lar.

L’ordenació de l’espai marítim obre moltes incerteses, especialment pels impactes, ecològics, socials, econòmics, energètics i tecnològics.

Si la seva finalitat és lluitar contra el canvi climàtic, és important subratllar que els parcs eòlics tenen una petjada ecològica i de carboni més enllà de la petjada local, ja que durant el seu cicle de vida –construcció, manteniment i desmantellament– s’emet una gran quantitat de CO2.,- anomenat carboni blau -.

Aleshores, els beneficis que es volen obtenir per mitigar el canvi climàtic genera moltes contradiccions, ja que no contribueix d’una manera clara i ferma contra la lluita climàtica.

Jo sóc un enamorat de la Badia de Roses i com a activista, em rebel·lo amb l’eòlica marina ja que és una activitat industrial que comporta una desnaturalització del paisatge marí, una alteració molt rellevant de l’atractiu turístic de la zona, i acaba de malbaratar el sector pesquer.

No em puc imaginar els enormes molins de vent amb turbines flotants de 260 metres o més d’alçada, incloent les aspes al mig del mar de la Costa Brava.

JB/ 27-01-2025

News 2024

Fugir de la costa mediterrània

L’escalfament global considerat d’alt risc per la costa mediterrània.

Segons l’informe de la xarxa de científics MedECC, uns vint milions de persones es veuran empesos a fugir de la costa prop del 2100.

La costa catalana, les carreteres, els trens i els aeroports propers al mar, es veuran afectats per l’augment del nivell del mar.

A finals de segle pot haver augmentat un metre de mitjana i evidentment condicionaria els hàbits actuals d’anar a la costa estiuejar i gaudir de les segones residències – entre altres-.

Cal afegir les pluges que són cada cop més fortes – per no dir torrencials – a la zona nord de la Mediterrània.

Experts avisen que l’escalfament global canviarà radicalment el mapa costaner d’aquí a 76 anys. No encaixa l’expressió o el pensament “Qui sap on seré d’aquí a 76 anys” i els nostres fills i néts quin futur els deixarem? Cal preocupar-se seriosament d’aquests canvis.

L’escalfament del Mediterrani sumat a altres factors podria doblar les danes els propers anys si el mar continua amb temperatures molt altes.

És necessari un revulsiu, una reacció immediata – si n’hi ha – per situar d’una vegada l’acció climàtica com la prioritat número 1.

JB/ 16-12-2024

Anar de mal en pitjor

Ja m’he manifestat en altres articles, sobre la instal·lació de “molins de vent” al cap de Creus i al golf de Roses.

La seva instal·lació no té en compte la mobilització i el rebuig en defensa d’aquestes àrees protegides.

Parcs eòlics flotants, sí, però tinguem la màxima precacució i està atent a les màximes conseqüències que poden comportar.

M’explico, primer cal situar-los a més de 20 quilòmetres de distància, no menys. Segon, l’amenaça que suposa a la biodiversitat. Es calcula que 135 espècies protegides poden estar en perill segons l’estudi publicat a la revista Marine Policy.

Són 135 espècies que inclouen tres tortugues, quatre taurons, vuit cetacis, 33 aus, 17 corals, 18 peixos, sis crustacis i 18 espècies de ratpenat.

Al fons del mar de la badia de Roses i al voltant del cap de Creus, hi ha 17 tipus de corals, nacres entre la posidònia, eriçons, dàtils de mar, orelles de mar i altres tipus de crustacis i plantes protegides per convenis d’àmbit internacional o local. Què fem, ens passem pel folre els convenis? La realitat és autoritzar-ne la instal·lació des dels despatxos. Anem de mal en pitjor.

Segons un investigador, l’amenaça més important per a la biodiversitat és la pèrdua d’hàbitat «L’afectació més negativa és la pèrdua d’hàbitat, que no només afectaria les aus, que no podrien utilitzar aquesta zona per transitar, fer migració o alimentar-se. També sota l’aigua hi haurà una pèrdua d’hàbitat al fons del mar, a conseqüència de les àncores i els cables d’amarratge. A més, el soroll i les vibracions pot afectar els mamífers sota l’aigua, però també els peixos. Com que hi ha soroll evitaran les zones».

Si l’objectiu és obtenir beneficis per a les empreses -cobdicioses- utilitzant l’excusa de les energies renovables i no es té preocupació de les seves conseqüències que castiga la biodiversitat de la zona i al fons marí, parem els “molins de vent”, que torni Don Quixot i s’enfronti amb ells perquè creu que són gegants – ho són – poden arribar als 252 metres.

La realitat és que una societat, basada en la mentida fa olor de podrit.

JB/ 16-12-2024

La selva és dona

El CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona -en col·laboració amb la UOC i amb el finançament de la Fundació Privada MIR-PUIG- organitza un cicle de converses sota el comissariat d’Eliane Brum – periodista i escriptora Brasilera-.

Del 18 de novembre al 9 de desembre, es podrà assistir a un cicle de converses amb les activistes i líders indígenes Ehuana Yaira Ianomami, Patricia Gualinga i Txai Suruí, i l’arqueòleg Eduardo Neves per parlar de les lluites a l’Amazònia avui.

Som en territori desconegut. La nostra casa-planeta s’escalfa, desapareixen espècies, esdeveniments extrems empitjoren i es tornen més freqüents, i cada vegada hi ha un nombre més gran de refugiats i de morts climàtics. La qualitat de vida de les persones humanes i de la majoria de les altres espècies és cada vegada pitjor, i, si no es fa res, en poques dècades o potser en pocs anys les noves generacions viuran en un ambient hostil. Aquells que alteren el paisatge de la Terra tenen noms i cognoms, són majoritàriament blancs i homes, i estan associats a les grans corporacions transnacionals i als governs i parlaments que les serveixen amb les seves pràctiques colonials capitalistes. No pararan de consumir el planeta, ells. Només nosaltres els podem aturar. Per a això ens cal desplaçar les centralitats del poder, transformar-nos en una altra mena d’humans i crear uns altres models de societats molt ràpidament, perquè la corrosió de la Terra és cada vegada més accelerada.

“La selva es dona .La violació del cos del bosc és el mateix que la violació del cos de les dones. Envair, colonitzar, buidar, convertir en objectes o mercaderies: aquesta és la lògica que ens ha portat i ens segueix portant al col·lapse de la vida a la Terra” diu Eliane Brum

Per comprendre altres maneres de ser i d’estar a la casa-planeta, l’Eliane convida tres dones indígenes de l’Amazònia, els pobles els quals no s’han separat mai de la Naturalesa. Al contrari, els seus ancestres van plantar part del bosc tropical més gran del planeta i viuen en relació amb tots els éssers del bosc, visibles i invisibles. De llocs diferents de la selva, tenen en comú que lluiten per rexistir –resistir per existir- els atacs cada vegada més intensos contra el cos-Bosc – els seus cossos: Ehuana Yaira Ianomami ” Dones gegants” 18 de novembre, Patricia Gualinga ” Bosc viu” 25 de novembre, Txai Suruí ” Posposar la fi del món” 2 de desembre i Eduardo Neves ” Memòria salvatge 9 de desembre.

Font: CCCB 30-10-2024

Exposició “Amazònies” – El futur ancestral-

El CCCB – El Centre de Cultura Comtemporània de Barcelona – organitza del 13 de novembre 2024 fins el 4 de maig de 2025 l’exposició ” Amazònies. El Futur ancestral”.

La seva finalitat, és endinsar-nos en la immensa riquesa natural i cultural del territori, les ciutats i les comunitats indígenes de l’Amazònia per conèixer l’art, el pensament i l’enorme impacte ecològic d’una regió que és central per al futur del planeta.

També proposa una mirada coral a la cultura amazònica i reivindica les veus autòctones, que, des de l’art, el pensament, la ciència o l’activisme, plantegen altres maneres de viure, créixer i relacionar-nos amb la natura.

“Amazònies. El futur ancestral” és un recorregut sensorial per la immensitat dels rius i dels boscos, pels sons, les olors, les ciutats, els rituals, les persones i les històries de vida de les comunitats amazòniques. Una enorme riquesa cultural i natural que avui es veu afectada per la desforestació, els incendis, la sequera o les lluites pel control de les matèries primeres, conflictes que l’exposició aborda de la mà dels principals científics i investigadors de la regió.

L’Amazònia resulta inabastable en la seva extensió i diversitat: travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones, un 60 % en àrees urbanes. La regió és, també, l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. La temperatura del planeta i el canvi climàtic depenen del bosc amazònic, l’ecosistema tropical més gran del món.

L’exposició és una oportunitat única per gaudir d’obra de nova creació, que s’ha encarregat expressament a destacats artistes i col·lectius indígenes, com els impressionants murals pintats in situ a Barcelona pel col·lectiu Mahku – Huni Kuin, Brasil -, Rember Yahuarcani – Uitoto, Perú – , Elías Mamallacta – Kichwa, Equador- i Olinda SilvanoiCordelia Sánchez -Shipibo-konibo, Perú – , les fotografies i els muntatges audiovisuals d’Andrés Cardona o la instal·lacióartísticade Santiago Yahuarcanii Nereyda López – Uitoto, Perú-.

Font : CCCB / 29-10-2024

Preneu nota d’aquest nom: Irene León

L’Irene, amb només 17 anys, ha escrit un article científic sobre la fotodegradació dels microplàstics amb hidrogen amb la llum solar.

Aquest article que presentarà com a investigadora independent el proper mes de novembre a Luxemburg, es basa en un procés molt verd, que pretén salvar un obstacle greu i perillós que tenim la humanitat sobre l’existència dels microplàstics.

“Sempre dic que m’encanten els microplàstics, però perquè els odio molt”, diu.

León va ser seleccionada quan feia 4rt d’ESO pel programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera, que té una durada de tres anys i permet a l’adolescent acompanyar investigadors en actiu a diferents llocs del món.

Recentment va participar en una expedició recollint microplàstics a la costa de Maine, -una zona molt contaminada-.

Una noia amb talent que es nega a acceptar un destí fatídic. “Hi ha un futur brillant i esperançador perquè hi ha molts investigadors”

“Ningú vol deixar de fer servir coses fàcils i barates. Quan algú comença una nova investigació, de seguida li diuen que no és viable econòmicament, que no es pot fer a gran escala”, lamenta. Davant d’aquests límits, valora l’impuls que va rebre de la Fundació Catalunya La Pedrera: “M’ha permès una riquesa de coneixement per poder redirigir el meu camí cap a allò que m’agrada i m’interessa”, explica

L’Irene León, tot i ser molt jove, aposta per la investigació que s’ha proposat lluitar i aportar solucions sobre un problema que cada cop és més preocupant als mars i els oceans del planeta.

JB/ 3-10-2024

Destruir el golf de Roses

Com activista contra el canvi climàtic no puc estar en contra de les energies renovables i entre elles els parcs eòlics – ja ho he manifestat altres vegades -, però en aquest cas em manifesto al costat de la plataforma contrària Stop Macroparc Eòlic Marí que defensa aturar projectes d’un parc eòlic al golf de Roses.

Sóc un enamorat de la Badia de Roses i en faig una excepció perquè trobo una bestiesa la total destrucció del paisatge emblemàtic marítim i terrestre de l’Empordà.

L’Estat va aprovar a principis de l’any passat els POEM que inclouen el golf de Roses com a únic punt de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics marins.

No hi ha altres llocs per instal·lar 70 aerogeneradors flotants? no encaixa fer malbé 25,29 Km. L’impacte de l’entorn és innegable, us imagineu grans plataformes flotants encorades al fons marí i aerogeneradors de dimensions gegantines. El parc estarà molt a prop de reserves marines i destruirà una de les principals zones de concentració de peixos pelàgics petits de la Mediterrània i afectarà una important àrea marina d’alimentació de diverses espècies. I els pocs pescadors que queden? els afectarà evidentment.

Adéu Badia de Roses, la joia més bella de la Mediterrània. Amb el parc eòlic perdrem –els enamorats de la Costa Brava – els seus valors culturals, paisatgístics i turístics.

Estic totalment en contra de perdre aquesta riquesa, ni la ubicació ni les dimensions del projecte són “adequades” amb la sensibilitat ambiental de la zona i són “incompatibles” amb el model socioeconòmic del territori afectat.

Sobre la zona, a més, planeja el projecte del Plemcat, que promou la Generalitat i que té com a objectiu testar la tecnologia abans que s’acabin implantant parcs eòlics de manera definitiva.

Avui a través de la ràdio, la nova consellera de Transició Ecològica Silvia Paneque s’hi ha pronunciat: Impulsarem la plataforma d’assaig d’eòlica marina prevista al golf de Roses amb la màxima urgència. El compromís amb el Plencat es manté. Sempre hem defensat la necessitat de possibilitar la instal·lació d’aerogeneradors a aquesta zona.

Resiliència, no queda cap altra alternativa, les circumstàncies són adverses.

JB/ 03-09-2024

Illa i Paneque, un tàndem poc efectiu

Els dirigents socialistes, un com a President de la Generalitat i l’altre com a Consellera d’una macroconselleria que inclou l’acció climàtica , territori, i portaveu del govern, no són dos perfils adequats per afrontar amb garanties les accions climàtiques globals que ens efecten.

Salvador Illa, ni com a alcalde de la Roca ni com a President, no s’ha mostrat mai interessat amb aquest tema. Cal no oblidar que Catalunya segueix a la cua de la transcisió energètica.

Tenen reptes difícils, la transició energètica és un tema important, però la crisi climàtica i moltes de les seves derivades també necessiten un govern fort perquè i faci front i aporti solucions.

Caldrà reordenar el guirigall de fets i opinions que ha generat el darrer govern de la Generalitat encapçalat pel President Aragonès. La manca d’entesa del PSC-ER-Junts i la Cup sobre les polítiques del canvi climàtic no mereix ni un aprovat.

“El nostre clima és mediterrani, amb episodis puntuals de sequera extrema. I ara són més extrems, sí. El que hem de fer és preparar-nos”, va dir Illa. És l’única referència que va fer el President amb una entrevista a Nació sobre el clima.

L’emergència climàtica no és només la sequera President, això és un menys preu i ignorar els molts problemes que tenim al país sobre l’escalfament global del planeta.

Anirem coixos com sempre, perquè la nova consellera Paneque sembla no estar gaire sensible en la seva nova tasca. La macro/conselleria significa: moltes tasques i poca efectivitat i això distreurà els temes prioritaris que s’haurien de resoldre, és a dir, el canvi climàtic.

Esperem que l’aigua no els arribi fins al coll, ni es neguin amb un got d’aigua- dificultats déu no vulgui – a l’hora de prendre decisions.

JB/ 03-09-2024

Si Donal Trump torna ser elegit President

El negacionista sobre el clima enfortirà en contra totes aquelles mesures que s’havien pres contra el canvi climàtic al mandat de Biden.

Al seu primer govern ja havia anunciat de retirar el seu país de l’Acord de París contra el clima. Al llarg dels quatre anys de presidència va dur a terme molts intents per revertir regulacions ambientals anteriors, veient alguns d’aquests truncats pels tribunals.

Però si tornès a ocupar la Casa Blanca el proper novembre, aquesta vegada seria molt pitjor, es presenta un panorama que li posaria menys traves jurídiques per als canvis que promet implementar.

Els tribunals donarien a una segona administració Trump mans lliures per retallar les regulacions.

Un estudi assenyala que una victòria de Trump comportaria 4.000 milions de tones addicionals de CO2 als EUA per al 2030.

Aquest suposat augment d’emissions no sols tindria conseqüències climàtiques, sinó també econòmiques, ja que causarien danys mediambientals globals per un valor de més de 900.000 milions de dòlars.

El proper 5 de novembre haurem de resar perquè Kamala Harris i el seu vicepresident Tim Walz reverteixen la situació. Harris té un llarg historial polític en defensa del medi ambient.

Com a fiscal general del districte de San Francisco, l’actual precandidata demòcrata va crear la primera unitat de justícia ambiental el 2005. El seu objectiu era enfrontar les empreses contaminants que atempten contra la salut dels habitants dels barris més pobres.

JB/ 31-08-2024

Neix Esfera Climàtica

La cobertura mediatica relacionada amb el clima, es veurà reforçada amb la creació d’Esfera Climàtica.

Segons Anna Ramon – llicenciada en Biologia i Màster en Comunicació Científica i Ambiental – actual directora de comunicació del CREAF i cocreadora del projecte, aquest pretén ser un punt de trobada entre periodistes i expertes en clima.

L’equip d’Esfera Climàtica compta amb diverses comunicadores i periodistes especialitzades. Andrea Arnal és la coordinadora del projecte i Ángela Justamante, és una de les divulgadores científiques encarregades del contacte amb els mitjans de comunicació.

“Esfera Climàtica, vol canviar la manera com els mitjans de comunicació cobreixen la crisi climàtica, arribar a totes les seccions i als mitjans més locals, i valorar el rol imprescindible de la ciència. Una altra finalitat és que la comunitat científica, especialment les dones, s’impliquin en aquest debat social i se sentin còmodes donant opinió, dades i solucions davant d’un micròfon”, indica Anna Ramon.

CREAF, es troba ubicat molt a prop de Barcelona, i compta amb el suport de la European Climate Foundation – ECF -. https://esferaclimatica.es/

JB/ 30-04-2024

Illes de Plàstic

Cada dia, esllencen al mar 2.000 camions de plàstic. Existeixen a l’oceàIlles que contenen tones de brossa. Les platges no es veu ni la sorra, estan plenes, moltes d’elles sobresaturades de residus plàstics.

Què podem fer per aturar-ho?

El món no té fre, produeix 400 milions de tones de residus de plàstics cada any. A molts llocs del planeta ja es d’estria el peix del plàstic.

Els Estats Units, la Unió Europea o la Xina – entre molts altres – s’han convertit en els principals exportadors de residus a altres països, és a dir, es treuen les deixalles de sobre i les envien sobretot a països del Sud – est asiàtic.

La Mediterrània no escapa als residus. Diversos experts alerten de l’alt grau de contaminació que pateix.

Un tant per cent de les deixalles plàstiques es queden flotant a la superfície marina i la resta s’enfonsa, cosa que posa traves a preservar i protegir el patrimoni marí.

La salut dels mars i els oceans no és bona, els plàstics generen microplàstics que són una bomba de rellotgeria tòxica. Moltes espècies mengen aquestes partícules d’una mida inferior als cinc mil·límetres – en alguns casos són microescòpics – és a dir, invisibles a l’ull humà.

Una ingesta continuada de micros que entren a la cadena alimentària també pot ser molt perjudicial per a la nostra salut.

La taca s’està fent gegant, es calcula que el 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos.

JB/ 30-04-2024

El crit d’alerta dels nens i nenes

Cal felicitar EL PERIÓDICO perquè a la seva edició en català del diumenge 31 de març, posa el dit a nafra sobre el que pensen els més petits sobre el canvi climàtic.

“El canvi climàtic amb ulls de nen” és així el titular de la portada, d’una edició que pretén acostar la societat que perceben els més petits sobre el problema cada vegada més preocupant sobre el clima.

El diari, ha entrevistat una desena de nens i nenes que expressen la seva preocupació sobre un problema greu que els afecta i afectarà encara més en el futur.

El reportatge s’acompanya de dibuixos que també expressen les emocions i es converteixen en una bona eina per conèixer els problemes.

Subscric el comentari fet per Sera Huertas -educador ambiental-: “És important que els nens estiguin conscienciats des de molt primerenca edat sobre la crisi climàtica, però tan important és que els ajudem a entendre el problema com que els permetem imaginar un món millor”.

Una crida a la reflexió ia la sensibilització.

Afegeixo a la notícia l’enllaç d’un vídeo que pot ajudar els nens i nenes a entendre més i millor el canvi climàtic. https://youtube.com/watch?v=oZo66K4vv3w&feature=shared

JB/ 31-03-2O24

La sequera i el turisme al pantà de Sau

Sant Romà de Sau, s’ha convertit en la imatge més publicada als mitjans de comunicació ia les xarxes socials com a exponent de la greu sequera que estem vivint.

És la representació gràfica – molt dura – per mostrar la manca d’aigua que viu el país. Un pantà construït durant el franquisme i que va envair el poble sencer de Sant Romà el 1963.

Aquesta foto – arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya – mostra el poble de Sant Romà, abans que les aigües cobrissin la Vall de Sau. Molts anys després – amb el campanar de l’església com a únic element visible,- ara s’ha convertit en “turisme dsequera” – expressió que no li agrada a l’actual alcalde – curiós per veure seca una infraestructura primordial de subministrament d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El pluviòmetre català per excel·lència ha esdevingut des de fa mesos un fet mundialment famós. Centenars de persones arribades de tot arreu, volen passejar per aquest lloc on la sequera fa estralls.

Davant de l’allau de visitants, el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona ha informat que es restringirà l’accés de vehicles a l’àrea d’esbarjo del patà els caps de setmana. Es vol regular l’afluència amb l’objectiu de garantir la conservació de la natura.

Qui ho ha vist i qui ho veu. El pantà de Sau ha viscut el 2020 episodis d’abundància d’aigua. Només cal recordar el temporal Glòria que va transformar aquest paisatge en arribar l’embassament al 100% de la seva capacitat

JB/ 29-03-2024

Cali serà seu de la COP 16

Del 21 d’octubre al 2 de novembre d’aquest any, Cali – Colòmbia – celebrarà la 16a. Edició de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

La COP 16 és també la COP del Conveni de Diversitat Biològica (CBD), que se celebra cada dos anys. La capital del pacífic colombià està contenta per haver estat designada seu després d’haver guanyat el pols a Bogotà.

El succés és una de les principals instàncies internacionals per a la presa de decisions polítiques sobre la crisi de pèrdua de biodiversitat al món i reunirà representants de més de 190 països, a més d’organitzacions i grups civils.

Colòmbia vol que aquesta sigui una COP on es promulgui la pau amb la natura. Serà una COP d’Amèrica Llatina i serà una COP on la veu dels països megabiodiversos s’escolti als interessos geopolítics internacionals.

El congressista Alejandro Ocampo va expressar: “És una notícia molt important per als calens i les calenyes. Vull agrair al nostre president Gustavo Petro, i a tots els que van lluitar per aquest somni. Cali serà la millor seu de la COP 16. Calenys i calenyes, aquest és un esforç de tots per la ciutat. Anem endavant”

JB/ 26-02-2024

Un gegant desperta en contra

S’hi afegeixen més perills en contra nostra, arran del canvi climàtic. Som conscients que tenim una bomba de rellotgeria sota els peus?

Es diu “Permagel”. L’escalfament global comença a descongelar una capa de terra on roman una temperatura de 0 °C.

Aquest desglaç, com a principal amenaça, allibera microorganismes perillosos que porten congelats milers d’anys i emissions del metà i carboni que estan atrapats al seu interior.

La principal preocupació és que, a les regions polars, el permagel conté grans reserves de diòxid de carboni – CO₂ – i metà – CH4- , dos potents gasos d’efecte hivernacle. Si aquests gasos s’alliberessin, les conseqüències per als humans i per al clima serien desastroses.

Per això no és tot perquè el permagel polar també conté bacteris i microbis que han estat congelats durant milers d’anys i que podrien tornar a despertar. Una amenaça latent que no cal obviar.

Els científics auguren que l’Àrtic patirà un escalfament entre dues i tres vegades més gran que la mitjana mundial al llarg d’aquest segle. Això vol dir que les onades de calor seran més freqüents tant a l’hivern com a l’estiu i els efectes indirectes posen en perill la nostra salut i la del planeta.

El “permagel” s’està descongelant molt més ràpid del que s’havia previst.

JB/ 26-02-2024

Riscos greus i fins i tot irreversibles- Estigues ben informat-

5 de gener de 2024

Voleu saber més sobre el canvi climàtic? No només existeix aquest bloc. Molts mitjans digitals ja han inclòs a les seves edicions espais d’informació fixes, sobre el clima i les seves conseqüències.

El Col·legi de Períodes de Catalunya conseqüent amb la importància d’aquest fet global que ens afecta a tots, ha publicat a través de la Periodista Marta Alemany , un article on inclou un llistat d’apps, accessos i podcasts, on us podeu adreçar per obtenir més informació.

Amb el titular “Altres maneres d’informar-te sobre el canvi climàtic” és bo tenir altres opcions – potser desconegudes – per poder valorar altres opinions i punts de vista sobre la causa/efecte de l’Emergència Climàtica.

Us acompanyo el text literal de l’article.

Per MARTA ALEMANY el 12/01/2023

FACEBOOKGOOGLE PLUSTWITTERPINTERESTLINKEDINEMAIL

Que el canvi climàtic fa temps que hi és, no ho dubta ningú: temperatures i fenòmens meteorològics extrems, sequeres, desaparició dels canvis estacionals… són conseqüències bastant més que evidents. Ens afecten tant, que molts mitjans han inclòs o creat seccions noves dedicades exclusivament al canvi climàtic i el medi ambient. Però no només els mitjans tradicionals han obert espais per al tema, sinó que altres canals s’han convertit també, en si mateixos, en punts d’informació. A continuació oferim algunes d’aquestes opcions;

TIK TOK

A TikTok no només s’hi troben balls de tendència, vídeos divertits i vídeos sobre com maquillarte. També s’hi troben canals que ofereixen informació veraç. Enganxat a TikTok? Informa’t mentre navegues per la teva app preferida:

@annariass

110.700 seguidors. També la pots trobar a YouTube.

Al seu canal de TikTok pots trobar vídeos curts amb comentaris sobre l’actualitat i altres temes relacionats amb el canvi climàtic. Et convidem a seguir-la per descobrir més informació del seu canal.

@Blondiemuser

Aquesta gallega va obrir el canal “fa més de sis anys, just quan estava començant la carrera de Biologia a la Universitat de Vigo. Al principi era per pur hobby, però després d’un temps, jo també estava molt més conscienciada amb el medi ambient, així que em vaig decidir a crear contingut sobre això a les meves xarxes socials”, explica. Des d’aleshores, entre màsters i feina i 1,8 milions de seguidors, la Blondie combina la seva vida amb la conscienciació activa. “M’omple d’orgull veure els missatges que m’arriben de moltíssimes persones dient-me que estan canviant els seus hàbits de mica en mica gràcies als meus vídeos. I això em fa molt feliç”, admet.

INSTAGRAM

Si a l’aplicació de Meta s’hi troben Reels de moda i consells de salut, com no hi trobem comptes de divulgadors ecologistes?

@climabar__

Amb 25.500 seguidors, la Car i la Belén són dues noies joves (una és ambientòloga i l’altre és creativa) que es dediquen a divulgar notícies de medi ambient amb una copa a la mà. “Creiem que parlar de la crisi climàtica de la manera com solem parlar normalment, prenent alguna cosa i amb humor fa que aquest tema entri millor. A més, la por paralitza i porta a la inacció, que és precisament allò que no volem!”, expliquen al Report.cat.

Però, una copa? Realment feia falta? “La crisi climàtica té la pitjor campanya de màrqueting del món”, asseguren. “Les campanyes verdes no arriben als que realment cal conscienciar, sinó als ja conscienciats. I nosaltres volíem canviar això. Perquè, com pot ser que no tothom conegui la crisi més gran a què s’enfronta la humanitat? Per això havíem de buscar una manera diferent. I se’ns va acudir parlar del problema de la mateixa manera en què tractem els nostres problemes habitualment: amb les amigues al bar”, expliquen. I així són els seus vídeos: senzills, simples, directes, honestos i de bar. De converses informals amb els quals volen que cada vegada més persones coneguin el que està passant, ja que la “crisi climàtica no és només un problema ambiental, sinó social, econòmic i ens afecta a totes”, afirmen. “Volem i necessitem més activistes imperfectes, més ciutadania empoderada. Menys focus a culpabilitzar l’individu i més exigir a petrolieres i suports”, afegeixen.

@fash_revspain

Aquest compte respon a Fashion Revolution Espanya, on podem trobar tota la informació relacionada amb la sostenibilitat i la moda. Amb 15.400 seguidors, el compte és “un moviment activista que busca el consum responsable i sostenible de moda, lligat al moviment internacional Fashion Revolution que va iniciar la seva activitat arran de l’esfondrament de la Rana Plaza”, explica l’activista Nadege, en referència al bloc de vuit plantes que l’abril del 2013 es va ensorrar a Bangladesh, provocant 1.135 morts i uns 2.500 ferits. “Volem educar als nostres seguidors, siguin consumidors o productors, per fomentar la justícia social i ambiental en la indústria tèxtil. També promovem la campanya @GoodClothesFairPay per reunir firmes i demanar a la Unió Europea una legislació en quants a salaris dignes pels treballadors del sector”, afirma Nadege.

@Jonkareaga

Jon Kareaga un influencer i activista mediambiental basc que compta amb 134.000 seguidors, una recaptació de fons a Instagram per ACNUR i un gos. És un activista en actiu i que va comprar la seva furgoneta campera a Wallapop, caracteritzant-la amb materials reutilitzats. “El 2019 em vaig afrontar a una realitat molt dura quan vaig viatjar a Bangladesh per gravar un documental sobre com la indústria de la moda afecta les persones i el planeta. Al viure en un lloc tan privilegiat com el País Basc, envoltat de naturalesa, oceans i muntanyes, al final connectes molt amb el que et rodeja. I va ser des d’aquest amor i des de la ràbia de veure com estem destruint el que tenim al nostre voltant que vaig voler formar part del canvi”, explica.

Així, Kareaga va començar a compartir el seu activisme i les ganes de gaudir la vida intentant tenir la menor petjada possible. «Mentre ens cuidem i cuidem de la nostra salut mental», aclareix. «Parlo d’una vida conscient, d’una vida connectada a la naturalesa, amb humor, però sempre amb una visió crítica vers a tot el que està establert. Amb els vídeos i els posts vull transmetre aquest pensament crític des de la manera més amena possible”, afegeix.

PODCASTS

Cansat d’escoltar els típics monòlegs avorrits o de no poder parlar més que d’Estirando el Chicle? Als podcasts hi pots trobar molts programes interessants, siguin d’individus o d’empreses i organitzacions.

Revolución Sostenible

Saigu Cosmetics afirma que el canal de Revolución Sostenible va néixer “amb l’objectiu d’oferir una visió diferent del món i, sobretot, demostrar que l’empatia i el respecte a les persones, el medi ambient i els animals pot ser el motor des del qual es treballa en tots els àmbits per aconseguir els nostres objectius”. Al llarg dels seus vint-i-dos episodis, ha parlat amb el director de campanyes de Change.org, els fundadors de Too Good To Go, la gerent de Bosques Sostenibles o l’expert en contaminació i salut, Xavier Querol.

Hora Verde

José David Millán parla en aquest pòdcast sobre medi ambient “sostenibilitat i energies renovables”. Ja porta dues temporades i la primera va acabar-la amb cinquanta-set capítols. Hora Verde va ser creat el 2020 per l’empresa Soltec Energías Renovables “per donar difusió i crear consciència social al voltant del medi ambient”, explica Millán. I què espera obtenir amb aquest pòdcast? «La meva finalitat és apropar d’una manera clara, concisa i didàctica els temes mediambientals, sobre sostenibilitat i al voltant de les energies renovables que ens preocupen avui. I fer-ho amb els protagonistes; científics, ecologistes, responsables d’organitzacions… experts de prestigi en la matèria. Motivar les persones que ens escolten perquè es converteixin en agents actius del desenvolupament sostenible, promoure el paper fonamental de les persones, empreses i entitats en el canvi d’actitud envers temes ambientals i fomentar la cooperació entre tots perquè el nostre planeta sigui sostenible i per a la lluita conjunta contra el canvi climàtic, ja que aquesta garantirà que tots els éssers vius gaudim d’un futur més pròsper i segur», afirma.

TWITCH

La gran nova plataforma d’streaming bàsicament dedicada als e-games ha fet un lloc per a la sostenibilitat i el medi ambient. Buscant entre directes, hem trobat un parell de canals que val la pena escoltar.

EnPlanPlaneta

Amb quasi sis-cents seguidors, aquest canal vol ser un punt de trobada per reflexionar conjuntament sobre com aconseguir «un món més sostenible, un planeta més habitable i una societat més justa». Us convidem a entrar-hi per saber més d’En Plan Planeta.

EcoDiuku

EcoDiuku és el pseudònim de Diego Ferraz-Castiñeiras, un jove amb més de 3.000 seguidors a Twitch que dedica el temps a crear vídeos sobre actualitat del canvi climàtic combinant-los amb entrevistes amb experts. «Des del començament de la carrera em vaig interessar per la comunicació i divulgació científica. Amb el temps em vaig adonar de la gran bretxa que hi ha entre ciència i societat, alhora que comprenia el gran repte que suposava afrontar la crisi climàtica. És per això que vaig començar a divulgar i així va ser com vaig obrir, al principi un canal de YouTube, per més tard obrir el canal de Twitch», explica.

I quina era la gràcia de crear un canal a Twitch? «En aquell moment era una plataforma en creixement amb molta gent nova arribant i encara no hi havia ningú de divulgació ambiental i climàtica. Una altra raó, i potser la principal, va ser que permet una comunicació bidireccional (ja que és en directe i pots interaccionar amb el xat) i més informal, cosa que fa que la transferència d’informació sigui més amena» respon. «Twitch és una eina amb moltíssimes possibilitats i potencial, qualsevol cosa interessant i que tingui el format adequat, és apta. En el meu cas, un format noticiari en què interacciono amb la gent del xat en directe és un format que s’adequa a la perfecció al que la gent demana a aquesta plataforma per poder explicar-los de manera propera i senzilla, el dia a dia de les notícies sobre canvi climàtic i medi ambient», conclou.

Font : Col·legi de Periodistes de Catalunya 12-1-2023

Les sebes i el temps

Lluís Grabolosa, nascut a Santa Pau – Garrotxa – més conegut per Puet , ha estat sempre col·laborador d’un programa emès per Radio Olot – des de 1985 – anomenat “Trenquem el Cuc”.

Com col·laborar del temps, el calendari de la seba d’aquest any – prova meteorològica tradicional- preveu que aquesta primavera del 2024 serà molt plujosa. En canvi, l’inici d’any i l’estiu seran molt secs.

Aquesta prova de trossejar en 12 parts les sebes- tants mesos com té l’any –de vegades és errònia i de vegades no, però té un percentatge força alt d’encert.

Ara Lluis Grabolosa s’ha pronunciat, la gent de la garrotxa que l’escolta a través de les ones, té fe que les seves prediccions es compleixin, ja que augura uns 1.000 litres per metre quadrat durant tot l’any.

Si encerta la capital dels volcans, tornarà a recuperar la dita durant un temps “Olot és l’orinal del cel”.

JB/ 05-01-2024

News 2023

La COP-28 de Dubai, un “Greenwashing” premeditat.

L’ONU celebrarà del 30 de novembre al 12 de desembre la vint-i-vuitena Cimera del Clima a Dubai – la ciutat més gran i famosa de l’Unió dels Emirats Àrabs -.

Es preveu que l’assistència superi les 70.000 persones i els experts la consideren la cita climàtica més important des de la cimera del 2015 quan es va aconseguir l’Acord del Clima de París – citat moltes vegades durant 8 anys – que ha servit per a molt poc.

Què podem esperar d’aquesta cimera? la veritat ho sabrem després de 12 dies de xerrades, opinions, punts de vista i promeses que segurament cauran en un sac buit.

Cito la paraula “Greenwashing” perquè la veritat que la COP-28 s’acosta molt al seu significat. Aquest “Anglicisme” – o “rentat verd en català” – significa l’error de debatre i posteriorment comunicar sobre pràctiques ambientals que realment no s’estan duent a terme, o que no són del tot positives.

Greenpeace, la descriu com una pràctica o estratègia de màrqueting que utilitzen algunes empreses per mostrar a l’audiència que és una organització responsable i compromesa amb el medi ambient.

L’objectiu seria que a Dubai s’acordes rebaixar la tendència actual del consum de combustibles fòssils, si no es fa cap acord, ho tindrem encara més fotut els milions i milions d’habitants d’aquest planeta.

En els propers 20/30 anys, el fet provocaria l’emissió de 22.000 milions de tones de diòxid de carboni. Mortal de necessitat si valorem negativament la situació actual que ja és irreversible.

Que prenguin nota països com la Xina, els EUA, l’Índia, Rússia, Alemanya, el Japó… que són entre d’altres, els principals països productors de combustibles fòssils i de moment fan cas omís del problema que generen.

Els discursos polítics emprats pels països participants no respecten cap equilibri ni sensibilitat, segueixen un patró que defensa els seus interessos sense importar-los gens ni mica la destrucció del nostre entorn que convivim, entre moltes coses importants la natura.

Les conseqüències són irrellevants i es converteixen en negacionistes, tapant-se l’oïda, els ulls, l’olfacte i negant l’existència d’un problema global que produeix moltes morts.

Que tinguem sort… com canta Lluis Llach. La COP-28, potser novament un cop fort per la vida de les persones, que no acabem amb l’esperança de deixar un planeta més habitable als nostres fills i néts.

JB/ 27-11-2023

Javier Milei, – recent President de l’Argentina – un nou negacionista.

“El Perruca” – com en diuen – s’afegeix a la llista de negacionistes del canvi climàtic.

A la llista -que jo controli- són set: Xi Jinping, Donald Trump, Vladimir Putin, Viktor Orbán, Matteo Salvini, Recep Tayyip Erdogan, Jair Bolsonaro i ara vuit amb la incorporació de Javier Milei.

Recordo que quan el Trump governava, va revertir les regulacions de l’acord de París. El President Xinès representa un dels principals països d’emissions de CO2. Bolsonaro – ex del Brasil – va destruir part de l’amazònia, i la resta, amb les seves polítiques han donat l’esquena al problema.

Milei, en el seu primer discurs després de guanyar les eleccions, -catòlic- va donar les gràcies “a les forces del cel”. Quina contradicció, millor que hagues demanat un desig, o clemència, ja que som molts milions de persones que per un motiu o altre vivim mirant-lo.

Resum, Javier Milei, dubto que sigui a la COP-28 – Cimera del Clima – que començarà el proper dia 30 a Dubai on es preveu l’assistència de 70.000 persones.

JB/ 27/11/2023

Revifa l’Activisme Climàtic

Sis joves portuguesos – dentre 11 a 24 anys – denuncien estats per inacció climàtica.

Mariana Agostinho, Cláudia i Martim – germans – Catarina Mota, Sofia Oliveira i André Oliveira – 4 noies i 2 nois – han aconseguit asseure 32 estats a la banqueta del Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg.

Tots sis porten davant el tribunal els 27 països de la Unió Europea, a més de Rússia, Turquia, Suïssa, Noruega i el Regne Unit.

Catarina Mota – una de les demandants es mostra molt crítica davant la situació que estem vivint: “Els governs al món tenen el poder d’aturar l’escalfament global i els europeus van prendre la decisió de no fer-ho”.

A l’escrit presentat al Tribunal, els joves argumenten que temen per la seva salut, diuen que pateixen “ansietat davant les catàstrofes naturals i la perspectiva de viure en un clima cada vegada més càlid”.

Quins resultats pot obtenir una demanda d’aquestes característiques? Segons l’advocat de Global Legal Action Network que dóna suport als joves, ha manifestat: “Des d’un punt de vista jurídic això canviaria les coses en matèria de justícia climàtica”.

De fet, és una audiència “sense precedents pel seu abast i les seves conseqüències“, diu Gearóid Ó Cuinn, director de GLAN.

No acaben aquí les reinvidicacions climàtiques. Les ciutats europees són escenaris cada setmana de concentracions de milers d’adolescents, que reclamen als polítics actuacions urgents per salvar el planeta.

En aquestes concentracions es respira un ambient pacífic i llueixen pancartes amb missatges contundents “Per què em serveix estudiar la conjugació dels verbs en futur si no tindré futur?”.

Amb l’activisme, no hi ha cap color polític. Gairebé totes i tots que hi prenen part si desvinculen, la finalitat és mostrar a tothom que tots estan units en la lluita contra el canvi climàtic.

JB/ 27/09/2023

Vic – la capital d’Osona – aprofita recursos per fer 37 refugis climàtics.

El clima global ha entrat en un terreny completament desconegut. El que la ciència temia que passés en 20 o 30 anys ja està passant.

Les altes temperatures obliguen a prendre mesures i posar-les a la disposició de la ciutadania. Vic com altres llocs, n’ha fet els deures. Tres anys ja porta apaivagant la calor extrema i aquest any un dels més calorosos, ho ha tornat a fer.

La capital d´Osona disposa d´espais exteriors i interiors per reduir l´impacte de les altes temperatures.

Un pot trobar informació d’aquests espais habilitats en diferents mitjans de comunicació, entitats, agents i persones. Es pot acudir a una sèrie de parcs i places habilitades-amb ombres i aigua-per les onades de calor i també a la biblioteca Pilarin Bayés i altres llocs interiors pels col·lectius més vulnerables.

L’ajuntament, publica a la seva web, el llistat de tots els refugis i les recomanacions a seguir quan les altes temperatures obliguen a refugiar-se.

JB/ 05/08/2023

Un món aquàtic a Tarragona

Avui – 21 de juny – comença l’estiu, i és una bona oportunitat perquè en família es visiti l’Observatori Blau, ubicat al bell mig del cor del Serrallo -Tarragona-

Grans i petits, podeu gaudir de les activitats que es duen a terme en aquest tros de mar de la mediterrània, on s’ofereix amb efectes visuals i sonors aprendre les activitats d’un poble pescador i alhora conèixer molt més el fons marí.

Segons la directora del museu aquesta experiència “És més que una activitat, és una experiència sensorial”:

La il·luminació en tons blaus, els vídeos, les músiques i sons que es projecten, i sobretot, la recreació fidel, tant en mida, textura i detalls de les més de 30 espècies més comunes del litoral tarragoní, fan que enriqueixin pedagògicament el visitant , acompanyats d´un grup de guies especialitzats.

L’obsevatori Blau, s’ha incorporat també al món digital amb activitats en línia a l’espai oficial de la web del port.

L’activitat té una durada d’una hora i mitja i una capacitat de 35 persones. Més d’un miler de visites ha rebut aquesta eina de divulgació el primer trimestre d’aquest any. El que cal, és fer reserva prèvia per a la visita, al Museu del port.

JB/ 20/06/2023

Setmana de la Natura a Catalunya

Des del 2016, se celebra al nostre país La Setmana de la Natura i aquest any – 2023 – tots tenim l’obligació de prendre-hi part ateses les circumstàncies cada cop més complicades derivades del canvi climàtic.

Cal que aquesta consciència que encara la tenim natural – no artificial- la utilitzem per cuidar la natura.

Complicat el futur en tots els àmbits, però quan tenim al nostre abast iniciatives com aquesta – del 22 de maig al 5 de juny – de fer alguna cosa per continuar gaudint i cuidant el màxim el nostre entorn, cal que ens hi impliquem.

Actualment, ens trobem en un context de crisi ambiental de grans proporcions, amb efectes molt importants sobre la biodiversitat, sobre les funcions dels ecosistemes que aquesta sustenta i, de retruc, sobre els serveis que aquests proveeixen a la societat de manera directa o indirecta. Per això, en endavant la Setmana de la Natura iniciarà les activitats el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, 22 de maig, per recordar la necessitat de la preservació de la biodiversitat. I finalitzarà el 5 de juny, el Dia Mundial del Medi Ambient.

Més d’un centenar d’entitats – sense ànim de lucre – treballen tot l’any i duen a terme accions crucials per a la preservació dels nostres ecosistemes, la biodiversitat, la sostenibilitat… donem-los veu i recolzem-les en dates com aquestes.

No podem obviar, allò que la natura ens dóna, i cal que en aquesta 8a edició – des del Dia Internacional de la Biodiversitat fins al Dia Mundial del Medi Ambient- dels més joves fins als més grans i participem.

JB/ 16-05-2023

Al Castell de Lloret si pot aprendre.

A Lloret, municipi de la comarca de la Selva – al sud de la Costa Brava – la petjada de carboni del turisme és de 221 Kg. de CO2 segons un estudi del projecte europeu Greentour.

No deixa de ser interessant que el municipi conegui aquesta dada, ja que és una de les poblacions costaneres amb més turistes europeus.

Un projecte que s’inicia al Castell – inicialment en temporada turística – oferirà la possibilitat d’assitir a un expectacle – didàctic- sobre el canvi climàtic.

Una inicitiva més per conscienciar-nos del perill que globalment estem patint, sobretot ara, ja que ultimament la consciència humana està en una cruïlla per culpa de l’IA -Intel·ligència Artificial-.

Si preguntes, Màquines conscients? Quins efectes tindrà sobre els humans? Molts gurús tecnològics contesten: no ho sé, no tinc la solució.

Conscients com sempre hem estat, situem-nos al Castell – ubicat al final de la platja de “Sa Caleta”- una icona dels lloretencs i lloretenques. Iniciem el recorregut col·locant-nos unes ulleres de realitat virtual.

En aquest espai, el públic podrà visitar el fons marí i descobrir que entre peixos i algues també hi ha algunes restes de deixalles. A continuació, un ascensor virtual els pujarà fins a un bosc ple d’animals, que acaben fugint per la tala d’arbres i finalment els visitants arribaran fins als núvols per veure com els avions contaminen el cel.

Després d’aquest espai, la gent haurà de baixar un nivell per visitar la segona de les sales expositives. Es tracta d’un cinema 4D en què el públic podrà viure diverses catàstrofes naturals i sentir la calor de les flames d’un incendi o veure tots els plàstics que hi ha als oceans.

Finalment, hi ha una sala amb pantalles interactives que permet als usuaris buscar solucions per frenar el canvi climàtic. S’acabarà amb unes vistes panoràmiques del litoral de Lloret de Mar. (Text ACN)

La semblança amb un castell antic – casa estiuenca construïda el 1935- el converteix en un lloc atractiu per aprendre una mica més sobre l’emergència climàtica, decepció climàtica generalitzada, crisi climàtica… trieu el terme que més us sentiu edentificats.

El que no tinc cap dubte és, que el projecte és estimulant i espero que dins de les seves possibilitats sigui un lloc pedagògic per a totes les escoles de les comarques gironines.

És fonamental que els nens i nenes des d’edats primerenques puguin aprendre quantes coses millor sobre un dels grans problemes que els tocarà conviure amb el que resta de segle.

JB/ 03-05-2023

Google s’afegeix a la causa

Avui dia 22 d’abril se celebra el Dia de la Terra i Google – un dels cercadors més utilitzats del món – s’inclou als milers d’activitats que es duen a terme a pràcticament totes les parts del planeta.

Els termes, Terra i canvi climàtic van més units que mai, ja que les conseqüències del clima són extremes, sobre una de les principals fonts de riquesa com és la Terra.

Per posar alguns exemples, la sequera a l’Àfrica afecta més de 20 milions de persones, amb una inseguretat alimentària de conseqüències gravisíssimes. Decés de 1.700 persones i 8 milions de desplaçats al Pakistan, onades de calor que s’han cobrat la vida de 15.000 persones a Europa. I així anar augmentant desastres de tota mena.

Avui dissabte, moltes de les declaracions i activitats d’aquest dia internacional simbòlic, criden a la reflexió i l’acció contra aquest fenomen encoratjat per les activitats humanes com l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.

El cercador s’ha sumat simbòlicament a aquesta commemoració, incloent a les seves imatges de Doodle, a les pantalles d’inici del cercador Chrome i serveis com Gmail, amb una col·lecció de fotografies on s’observen diversos processos associats al canvi climàtic, com la desaparició de masses de gel a glaceres i zones polars

JB/ 22-04-2023

Advertiment seriós de l’IPCC

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va ser creat el 1988 per facilitar avaluacions integrals de l’estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les causes, les possibles repercussions i les estratègies de resposta.

L’IPCC s’ha pronunciat aquest dilluns –informe adjunt – i és probable que aquest informe sigui la seva darrera advertència que avisa que el marge per limitar a 1,5 graus l’augment de les temperatures es redueixi ràpidament.

Els propers informes d’aquests científics arribaran probablement després que la Terra hagi superat aquest nivell o es vegi abocada a superar-la ben aviat.

Les organitzacions ecologistes recolzen les conclusions del nou informe presentat, un text que consideren “el nostre manual de supervivència” i que passa per abandonar els combustibles fòssils per a una reducció “profunda, ràpida i sostinguda” de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

darrer-informe-ipcc-sobre-el-canvi-climatic-2023 Descarga

JB/ 22/033/2023

LA NIT 2023 GIRARÀ ENTORN DE LES TIC,EL CANVI CLIMÀTIC I LA SOSTENIBILITAT

El proper 9 de març, l’Auditori de Barcelona acollirà la 28a edició de la “Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica”, la gran trobada del món TIC del país que aglutina professionals, empreses, administració, associacions i institucions del sector, i que organitzen conjuntament l’Associació Catalana d’Enginyeria de Telecomunicació i Tecnologies Digitals (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF). www.lanit.cat

La gala d’enguany ,tindrà com a protagonista el canvi climàtic i abordarà, des de la petjada de carboni digital, fins a com la tecnologia pot esdevenir la millor eina per frenar el seu impacte i avançar cap a la sostenibilitat del planeta. És en aquest sentit, que l’organització farà un reconeixement especial a dues iniciatives que són capdavanteres en aquest camp: el departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center i el programa Planeta Net de l’Institut de Ciències Fotòniques.

Departament de Comunicació Telecos 27/022/2023

TRES ONGS FRANCESES PORTEN ALS TRIBUNALS EL BANC BNP PARIBAS

Les ONGs Les Amis de la Terre, Notre Affaire à Tous i Oxfam France asseguren que el banc no està complint els seus compromisos respecte alclima, que passen per assolir zero emissions l’any 2050 i evitar un escalfament global per damunt dels 1,5ºC.

És la primera demanda d’aquesta mena dirigida contra una entitat financera d’abast mundial.

La demanda, es base en la legislació francesa del 2017, que imposa a les multinacionals amb seu el país el deure de vetllar pels drets humans i el medi ambient, en totes les seves activitats arreu del món.

BNP Paribas, és el banc europeu líder en el desenvolupament de combustibles fòssils i elcinquè del món. Hauria finançat inversions en aquests sectors per valor de 55.000 milions de dòlars entre el 2016 i el 2021. També assenyalen que el banc és especialment actiu en una sèrie d’àmbits, com les prospeccions marítimes de petroli i gas, especialment a l’Àrtic.

La resposta de l’entitat bancaria, no s’ha fet esperar. Per la seva banda, en un comunicat del passat mes de gener, i en resposta a aquestes crítiques, insisteixen en el compromis amb la sostenibilitat econòmica donant suport a l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica de cara al 2050.

També destaquen, que és la primera entitat financera del món en la creació dels anomenats “bons verds”, que financen projectes sostenibles. Calculen que han facilitat inversions en energies renovables per valor de 25.000 milions d’euros, i que ja supera el finançament de productes de combustibles fòssils.

Les tres organitzacions demandants, rebutgen aquests arguments, i asseguren que no és suficient el compromís de reduir el finançament de petroli i gas en un 80% de cara al 2030. Perquè tots els projectes finançats aquests anys continuaran funcionant més enllà d’aquí 7 anys – 2030 – ja serà massa tard per reduir l’escalfament global.

JB/ 27-2-2023

Font: TV3

L’ART I EL FONS MARÍ

Ja no estem a temps -14 i 15 de gener – al Mercat de les flors – BCN -, però val la pena esmentar-ho.

La dansa captiva a l’espector transmeten la vida del fons del mar amb l’espectacle Plàcton.

Plàcton, s’inspira amb els microorganismes que no es mouen per si mateixos, sinó que s’arrosseguen seguint els corrents marins.

No està renyida qualsevol forma d’expressió per fer arribar el missatge a nens de 4 a 7 anys, sobre la vida complicada que afecta la naturalesa del nostre planeta.

L’espectacle del col·lectiu Big Bouncers-Anna Rubirola- deixa bocabadats els joves espectadors amb una posada en escena on els cossos emeten llum i es mantenen en suspensió. Descobreixen tot un univers que planteja la possibilitat de tornar als orígens i als plaers més bàsics i contemplatius per assegurar la preservació d’un planeta tocat de mort.

Un Ballet –vuit ballarins– i tres músics a través de la bellesa de l’art transmeten un missatge esperançador.

Bon recurs l’empleat per l’art per difondre un missatge global com l’emergència climàtica. Com a activista recolzo totes les formes de comunicació que siguin diferents de les més tradicionals. Cada cop més s’impliquen pintors, fotografs, músics, literatura, jocs, cinema… en la difusió dels problemes ambientals que vivim en aquest món.

JB/ 15-01-2023

BONA INICIATIVA

Tot i que els estimats Reis d’Orient no els esperem fins al gener del 2024, vull comentar la bona iniciativa de l’ajuntament de Lleida a la cavalcada d’aquest any.

L’ésser més llegendari de la cultura tibetana “l’ieti” l’aboninable home de les neus de tres metres d’alçada i un pes important, a Lleida el transformen amb el “Yeti”.

El Yeti en aquest cas, no és el mític home abominable – sense pietat i dolent – el doten d’una bondat inquestionable present amb l’espectacle de la rua enmig dels nens i nenes que esperen il·lusionats l’arribada de ses Magestats.

Produït per la companyia Campi Qui Pugui, el Yeti es transforma amb una aventura visual plena de fantasia, amb un toc d’humor i rerefons social sobre la sostenibilitat i convivència amb la natura.

El Yeti busca entre els més petits, fugir del d’esgel amb la família i ens avisen que alguna cosa està passant, buscant un lloc fred per viure.

Bona iniciativa de la companyia i la casa de la vila organitzadores. S’utilitza la mitologia i la fantasia per posar de manifest un problema que afecta el món sencer i l’ecosistema que ens envolta.

El més positiu és el missatge que arriba als pares i fills i els presents a la cavalcada, la globalitat del problema que demanem sobre l’Emergència Climàtica que troba recursos recorren per anar-nos conscienciant que els pols és d’esgelen molt acceleradament, que no neva i l’ieti o Yeti es queda sense recursos per sobreviure.

JB/ 07/01/2023

News 2022

Falta de pluges

Les reserves dels embassaments són preocupants, estem sota mínims i de continuar així hem de prendre consciència que ens esperen temps difícils.

El dèficit persistent de precipitacions es va repetint, i els experts ja en parlaven el 2004. Jo tinc un veí -Olot (Garrotxa)- que sempre em diu: tranquil Joan, ja ho farà, pensa que Olot té dues dites que sempre s’han complert “Olot, l’orinal del cel” i “Si no plou a Olot, no plou en lloc”, aquesta última s’està complint amb escreix.

Conscienciem-nos, ens podem trobar d’obrir l’aixeta i que mani unes hores al dia per estalviar aigua.

L’ACA té actiu el Pla de sequera, però n’hi haurà prou? De moment, el consum ciutadà no perilla, la ciutadania d’aquest país continua sent conscient de la necessitat d’estalviar aigua, però molts sectors se’n veuen afectats.

Si voleu fer un seguiment actualitzat d’aquest problema que ens afecta a causa del canvi climàtic, accediu a https://sequera.gencat.cat/ca/inici

JB/ 29/11/2022

La Verola del Mico

El director general de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va fer sonar l’alarma per assenyalar la gravetat dels brots mundials de verola del simi.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat que els brots de verola del mico que s’estenen arreu del món són una emergència de salut pública de preocupació internacional segons Public Health Emergency of Internacional Concern (PHEIC). És només el setè PHEIC des que es va originar el sistema d’alarma l’any 2005, sumant-se a brots tan preocupants com el H1N1 (grip porcina) el 2009 i el COVID-19 el 2020. Els primers casos de verola del mico fora d’Àfrica es van detectar al maig, i des de llavors s’han confirmat 16.500 persones infectades a gairebé 80 països. Els investigadors adverteixen que la finestra d’oportunitat per contenir els brots globals s’està tancant. Esperen que el PHEIC, l’alarma més alta de l’OMS, enviï un missatge als principals països perquè la seva participació en la resposta global és necessària per a la contenció.

Termcat – El Centre de Terminologia – ha elaborat un especial dedicat a la verola del mico, que es pot contagiar també als éssers humans com a zoonosi. Accedir al següent enllaç:

https://www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-verola-del-mico?ct=t%28Butllet%C3%AD122%29

Font: JB/ 26/07/2022

Setmana de la Natura

Fins el proper dia 5 de juny – dia mundial del Medi Ambient – teniu l’oportunitat d’apropar-vos a les entitats ambientals i conèixer tot el que fan.

El nostre país compta en més d’un centenar d’entitats ambientals sense ànim de lucre que treballen per a la protecció i conservació de la natura. Aquestes organitzacions realitzen una acció crucial per a la preservació dels nostres ecosistemes, i de transcendència per a la biodiversitat i la sostenibilitat i, en conseqüència, per a tots nosaltres.

Per dur a terme la seva tasca, necessiten la col·laboració de tothom.

Podeu accedir mitjançant aquest enllaç https://setmananatura.cat/2022/#!/llistat a totes les activitats que es porten a terme. Estan previstes en total més de 300 activitats sense ànim de lucre per a la conservació de la natura arreu de Catalunya.

La Xarxa per a la Conservació de la Natura -XCN febrer de 2019- és una entitat declarada d’utilitat pública que organitza l’esdeveniment, amb la finalitat que s’impliqui la ciutadania en la conservació del medi natural.

JB/ 31-05-2022

Tractat Internacional contra la contaminació de plàstics.

140 països de l’ONU, és reuneixen des del passat dillus dia 28 a Nairobi – Kenya- per redactar un tractat internacional en favor d’una regulació mundial sobre el tractament de les deixalles plàstiques .

El plàstic continua sent un gran problema que suposa la reducció de la fauna marina, enverinen els oceans, maten aus, animals marins, produeix subtàncies químiques nocives per als peixos i de retruc pel cos humà amb el consum d’espècies que contenen microplàstics – 24,4 bilions en els mars i oceans -.

La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) esmenten que els plàstics suposen el 80% de la contaminació dels mars i els oceans amb 30 milions de tones abocades l’any i 109 milions de tones abocades als rius.

Els plàstics,son un nou sobrepès per el canvi climàtic, que reclama una solució urgent. Una part d’ells s’exporten a països del tercer món principalment el Sud-est Asiàtic per ser reciclats.

Caldrà veure quin seran els acords que s’assoleixin en aquesta Assemblea. Segons el ministre noruec de Medi ambient , Espen Barth Eide, – que exerceix la presidència – “Les coses pinten bé. Estem molt a prop d’un acord per a un tractat internacionalment vinculant per acabar amb les deixalles de plàstic”.

Se sap que la meitat dòna suport a mesures vinculants més enllà dels principis, però ha reconegut el ministre “Que una cosa són els principis, que susciten grans suports, i una altra els detalls, on sorgeixen més discrepàncies”.

JB/ 01-03-2022

News 2021

Estic aquí per fer sonar l’alarma…

Aquestes foren les primeres paraules d’António Guterres- Secretari General de l’ONU- pronunciades en la seva intervenció davant els líders mundials el dimarts 21 de setembre.

El 76é període del debat general, no podia ser més alarmant, la situació que es troba el món és molt preocupant.

” El nostre món mai ha estat més amenaçat. O més dividit. Ens enfrontem a la major crisi de la nostra vida. La pandèmia del COVID-19 ha sobredimensionat les flagrants desigualtats. La crisi climàtica està colpejant el planeta. L’agitació des de l’Afganistan fins a Etiòpia, passant per Iemen i més enllà ha frustrat la pau. Un augment de la desconfiança i la desinformació està polaritzant a la gent i paralitzant les societats. Els drets humans estan sota foc. La ciència està sent atacada. I els salvavides econòmics per als més vulnerables arriben massa poc i massa tard … si és que arriben. La solidaritat està absent, just quan més la necessitem “.

El Secrerati General, va efegir: “A la crisi provocada per la pandèmia, s’afegeix la del canvi climàtic i el recent informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre aquesta crisi global, indica que no estem en camí de complir els objectius de l’Acord de París i mantenir la temperatura mitjana de la Terra en 1,5 graus centígrads per sobre de l’era preindustrial “és un codi vermell per a la humanitat”.

“Necessitem una retallada del 45% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per 2030. No obstant això, un altre recent informe de l’ONU va deixar clar que, amb els actuals compromisos climàtics nacionals, les emissions augmentaran un 16% el 2030. Això ens condemnaria a un infern d’augments de temperatura del menys 2,7 graus per sobre dels nivells preindustrials.

Guterres va dir: “Estem a setmanes de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima a Glasgow, però aparentment a anys llum d’aconseguir objectius,”hem d’actuar ràpid”.

La desconfiança i la pèrdua de la fe, sobre els problemes que arrestem, varen tenir cabuda en el discurs del Secretari General: “Quan la gent veu les promeses de progrés negades per les realitats de la seva dura vida diària … Quan veuen els seus drets i llibertats fonamentals retallats … Quan veuen la petita i també la gran corrupció al seu voltant … Quan veuen als multimilionaris viatjant a l’espai mentre milions passen fam a la terra … quan els pares veuen un futur per als seus fills que sembla encara més ombrívol que les lluites d’avui … I quan els joves no veuen cap futur … la gent perd la fe no només en els seus governs i institucions, sinó també en els valors que han animat el treball de les Nacions Unides durant molts anys “

Sobre la desconfiança: “Aquesta està portant a la ruptura de valors fonamentals com la pau, els drets humans, la dignitat, la igualtat, la justícia i la solidaritat, que ara estan en el punt de mira”.

“Les promeses, després de tot, no tenen valor si la gent no veu resultats en la seva vida diària. La manca de resultats crea un espai per alguns dels impulsos més foscos de la humanitat. Proporciona oxigen per a les solucions fàcils i les teories de la conspiració. És el combustible per avivar antics greuges, la supremacia cultural, la dominació ideològica, la violència, la discriminació dels més vulnerables, inclosos els refugiats i migrants”

Sis qüestions segons Guterres, divideixen el món, sis bretxes que cal superar per aconseguir un món millor.

La divisió de la pau, la divisió del clima, la divisió entre rics i pobres, la divisió de gènere, La divisió digital i la divisió generacional.

Per tot això, va assegurar que: “Ens enfrontem a l’hora de la veritat. Ara és el moment de complir. Ara és el moment de restablir la confiança. Ara és el moment d’inspirar esperança. I jo tinc esperança. Els problemes que hem creat són problemes que podem resoldre. La humanitat ha demostrat que som capaços de grans coses quan treballem junts.

I va afegir:“ Però siguem francs. El sistema multilateral actual és massa limitat en els seus instruments i capacitats, en relació amb el que es necessita per a una governança eficaç de la gestió dels béns públics mundials. Està massa fixat en el curt termini. Hem de reforçar la governança mundial. Hem de centrar-nos en el futur. Hem de renovar el contracte social. Hem de garantir unes Nacions Unides adequades per a una nova era “.

Si bé els discursos son benvinguts, valorant el context, intenció, arguments… encara tenim un llarg camí per recórrer en la propera COP26. Ens hem d’assegurar que sigui un èxit, que marqui un punt d’inflexió en els esforços col·lectius per abordar la crisi climàtica.

La COP26, està organitzada pel Regne Unit en col·laboració amb Itàlia, que tindrà lloc del 31 d’octubre el 12 de novembre a l’Scottish Event Campus (SEC) de Glasgow.

JB/ 22-09-2021

Nits tòrrides, tropicals i molt més.

El catedràtic de Geografia Física Javier Martín-Vide, considera l’expressió -en climatologia- una nit tropical, aquellanit en la qual la temperatura mínima no descendeix per sota de 20⁰.

Les altes temperatures alteren el son, ens alteren la seva eficàcia i qualitat i el fragmenten provocant nombrosos despertars, ja que a mesura que augmenta la temperatura en l’ambient, la durada dels cicles de la son és més curta.

La calor extrema que estem patint ara es convertirà en la nova normalitat. Tots sentirem els impactes d’un planeta que s’escalfa. De fet, ja ho estem patint. Les tempestes, sequeres i onades de calor s’han incrementat en un terç en els últims deu anys.

No podem seguir considerant aquests esdeveniments “naturals”, quan estan sent alimentats per l’activitat humana. El món s’està movent cap a un territori inexplorat, a l’igual que el nostre planeta. L’escenari més probable – segons els científics – és que la temperatura augmenti a quotes molt altes superiors als 40⁰ i possiblement molt més, i possiblement abans del que ens pensem. Com serà el futur si continuem pel camí actual? Proveu imaginar les tempestes, incendis forestals, sequeres i inundacions que es tornaran normals si permetem que això passi.

Un estudi recent afirma que podem apropar-nos ràpidament al llindar de 1,5⁰. Els científics van afirmar que hi ha un 40% de possibilitats que superem temporalment aquesta xifra al 2025. Els nostres irresponsables líders tenen com a objectiu aturar l’escalfament a 1,5⁰ per al 2050, però podem superar aquest objectiu vint-i-cinc anys abans – 2025 -. Està molt clar que no estem en l’objectiu d’evitar que passi el pitjor i que necessitem una descarbonització ràpida i immediatament, si volem evitar la migració, la fam i el sofriment massiu.

Tots podem fer canvis en les nostres vides, no obstant això, només l’acció governamental coordinada serà suficient, i els nostres líders no actuaran sense la pressió de les bases. Aquí és on tots tenim un paper que exercir. No podem rendir-nos sense lluitar. El futur mereix el nostre suor i llàgrimes ara. Si no és així…

JB/ 13-08-2021

A 10 minuts de casa tinc ombra.

No ni ha prou de conviure amb l’angoixa que el planeta trontolla per culpa dels fenòmens cada cop més freqüents, sorgits del canvi climàtic. Ha arribat el moment de buscar iniciatives i posar-les a l’abast de les persones.

Combatre les altes temperatures, com? Els anomenats “Refugis Climàtics”. Es tracta tant d’espais interiors com exteriors, dirigits especialment a persones vulnerables a la calor, com nadons, gent gran i persones amb malalties cròniques entre d’altres, tot i que tota la població se’n pot beneficiar.

Excel·lent iniciativa de l’ajuntament de Barcelona que ha calculat que el 87,5% de la població en disposi d’un a un màxim de 10 minuts de casa.

Fins el proper 15 de setembre, 160 refugis climàtics – nou més que l’any passat – estaran distribuïts per a tota la ciutat per fer front a la calor. Fer mes suportable les temperatures que poden superar els 40⁰.

L’ajuntament, consolida així, un dels projectes inclosos al programa pilot “Inclusive Climate Action” del C40 Cities, en el qual diferents ciutats pioneres treballen per la justícia climàtica i per garantir una recuperació verda i equitativa.

JB/ 13-08-2021

Un precedent històric

La setena empresa del món que emet més CO2, cal que s’adhereixi a l’Acord de París.

L’organització ecologista -Friends of the Earth- que va presentar la demanda d’aquest cas davant els tribunals el 2019 al costat d’altres sis organitzacions i més de 17.000 ciutadans holandesos, ha donat el seu fruit.

La petroliera holandesa Shell, s’ha vist sorpresa per una sentencia dictada per la jutgessa Larisa Alwin, que obliga a la companyia a reduir les emissions de CO2 un 45% abans del 2030, respecte al que estava emetent el 2019.

La companyia és responsable d’una part considerable de les emissions i ha de contribuir a lluitar contra el canvi climàtic.

“Aquesta és una victòria monumental per al nostre planeta, per als nostres fills i un gran salt cap a un futur habitable per a tothom”, ha declarat Donald Pols, director de l’Organització ecologista.

És la primera vegada que una empresa és obligada legalment a alinear les seves directrius amb els acords del clima de París.

La sentència obre la porta a futures demandes que portin davant la justícia altres empreses que emetin molts gasos d’efecte hivernacle, ja sigui als Països Baixos o a l’estranger.

Prou emissions, cal respectar els acords climàtics internacionals, això obre un camí important de cara el futur, semblaria que la consciència humana actua d’una forma contundentment, contra un problema global molt important per al futur de tots.

Cal deixar els interessos de les grans multinacionals contaminants, les estructures governamentals i econòmiques que els atorguen poder i lluitar contra una realitat que destrueix cada dia que passa el planeta.

JB/ 27-05-2021

Un nou impost

Si els diners recaptats s’inverteixen en millorar el medi ambient i conseqüentment en rebaixar el tant odiat CO2, de bon grat cal pagar la nova taxa.

Segons la Generalitat, es preveu recaptar més de 200 milions d’euros l’any, caldrà demanar explicacions si aquesta partida d’ingressos es destina a millorar els nostres pulmons i la biodiversitat.

Esperem, que aquest tribut que té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural – segons la pròpia Generalitat- no es destini a altres partides pressupostaries.

Els que denunciem l’emergència climàtica, no estem acostumats que es prenguin mesures i iniciatives polítiques, que llavors es compleixin, si es consulta el següent enllaç, https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Fons-climatic-per-mitigar-i-adaptar-se-al-canvi-climatic des del 18 de febrer de 2020, la web no està actualitzada, és a dir, perquè va ser creada?

Què, els qui, quan haurem de pagar els vehicles? Ho podeu trobar al següent accés: https://atc.gencat.cat/ca/tributs/impost-emissions-vehicles/

El bloc del RACC, tota una institució al nostre país, no està d’acord amb la nova taxa, i explica cinc raons perquè no es justa http://blog.racc.cat/cotxe/limpost-de-c02-5-raons-per-la-que-no-es-just/

Jo defenso la cinquena raó, la gestió que comporta el seu cobrament i altres, per tant, els 200 milions no seran tant nets “de diòxid de carbó”.

JB/03-05-2021

Un grup de joves d’Olot s’impliquen amb el canvi climàtic

Segons explica Marta Puigferrer -Periodista- monitora del projecte, un grup de joves d’entre 13 i 17 anys pertanyents a la Creu Roja de la Garrotxa, van decidir implicar-se amb el passat i futur del clima de la comarca i la ciutat d’Olot.

En format semàfor – colors del verd al vermell – pengen sis lones a l’antic Hospital Sant Jaume – al vell mig de la ciutat – amb breus texts que fan referència al clima des del 1905 fins al 2050.

La Moixina 1908, temperatura mitjana anual 12,1º, temperatura màxima prevista 30º
Plaça Major 1924, temperatura mitjana anual 12.3º, temperatura màxima prevista 30º
La fageda 1980, temperatura mitjana anual 12,5º, temperatura màxima prevista 34º
La Vall d’en Bas 2020, temperatura mitjana anual 13,6º, temperatura màxima prevista 41º
Plaça Major 2030, temperatura mitjana anual 13,8º, temperatura màxima prevista 42º
La Moixina 2050, temperatura mitjana anual 14,1, temperatura màxima prevista 43º

La finalitat es conscienciar a la població, dels canvis climàtics que es poden preveure en un futur, sobresortint les altes temperatures en indrets molt coneguts.

A finals d’aquest mes es despenjaran les pancartes, i tenen previst elaborar bosses i moneders,- que es promocionaran per les xarxes socials- per recaptar fons per altres projectes.

Totes les iniciatives son bones per explicar que l’Emergència Climàtica és un problema global. Hem de deixar els combustibles fòssils sota terra i respectar el planeta. No és un repte fàcil, però si no ho fem, les conseqüències que viuran els nostres fills i els nostres nets seran molt dolentes.

JB/21-04-2021

Missatge d’António Guterres -Secretari General de les Nacions Unides- pronunciat amb motiu del DIA DE LA TERRA que se celebra el proper dia 22 d’abril.

El text ha estat traduït literalment de l’original, a excepció dels matissos en negreta i color vermell. Frases o expresions que en el discurs aconsella o afirma i que hom creu destacar del missatge.

Lema: “Acció climàtica per les persones i el planeta: ara és el moment “.

Ha arribat el moment, en aquest any crucial per a la humanitat, d’emprendre una acció climàtica enèrgica.

La conclusió de la ciència, acceptada mundialment, és irrefutable per evitar que la crisi climàtica es converteixi en una catàstrofe permanent, hem de limitar l’escalfament global a 1,5 graus centígrads.

Per això, hem d’aconseguir que a mitjans de segle les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle siguin sent valor zero. Un grup de països que representen aproximadament dos terços de l’economia mundial ja s’han compromès a fer-ho. És un indici encoratjador, però necessitem urgentment que tots els països, ciutats, empreses i institucions financeres s’uneixin a aquesta coalició i adoptin plans concrets per a la transició a emissions netes zero.

Encara més urgent és que els governs donin suport a aquesta ambició a llarg termini amb l’adopció de mesures concretes ara, en un moment en què s’estan mobilitzant bilions de dòlars per superar la pandèmia de COVID-19. La revitalització de les economies és la nostra oportunitat de tornar a executar el nostre futur.

El món ja compta amb un sòlid marc per a l’acció: l’Acord de París, en que tots els països es van comprometre a establir els seus propis plans nacionals d’acció climàtica i a reforçar-los cada cinc anys. Han transcorregut més de cinc anys des de llavors i ens enfrontem a la prova contundent que si no actuem destruirem el nostre planeta; per tant, ha arribat el moment d’actuar de forma decisiva i eficaç aprofitant la invitació cursada per les Nacions Unides a tots els països per que participin en la COP26, que se celebrarà a Glasgow al novembre.

Els nous plans nacionals han de reduir la contaminació global per gasos d’efecte hivernacle en al menys un 45% per al 2030 respecte als nivells de 2010. Ja s’han presentat molts plans en que s’estableixen polítiques clares per adaptar-se als efectes del canvi climàtic i promoure l’accés a les energies renovables.

No obstant això, fins ara, aquests plans només han aconseguit reduir les emissions en menys d’un 1%, una situació que s’ha de considerar com una autèntica alerta roja per a les persones i el planeta.

En els propers mesos, començant per la Cimera de Líders organitzada pels Estats Units que se celebrarà en breu, els governs han d’ampliar dràsticament les seves aspiracions, especialment els països amb més emissions, que són els responsables en major mesura de la crisi.

L’eliminació gradual del carbó del sector elèctric és el pas més important per assolir l’objectiu de 1,5 graus. L’adopció immediata de mesures per eliminar el combustible fòssil més brut i contaminant dels sectors energètics ofereix al nostre món una oportunitat.

El consum mundial de carbó per generar electricitat s’ha de reduir per al 2030 en un 80% per sota dels nivells de 2010. Això vol dir que les economies desenvolupades s’han de comprometre a eliminar el carbó per 2030 i que els altres països ho han de fer per 2040. No hi ha cap raó per construir noves centrals alimentades amb carbó en cap lloc del món. El funcionament d’un terç de les instal·lacions mundials que operen amb carbó ja és més costós que la construcció de noves plantes de generació i emmagatzematge d’energies renovables. La COP26 ha de marcar la finalitat de l’ús del carbó.

A mesura que el món avança cap a la protecció de l’aire pur i la promoció de l’energia renovable, és essencial que es garanteixi una transició justa. Cal donar suport als treballadors de les indústries afectades i del sector informal per que canviïn d’ocupació o adquireixin noves competències. També hem d’alliberar l’enorme potencial de les dones i les nenes per impulsar la transformació, fins i tot com a participants en igualtat de condicions en la governança i l’adopció de decisions.

Els països que menys han contribuït el canvi climàtic són els que pateixen molts dels pitjors efectes. Moltes petites nacions insulars simplement deixaran d’existir si no intensifiquem la resposta. Els països desenvolupats han de complir els seus compromisos d’aportar i mobilitzar 100.000 milions de dòlars anuals per:

• Duplicar els nivells actuals de finançament per al clima.

• Dedicar la meitat del finançament per al clima, a l’adaptació.

• Posar fi al finançament internacional del carbó.

• Desviar les subvencions dels combustibles fòssils a les energies renovables.

i assumeixin els compromisos financers necessaris que garanteixin l’èxit de la COP26. La Cimera del G7 que se celebrarà al juny és una oportunitat per que els països més rics del món facin un pas endavant

Els governs han d’assumir el lideratge, però els responsables de l’adopció de decisions en tots els àmbits també tenen un paper vital.

Demano a tots els bancs de desenvolupament multilaterals i nacionals que, abans de la COP26, adoptin polítiques clares per finançar la recuperació de la COVID i la transició a economies resilients en els països en desenvolupament, tenint en compte els nivells de deute aclaparadors i les enormes pressions a que estan sotmesos els pressupostos nacionals.

Molts governs locals i empreses privades s’han compromès a assolir emissions netes de valor zero per al 2050 i han emprès importants revisions dels seus models de negoci. Insto a tots a establir objectius i polítiques ambicioses.

Animo als joves de tot el món que segueixin alçant la veu per respondre al canvi climàtic, protegir la biodiversitat, aturar la guerra de la humanitat contra la naturalesa i accelerar els esforços per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

El temps s’esgota i hi ha molta feina per davant; no és moment d’aixecar la bandera blanca i donar-se per vençuts. Les Nacions Unides seguiran enarborant la seva bandera blava, símbol de solidaritat i esperança. En aquest Dia de la Terra i en els mesos crucials que s’acosten, insto a totes les nacions i tots els pobles que assumeixin junts els desafiaments d’aquest moment .

Font: Oficina de Información y Prensa de Guinea Ecuatorial

JB/ 20-4-2021

Lluitant contra un gegant.

El passat dia 23 de març, es va presentar La veu de la terra, que dona continuïtat al projecte Dona la Nota encara hi som a temps. La cantata- acompanyada de 44 activats educatives- és una nova iniciativa per conscienciar als més joves sobre el canvi climàtic.

El projecte està format per 9 cants i 8 clams intermedis – que es poden seguir un per un a YouTube- . El propi planeta n’és el personatge principal, i pretén denunciar tots aquells elements que es veuen afectats pel canvi del clima. https://www.laveudelaterra.cat

Segons esmenten els seus organitzadors “la pandèmia que ens envolta ens està impedint fer moltes coses, aturant iniciatives i desitjos. Però hi ha altres problemes greus que requereixen de respostes immediates, i la nostra responsabilitat és alçar la veu per denunciar-los. Molt especialment, el de l’emergència climàtica, que és, sens dubte, el repte més gran de la humanitat”.

Amb aquest projecte es pretén que nens i nenes, nois i noies dels centres educatius d’aquest país, prenguin consciència sobre el moment que vivim d’emergència climàtica i ambiental.

Les programacions es complementen amb material didàctic: videoclips, partitures, bases instrumentals, video-tutorials… També es posa a l’abast, les programacions de cada activitat, pautes d’observació del docent i taules d’autoavaluació de l’alumnat. Tot el material de treball està dissenyat de tal manera que es pugui dur a terme, també, en situacions d’excepcionalitat com la que estem vivint.

Tota aquesta proposta educativa ha estat dissenyada des del CdA de Pau Casals i coordinada des de l’equip de Serveis Educatius de la SDG de Formació i Innovació del Departament d’Educació.

JB/ 19-04-2021

Enllaçar amb “La veu de la Terra/Vídeos”

El canvi climàtic i la música.

Un article publicat a la revista “investigación i CIENCIA” em va encuriosir i alhora entristir. Parlava del canvi climàtic i la seva relació amb la fabricació de les guitarres més famoses del món.

L’empresa “Fender Musical Instruments” va anunciar que deixaria de fabricar les seves famoses línies Stratocaster i Telecaster i es dedicaria a fabricar models vintage de preus prohibitius.

El motiu, el Fresno -les freixedes – dels pantans, és a dir, la fusta que es fabriquen les guitarres, està desapareixent a causa d’una sèrie d’inundacions i d’un escarabat xilòfag.

La greu situació del Fresno preocupa tant a músics com a científics, que no veuen solucions a curt termini per evitar el declivi d’aquestes espècies.

El Fresno dels pantans, fa que creixi un arbre a les zones humides – zones inundables del Mississipí- i les cèl·lules, àmpliament espaiades i de paret prima, generen una fusta de baixa densitat -i de sonoritat especial, – que l’ha convertit en el material escollit per alguns dels guitarristes més famosos del rock’n’roll.

Però diverses alteracions ambientals associades al canvi climàtic, com les creixents inundacions i la invasió dels escarabats que es mengen la fusta, estan fent desaparèixer aquests arbres.

Els músics, Patti Smith, Eric Clapton, Deep Purple, Jimi Hendrix , Muddy Waters, Chrissie Hynde, Rolling Stones, Prince… i moltes altres llegendes musicals, han adorat les Fender. El so rotund i exclusiu de les guitarres les fan úniques.

L’ADN de les guitarres del rock’n’roll està en perill i se suma a les moltes derivades de l’Emergència Climàtica.

JB/ 19-04-2021

Seguir conscienciant i canviant la mentalitat de la gent.

La líder climàtica global Greta Thunberg, en una nova entrevista publicada el dimecres dia 31 de març al Financial Times, parla sobre el seu futur més enllà de les vagues climàtiques, la seva neutralitat cap als negocis i la política i la seva frustració amb les conferències climàtiques. Expressa també la seva frustració pels objectius climàtics futurs, doncs els governs mundials no aborden la urgència de la crisi climàtica.

“Necessitem deixar de parlar de dates i números i realment acceptar i reconèixer el fet que necessitem reduir les nostres emissions en aquest moment”, va dir Thunberg “Podem parlar de 2030, 2040 o 2050 tant com vulguem. Però és el que estem fent ara el que realment importa”.

Al final de l’entrevista feta per la periodista Leslie Hook -FT- Greta diu que no sap si assistirà a la propera cimera climàtica de Glasgow “Si no es cancel·la i em conviden, si”

Però creu que totes les cimeres anteriors van fracassar, i Glasgow no serà diferent. “Podem fer aquestes conferències i reunions per l’eternitat, una i altra vegada, tantes com vulguem. Això encara no donarà lloc a cap canvi, a menys que reconeguin aquesta crisi i admetin que han fracassat fins ara “.

Thunberg, ha assistit a diverses cimeres climàtiques recents, primer com a activista poc coneguda a Katowice, Polònia, el 2018, i anys següents com a celebritat a Madrid i Nova York.

JB/ 03-04-2021

https://youtu.be/lfg5UjbocQ0

Per un futur segur, net i pròsper per a tots

Tot i que l’acord de París -2015- sigui insuficient per reduir les emissions de C02, és molt important la incorporació novament dels Estats Units.

Pot ser s’hauran acabat les barbaritats de l’administració -Trump- que donava suport descarat a la industria del carbó, un dels més grans culpables de les emissions de carboni.

L’actual President Joe Biden, té clar que no és suficient liderar en paraules, sinó que adquireix el compromís de fer-ho amb l’exemple.

Tothom entén que els Estats Units ha de doblar els seus esforços i liderar l’acció mundial per assolir les “emissions zero” el 2030, no el 2050 -serà massa tard-.

El canvi climàtic condiciona els principals factors socials i ambientals que influeixen en la salut: aire net, aigua potable, sòls sans, aliments suficients i refugi segur.

L’administració Biden, és posa al dia la seva contribució a la COP26 de novembre a Glasgow, però el seu compromís va més en llar, és organitzar una cimera de líders mundials el proper 22 d’abril – dia de la terra -.

El passat no es pot canviar, però el futur pot ser més segur, més net si la major potència econòmica del món – en permís dels xinesos – no renuncia a l’oportunitat de fer front el canvi climàtic. El missatge polític que s’envia ara és molt important i esperançador.

El canvi climàtic condiciona els principals factors socials i ambientals que influeixen en la salut de tots.

JB/ 11-03-2021

Caiguda Global d’emissions l’any 2020

Després d’augmentar constantment durant dècades, les emissions globals de diòxid de carboni es van reduir en un 6,4%, o 2.300 milions de tones el 2020.

Aquesta reducció, és fruit de la pandèmia de COVID-19 que va sufocar les activitats econòmiques i socials a tot el món.

La disminució és significativa, aproximadament el doble de les emissions anuals del Japó, però més petita del que esperaven molts investigadors climàtics donada l’escala de la pandèmia.

Zhu Liu, un científic del sistema terrestre de la Universitat de Tsinghua -Beijing- que codirigeix el programa Internacional Carbon Monitor esmenta: “La disminució de les emissions ja és menor del que esperàvem”, però “M’imagino que quan acabi la pandèmia, probablement veurem un repunt molt fort”.

La pandèmia ha proporcionat una perspectiva única sobre el desafiament que tenen per davant les nacions compromeses amb la lluita contra el canvi climàtic. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient estima que el món necessitaria reduir les emissions de carboni en un 7,6% per any durant la pròxima dècada per evitar que el planeta s’escalfi més de 1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials, un objectiu establert en l’acord climàtic de París de 2015. Les reduccions a aquesta escala serien fins i tot més grans que la caiguda d’emissions de 2020.

La gràfica següent, demostra la baixada que han sofert el 2020 països com Xina, Estats Units, Europa, Índia i Rússia.

Evidentment, la millora en la reducció d’emissions és important però, l’experiència històrica segons Zhu Liu , demostra que es tornaria a una trajectòria anterior, i això significa que hem de fer coses per seguir reduint-les.

Font: Nature

JB/ 21-1-2021

Aturem la pèrdua de la biodiversitat, no som diferents als altres.

Amb la col·laboració de més de 40 entitats i basat en dades i evidències científiques

recollides per centenars de persones, el Departament de Territori i Sostenibilitat i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya, varen presentar el passat mes de Desembre “L’Estat de la natura i la biodiversitat a Catalunya 2020”.

A Catalunya també tenim especies amenaçades, no ens salvem de pèrdues importants d’ocells, amfibis, peixos … segons els resultats d’aquest informe, la pèrdua de població en les dues darreres dècades

supera el 50% en les espècies d’animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, el 30% en les d’ambients agrícoles i prats, i el 10% en les que habiten boscos i matollars.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va posar de relleu en un acte, les dades d’aquest informe, tenint en compte especialment les dificultats derivades de la pandèmia pel que fa a la seva elaboració. Va assegurar que aquest 2021 “Marcarà un punt d’inflexió en matèria de biodiversitat, perquè comptarem amb el Fons del Patrimoni Natural, que multiplicarà per 10 el pressupost del 2016”.

Podeu descarregar l’informe en pdf al següent enllaç:

estat-general-de-la-biodiversitat-a-catalunya-2020 Descarga

JB/ 12-1-2021

Els bancs financen la Industria dels combustibles fòssils.

Un parell de bancs espanyols, un d’ells el Santander, aporten quantitat de milions d’euros per finançar el pitjor de l’Emergència Climàtica, els combustibles fòssils.

El pitjor problema global del canvi climàtic és finançat per 35 entitats bancaries d’arreu del món segons el rànquing adjunt publicat per Banking on Climate Change Fossil Fuel Finance Report 2020.

banking_on_climate_change__2020_vfDescarga

Des que es van signar els Acords de París, s’han realitzat operacions financeres amb la indústria dels combustibles fòssils per valor de 2,4 bilions d’euros en la indústria que més mal fa al medi ambient.

En aquest període, l’entitat bancaria presidida per Ana Patricia Botin – BC. Santander – hauria finançat o realitzat operacions per valor de 23.000 milions d’euros a empreses que provoquen l’Emergència Climàtica.

Ana Patricia Botín va assegurar a la Cimera COP25 – celebrada a Madrid el desembre de 2019 – que “el canvi climàtic és el major repte a què s’enfronta el món, i ens exigeix a tots prendre decisions” i que la seva entitat “és un dels majors proveïdors de finançament verd del món“.

JB/ 11-01-2021

News 2020

Innovar aporta solucions.

L’empresa Olotina -120 anys d’experiència- Alzamora Group – actualment amb seu a Sant Joan les fonts – guanya el prestigiós premi Europeu a l’Excel·lència en Innovació amb “LatCub” pel seu caràcter sostenible i innovador.

El premi, és un dels guardons de la industria dels envasos i embalatges de cartró, on participen les millors empreses europees.

Es tracta d’una innovadora idea per sostenir les llaunes d’alumini sense generar residus de plàstic. Fet de cartró, que utilitza una quantitat mínima de material, permet al consumidor el transport de les llaunes pesades. El producte es va començar a testar per una important marca cervesera i ha estat tot un èxit.

Cal felicitar-los, els plàstics de les llaunes que envaeixen els mars i els oceans ens preocupen molt als activistes que lluitem per les causes de “L’emergència Climàtica”. Fins a hores d’ara, l’abocament ha augmentat exponencialment, a un ritme anual important i amb aquest creixement, l’any 2050 hi haurà tants plàstics com peixos a la mar.

Com diu la web de l’empresa Alzamora Group “El compromís de protegir el Medi ambient forma part de la seva filosofia”, enhorabona!

JB/27-11-2020

Vincular la natura i els infants.

L’hospital Comarcal de la Garrotxa, posa en marxa la iniciativa “Un arbre, un nadó” sorgida d’una experiència de la Unitat de Salut Mediambiental de Múrcia.

Cada nadó nascut a l’Hospital se li farà entrega d’un plançó d’una especia autòctona de la comarca perquè sigui plantat al bosquet ubicat al costat del centre.

El plançó anirà acompanyat d’un diploma acreditatiu il·lustrat per l’artista Tavi Algueró, així com les instruccions i recomanacions per cuidar-lo a casa.

Posteriorment, es farà una replantació col·lectiva amb totes les famílies que els darrers mesos hagin estat pares al centre hospitalari.

Els 450 nadons –aproximadament – que neixen cada any a l’Hospital d’Olot podran fer un seguiment del creixement de l’arbre, fet que aconseguirà vincular-los amb la natura.

El projecte a la capital de la Comarca, neix de la mà de l’Associació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa conjuntament del Parc Natural de la Zona Volcànica i el programa s’emmarca en la campanya: “Simbiosi: boscos que cuiden els pacients, pacients que cuiden el bosc”, i està subvencionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Penso que gestos com aquest convenen a tot el territori, la natura pateix globalment efectes de “L’emergencia Climàtica” i dintre uns anys aquests nadons podran estimar i entendre que el planeta necessitava de canvis importants per assegurar el seu futur. Abraçar un arbre dona vida i més si hom – de nadó – l’ha plantat amb l’ajut dels pares.

JB/ 27-11-2020

Historia d’una activista

El director suec, Nathan Grossman està a punt d’estrenar avui dia 10 i el proper dia 13 el documental produït per palesar l’historia de l’activista sueca Greta Thumberg. Un documental convincent i inèdit sobre la seva vida.

Nathan G. comença, per la seva vaga escolar individual per accions climàtiques fora del Parlament suec, i segueix amb un curós seguiment de les vagues escolars provocades a tot el món.

Segueix a Greta i culmina el documental, amb el seu extraordinari viatge eòlic a través de l’Oceà Atlàntic per parlar a la Cimera de les Nacions Unides sobre Acció Climàtica a la ciutat de Nova York.

Si us interessa veure’l accediu al següent enllaç:

https://www.eventbrite.com/e/children-nature-network-presents-i-am-greta-tickets-128047891691?aff=odeimcmailchimp&utm_source=Children+%26+Nature+Network+

JB/ 09-11-2020

El dia i en el moment oportú.

Dir en un tuït el que molta gent pensa. Ha estat l’activista Greta Thumberg la que ha enviat a Donald Trump el següent text quan el President demanava aturar el recompte de les eleccions.

“Qué ridículo. Donald debe trabajar en su problema de manejo de la ira y, después, irse con un amigo a ver una película antigua. Tranquilízate, Donald, ¡tranquilízate”.

La jove Greta – 17 anys – s’ha venjat així del tuït escrit per Trump sobre ella amb les mateixes paraules el desembre de 2019.

“So ridiculous. Greta must work on her Anger Management problem, then go to a good old fashioned movie with a friend! Chill Greta, Chill”.

“Qué ridícul. La Greta ha de treballar en el seu problema de gestió de la ràbia i després anar a una bona pel·lícula antiga amb un amic. Chill Greta, Chill”.

Si surt elegit Joe Biden- tot i que hem d’ésser molt prudents- ja ha fet esment que el seu país tornarà a participar en l’acord de París, referint-se al canvi climàtic.

Aquesta decisió apartaria a un costat un dels negacionistes que durant quatre anys del seu mandat repetia “It’s a hoax”, és a dir, “és un engany”. Fins i tot parlava d’una conspiració xinesa, un negacionisme perillós en una matèria tan sensible- El Temps 11-2016-

JB/ 06-11-2020

Si ho fem bé, no ho passarem tan malament.

Plàstics d’un sol us desapareixeran del mercat el proper any 2021. El ple del Parlament Europeu va aprovar el passat 27 de març, l’acord assolit amb el Consell de la Unió Europea per tal de lluitar contra la contaminació per plàstics.

Sembla que a nivell nacional, també es prendran mesures, d’acord a la tramitació de llei de residus i Sòls Contaminats impulsada pel govern el passat mes de juny – News publicada el passat dia 8 de juny -. La llei pretén establir un import sobre els envasos no reutilitzables a partir del 2023.

La Vanguardia esmenta en un article publicat avui dimarts dia 27, que segons recullen la Societat Espanyola d’Ornitologia i l’organització mediambiental Ecoembes en un informe recent, https://proyectolibera.org/dondeacabalabasuraleza/img/Impacto-de-los-pl%C3%A1sticos-abandonados_LIBERA-def-1.pdf el principal sector d’aplicació dels materials plàstics a Europa són els envasos industrials, domèstics i comercials, la majoria dels quals s’utilitzen en alimentació (un 70%).

Arrel de la situació, fa un temps que algunes àrees comercials animen els clients a acudir als seus establiments amb un taper de casa. La iniciativa, permet utilitzar-los en les seccions de fruiteria, peixateria, carnisseria i xarcuteria.

Evidentment hem d’ésser curosos a l’hora d’utilitzar aquests elements i ser responsables al màxim. Segons un expert https://sefifood.es/ en aquest bloc esmenta que des de l’enfocament de la sostenibilitat pot ser una bona idea, però en termes de seguretat alimentària planteja alguns problemes. “Al no usar envasos estandarditzats per l’àrea comercial o botiga correm un major risc microbiològic”.

No oblidem la utilització de recipients de vidre i alumini per fer les compres, pot ser un altra opció per contribuir personalment anar canviant els hàbits que tenim sobre la utilització d’envasos de plàstic.

Si no fem res per accelerar-ho, els mars i oceans estan al límit i no admeten més brossa.Tonelades de plàstics de tota mena envaeixen les aigües i de seguir així el 2050 hi haurà tants plàstics com peixos.

JB/ 27-10-2020

Oportunitat per escriure sobre el canvi climàtic en una revista de prestigi.

La universitat de València a traves de la seva revista “Mètode” convida els experts i expertes perquè enviïn els seus escrits sobre els efectes i impactes del canvi climàtic, abans del proper dia 5 de novembre.

Segons la convocatòria , el punt comú de tots els articles serà la transdisciplinarietat, que permet tractar de forma integrada les implicacions físiques, ecològiques, socioeconòmiques i morals del canvi climàtic.

La introducció de la convocatòria manifesta la necessitat que tenim la societat de canviar les moltes derivades d’una emergència climàtica o canvi climàtic que ja envaeix de ple a les nostres vides.

“La crisi climàtica és un dels majors desafiaments del nostre temps. El canvi climàtic ja s’està produint. Els continus canvis observats en el sistema climàtic inclouen l’augment de la temperatura global en la superfície i en els mars, la pèrdua de massa de gel i glaceres, l’augment del nivell del mar, l’augment del contingut de calor oceànic, canvis en els patrons de precipitació i els esdeveniments climatològics de calor oceànic, canvis en els patrons de precipitació i els esdeveniments climatològics extrems, la disminució del pH oceànic i l’augment de la concentració dels gasos atmosfèrics d’efecte hivernacle.”

La Data prevista de publicació és el volum 2 de 2021. Els Idiomes de recepció d’articles seran en català, espanyol i anglès. Els articles seran de 16.000 a 20.000 caràcters amb espais, referències incloses. Aquí podeu consultar les normes d’edició.

JB/ 27-10-2020

Activitat sobre el clima per a joves.

Al Palau Macaya – Fundació la Caixa- ubicat al passeig de Sant Joan, 108 de BCN, aquest proper dimarts dia 29, conferencia i debat a partir de les 18:00 hores sobre: DEL CANVI CLIMÀTIC A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA: CONTEXT I ROL DE LES PERSONES JOVES.

L’acte comptarà amb la participació de Peter Rathje, director del projecte de governança climàtica danès Project Zero, i Ellen Lykkeby, del Consell de Joves pel Clima de la localitat danesa de Sønderborg, i cinc convidats més.

També està previst una taula rodona en què es debatrà sobre els reptes de l’emergència climàtica i quins són els reptes de la participació juvenil a polítiques climàtiques.

L’assistència a l’acte és gratuïta però en reserva. Cal inscriure’s a: https://palaumacaya.org/es/p/politicas-climaticas-ecoserveis_c12662427

JB/ 24-9-2020

Seguda del moviment F f F aquest cap de setmana a Barcelona.

Aquest divendres 25 de Novembre està previst a BCN un acte convocat per Fridays for Future, amb l’objectiu entre altres de lluitar per la Justícia Climàtica.

L’acció es portarà a terme al Passeig de Gràcia entre els carrers Diputació i Consell de Cent respectant la situació de pandèmia, és a dir, aforament màxim per 500 persones. Les mesures de seguretat presses, son portar mascareta i es repartirà gel hidroalcohòlic.

Els participants amb un dels quatre blocs previstos s’hauran d’inscriure a traves d’internet. Cada bloc està pensat per un perfil de participant, un d’ells l’esmentat “Justícia Climàtica”.

Naiara Fernández, portaveu de Fridays for Future, ha afirmat a “Social.cat” que la crisi de la covid-19 ha posat de manifest la “vulnerabilitat” del sistema però ha afegit que “no és causa sinó conseqüència d’un sistema que ha declarat la guerra a la vida“. Ha criticat que l’actual model “només pensa en el benefici econòmic” i la covid “obliga a repensar-lo” en totes les seves vessants.

JB/ 22-09-2020

Climate Week NYC – Setmana del clima a Nueva York –

A partir d’aquest dilluns i fins el proper diumenge dia 27, centenars d’esdeveniments digitals a tot el món cobriran la crisi climàtica i pressionaran per un futur que no depengui dels combustibles fòssils.

Aquesta setmana és la setmana del clima a la ciutat de Nova York. La cimera anual, organitzada pel Climate Group compte amb la col·laboració de l’associació de les Nacions Unides i la ciutat de Nova York.

L’esdeveniment reuneix organitzacions i membres de la comunitat de tota la ciutat per promoure accions de col·laboració sobre el canvi climàtic.

A EARTH INSTITUTE i trobareu un reguitzell d’actes que tenen programats. https://blogs.ei.columbia.edu/2020/09/16/climate-week-earth-institute/ .

Aquest altre accés https://www.climateweeknyc.org/events-program i podreu trobar altres activitats en forma quadriculada.

Iberdrola, també dedica un qüestionari, que es basa sobre la informació detallada del que és el Climate Week NYC. https://www.iberdrola.com/sostenibilidad/semana-del-clima#ancla1

El lema d’aquest any es “For New York, for the World” – Per Nova York, pel món –

JB/21-9-2020

S’apropa el llop, ja li queda menys bosc a la “Caputxeta Vermella”.

¿Qué otras grandes amenazas sistémicas debemos tener en cuenta?

No hay nada que sea más peligroso que el cambio climático, y lo es por la naturaleza de la amenaza que implica y por lo poco preparado que está el planeta para enfrentarse a él. Este es un problema que tiene que afrontarse con los países trabajando coordinadamente, algo que precisamente ahora entraña especial dificultad en plena crisis sanitaria. Es sorprendente cómo una pandemia global está siendo atendida a nivel nacional y local. Muchos dicen que es posible pensar que la COVID-19 es solo un ensayo general de lo que realmente va a suponer una crisis mundial compuesta por accidentes globales y simultáneos de cambio climático.

Aquesta és una de les qüestions que se li van plantejar a Moisés Naím – accedir al seu extens curriculum i l’entrevista feta a ethic, el passat 15 de setembre per Pablo Blàzquez – https://ethic.es/entrevistas/moises-naim-entrevista/

JB/17-9-2020

Una acció Global arreu del món

Durant els últims mesos, la pandèmia de Covid-19 ha obligat els activistes a trobar noves formes de protesta i utilitzar l’activisme digital per exigir l’acció climàtica, ja que les marxes no han estat apropiades.

Ara el moviment Fridays For Future -divendres per al futur- anuncia que la propera tardor, concretament el 25 de setembre, es volen realitzar manifestacions en tot el món sempre d’acord al desenvolupament de la pandèmia.

Els propers mesos i anys seran crucials per garantir un camí segur per sota de l’augment de 1.5 ° C a la temperatura mitjana global, un objectiu establert en l’Acord de París.

Els arguments d’aquesta acció global segons el moviment son:

Si volem minimitzar els riscos de desencadenar reaccions en cadena irreversibles més enllà del control humà, hem d’actuar ara.

Per tant, és vital que l’Emergència Climàtica no s’oblidi a l’ombra del coronavirus sinó que es consideri la màxima prioritat.

Fridays For Future seguirà protestant mentre es permeti que continuï l’explotació de la natura. La forma de protesta s’ajustarà d’acord amb les condicions locals de Covid-19 i en els llocs on es durà a terme l’acció física, se’ls demanarà als participants que prenguin precaucions per evitar la propagació del virus.

En els casos en que la protesta física sigui inapropiada, al seu lloc, recorrerem a l’acció digital.

Eric Damien de Fridays for Future de Kenya diu:

“La pandèmia ens ha demostrat que els polítics tenen el poder d’actuar de manera ràpida i coherent amb la millor ciència disponible. Però ni tan sols enmig d’una pandèmia s’atura l’Emergència Climàtica. No s’han pres mesures per reduir les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle de manera sostenible i de manera justa. Les inversions que ara es faran per fer front a la pandèmia i les seves conseqüències han d’estar en línia amb l’Acord de París “

Font: Common Dreams (02/08/2020).

Fent pressió als líders de la UE i mundials per l’emergència climàtica.

L’adolescent Sueca, Greta Thunberg i milers d’altres defensors de l’acció climàtica van publicar una carta oberta el passat dijous dia 16 de juliol, exigint que la Unió Europea i els líders mundials, busquin canvis audaços i urgents en els sistemes econòmics i polítics actuals que són essencials per garantir un planeta habitable pel futur.

Aquesta, diu l’activista Thumberg, és la nostra carta oberta signada per milers d’activistes, científics i representants influents de la societat civil.

Aquestes són les nostres demandes:

Aquests són alguns primers passos, essencials per a la nostra possibilitat d’evitar un desastre climàtic i ecològic:

– Amb vigència immediata, atureu totes les inversions en exploració i extracció de combustibles fòssils, cal posar fi immediatament a tots els subsidis als combustibles fòssils.

– Els Estats membres de la UE han advocat per fer de l’ecocidi, un crim internacional a la Cort Penal Internacional.

– Incloure les emissions totals en totes les xifres i objectius, inclòs l’índex de consum, l’aviació internacional i el transport marítim.

– A partir d’avui, establir pressupostos de carboni anuals i vinculants, basats en la millor ciència actual disponible i el pressupost de l’IPCC, el que ens dóna un 66% de possibilitats de limitar l’augment de la temperatura global per sota d’1,5 °C. han d’incloure l’aspecte global de l’equitat, els punts d’inflexió i els circuits de retroalimentació i no han de dependre dels supòsits de possibles tecnologies futures d’emissions negatives.

– Salvaguardar i protegir la democràcia.

– Dissenyar polítiques climàtiques que protegeixin els treballadors i els més vulnerables i redueixin totes les formes de desigualtat: econòmica, racial i de gènere.

– Prendre consciència, que l’emergència climàtica i ecològica és una emergència.

Entenem i sabem molt bé que el món és complicat i que el que estem demanant no és fàcil. Els canvis necessaris per salvaguardar la humanitat poden semblar poc realistes. Però és molt menys realista creure que la nostra societat podria sobreviure a l’escalfament global a què ens dirigim, així com a altres desastroses conseqüències ecològiques derivades dels negocis d’avui dia.

En els últims mesos, el món ha vist amb horror com la pandèmia de COVID-19 ha afectat a persones de tot el món. Durant aquesta tragèdia, estem veient quants, i no tots, els líders mundials i les persones de tot el món van fer un pas al front i van actuar pel bé de la societat.

Ara està més clar que mai que la crisi climàtica mai ha estat tractada com una crisi, ni per part dels polítics, els mitjans de comunicació, els negocis o les finances.

I com més temps seguim pretenent que estem en un camí fiable, per reduir les emissions i que les accions necessàries per evitar un desastre climàtic estiguin disponibles dins el sistema actual, ho tenim molt magre per poder resoldre una crisi sense tractar-la com a tal. Estem perdent un temps molt preciós.

Hi ha una altra cosa que s’ha tornat més clara que mai: la justícia climàtica i ambiental no es pot aconseguir mentre seguim ignorant i desviant la mirada de les injustícies i l’opressió social i racial que han establert les bases del nostre món modern.

La lluita per la justícia i l’equitat és universal. Ja sigui la lluita per la justícia social, racial, climàtica o ambiental, la igualtat de gènere, la democràcia, els drets humans dels pobles indígenes, LGBTQ i els animals, la llibertat d’expressió i premsa, o la lluita per una vida equilibrada, de benestar.

Si no tenim igualtat, no tenim res. No hem de triar i dividir-nos sobre quina crisi o problema hem de prioritzar, perquè tot està interconnectat.

Quan va signar l’Acord de París, les nacions de la UE es van comprometre a liderar el camí. La UE té la possibilitat econòmica i política de fer-ho, per tant, és la nostra responsabilitat moral. I ara necessita complir les seves promeses.

Les emissions netes zero per al 2050 per a la UE, així com per a altres parts financerament afortunades del món, equivalen a rendició. Aquest objectiu es basa en un pressupost de carboni que només ofereix un 50% de possibilitats de limitar l’escalfament global per sota de 1,5 ° C.

És només un llançament estadístic d’una moneda que ni tan sols inclou alguns dels factors clau, com l’aspecte global de l’equitat, la majoria dels punts d’inflexió i els circuits de retroalimentació, així com l’escalfament addicional ocult per la contaminació tòxica de l’aire. Llavors, en realitat, és molt menys del 50% de possibilitats.

I els objectius d’emissions distants no significaran res si seguim ignorant el pressupost de carboni, que s’aplica per avui, no per a un futur llunyà.

Parlar d’un programa d’inversió de la “pròxima generació de la UE” sense deixar d’ignorar la crisi climàtica i el panorama científic complet és una traïció a totes les “pròximes generacions”.

La ciència no ens diu exactament què fer. Però ens proporciona informació perquè puguem estudiar i avaluar. Depèn de nosaltres connectar els punts. Bé, hem fet la nostra tasca i no acceptarem la seva aposta extremadament irresponsable. El pressupost insuficient del 50% significa donar-se per vençut. I això simplement no és una opció per a nosaltres.

Per descomptat, acollim amb beneplàcit les inversions i polítiques sostenibles, però per un segon no s’ha de creure que el que s’ha discutit fins ara ni ha prou. Necessitem enfrontar la imatge completa. Ens enfrontem a una crisi existencial, i aquesta és una crisi que no podem comprar, construir o invertir per sortir.

Amb l’objectiu de “recuperar” un sistema econòmic que alimenta inherentment la crisi climàtica per finançar l’acció climàtica és molt absurd- El nostre sistema actual no està ‘trencat’: està fent exactament el que creiem més convenient. Ja no es pot “arreglar”. Necessitem un nou sistema.

La cursa per salvaguardar les condicions de vida futures, que afecten a la vida de la Terra, com sabem, ha de començar avui.

No en pocs anys, sinó ara. I això ha d’incloure una via basada en la ciència que ens brindi les millors probabilitats possibles de limitar l’augment de la temperatura mitjana global per sota 1.5 ° C.

Hem de posar fi a la demolició en curs, l’explotació i la destrucció dels nostres sistemes de suport de vida i avançar cap a una economia totalment lliure de carboni que se centra en el benestar de totes les persones, així com el món natural.

Si tots els països haguessin de passar per les reduccions d’emissions que s’han establert com a objectius, encara estaríem en camí cap a un catastròfic augment de la temperatura global del menys 3-4 ° C.

Les persones en el poder avui en dia pràcticament ja han renunciat a la possibilitat d’entregar un futur decent per a les generacions futures. Ho han abandonat, sense si més no intentar-ho.

La producció mundial prevista de combustibles fòssils per a l’any 2030 representa un 120% més del que seria consistent amb l’objectiu d’1,5 °. Simplement no quadra.
Quan llegim l’Informe SR1.5 de l’IPCC i l’Informe de bretxa de producció de l’PNUMA, així com el que realment s’ha subscrit en l’Acord de París, fins i tot un nen pot veure que la crisi climàtica i ecològica no es pot resoldre dins el sistema actual.

Això ja no és una opinió, és un fet basat en la millor ciència disponible actual.

Perquè si volem evitar una catàstrofe climàtica, hem de fer possible trencar els contractes i abandonar els existents, en una escala que ni tan sols podem començar a imaginar avui. I aquest tipus d’accions no són legalment possibles dins el sistema actual.

Per limitar l’escalfament global a 1,5 graus, els propers mesos i anys són crucials. El rellotge marca el “Tempo”. Fer-ho possible potser ja no és prou bo. Ara has de fer el que sembla impossible.

I encara que tingui l’opció d’ignorar la crisi climàtica, aquesta no és una opció per a nosaltres, per als seus fills. En aquest moment, no hi ha lloc a la terra on els nens s’enfrontin a un futur en un ambient segur. Això és i serà una realitat per a la resta de les nostres vides.

Personalment comparteixo el contingut de la carta i m’afegeixo a les 109.000 signatures d’avui dijous.

Les conseqüències del canvi climàtic seran molt pitjors que qualsevol altra cosa que hàgim vist, i per a aquest problema no hi haurà vacuna que valgui.

Albert Einstein. “Hi ha dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana, i de la primera no n’estic segur”.

JB/ 23-7-2020

Font: Common Dreams – Jessica Corbett

NAAEE, Associació nord-americana d’educació ambiental

A la secció d’enllaços hi trobareu un accés a NAAEE, una associació que durant més de quatre dècades ha promogut l’excel·lència en l’educació ambiental a Amèrica de Nord i el món. El seu objectiu està dedicat a enfortir aquest camp i augmentar la visibilitat i l’eficàcia de la professió.

M’ha despertat la curiositat el seu contingut. Podeu accedir a “La Guia del professional para evaluar la conexión con la naturaleza”, que està disponible com a document PDF totalment gratuït. https://naaee.org/eepro/publication/practitioner-guide-assessing-connection.

La guia proporciona informació per ajudar-nos a avaluar la connexió amb la natura.

NAAEE compte amb membres en més de 30 països. Disposen de Professionals amb responsabilitats i interessos d’educació ambiental en empreses, governs, educació superior, educació primària i secundaria, educació de la primera infància, educació científica i altres sectors de la societat.

Avancen en l’alfabetització ambiental i el compromís cívic a través del poder de l’educació per crear un futur més sostenible per a tothom. https://conference.naturalstart.org/

Proposo que s’explori i es navegui per la pàgina web, per obtenir informació sobre els seus objectius i així valorar els seus programes.

JB/ 20-7-2020

l’Agència de la Natura de Catalunya, que sigui un” bon” instrument.

El Parlament va aprovar aquest dimecres dia 17 de juny, la proposició de llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya.

L’Agència, tindrà personalitat jurídica pròpia i s’adscriurà al departament competent en matèria de medi ambient.

L’objectiu d’aquesta agència és protegir, planificar, restaurar, millorar i estudiar el medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com en el marí. La finalitat és preservar el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat i garantir els serveis ambientals i les externalitats positives dels ecosistemes amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència.

També es promourà la participació de les administracions públiques, les entitats locals i les privades sense ànim de lucre i els consorcis en la gestió del patrimoni natural i treballarà d’acord amb un contracte programa aprovat cada sis anys i amb objectius biennals.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, es va mostrar satisfet per la seva aprovació i va afirmar que ha escoltat l’advertiment de moltes entitats i administracions locals.

Apart del Cs i PPC que hi van votar en contra, l’Agència compta amb alguns detractors, com alcaldes d’alguns municipis que consideren que els treurà competències municipals.

Amb una visita recent al Pallars Subirà, el conseller Calvet va manifestar que l’Agència estarà desplegada per tot el territori i comptarà amb oficines físiques i dinamitzadors. Al seu Consell de Direcció, mentrestant, el Govern hi tindrà una representació del 51% i els municipis, el sector primari i el sector ambiental un 49% i que la redacció dels seus estatuts seguiran un procés participatiu perquè tothom se la faci seva.

Reaccions a favor i en contra, però ja era hora -desprès d’anys- que s’aprovés al Parlament una eina que doni resposta a la situació d’emergència climàtica actual.

JB/ 18-06-2020

Abocament deliberat de plàstics al mar.

Ethic, son un projecte que neix des de i per a la ciutadania amb l’objectiu de trobar solucions reals enfront dels desafiaments socials i mediambientals a què ens enfrontem.

La revista sobre ètica i desenvolupament sostenible per a Espanya i Llatinoamèrica va publicar el passat dia 8 de juny, un article anomenat ” MAPAMUNDI DE LA BASURA MARINA” signat per Cristina Suárez Vega, amb infografies de Carla Lucena i animacions de Valeria cafagna.

L’article d’Ethic – el qual adjunto l’accés- https://ethic.es/2020/06/mapamundi-de-la-basura-marina/ crec que val la pena consultar-lo. Ofereix dades importants sobre les “Sopes de Plàstic” -que és refereix Greenpeace- que abunden als mars i oceans i cada dia que passa son més perjudicials per la nostra salut.

Les infografies de l’article, ajuda entendre i interpretar instantàniament de manera visual la informació als lectors, per mitjà dels gràfics i il·lustracions.

La consciencia mediambiental caldria que es disparés. Perquè aboquem tantes tones de plàstic al mar?. Tenim coneixement que arriben microplàstics al nostre estómac a través dels peixos? Les imatges obren moltes qüestions i interrogants. Visualitzeu-les i tingueu-les present https://youtu.be/6zrn4-FfbXw

JB/ 13-06-2020

Font: Ethic 08-06-2020

https://ethic.es/2020/06/mapamundi-de-la-basura-marina/

Estratègia Espanyola d’Economia Circular (EEEC) -Espanya Circular 2030-

El passat dimarts dia 2 de juny, el consell de ministres espanyol, va aprovar un avantprojecte de llei que pretén entre altres coses reduir els plàstics d’un sol ús.

Aquests és un dels principals objectius -entre altres- de l’EEEC i en el qual també s’inclou la finalitat de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per sota d’els 10 milions de tones de CO2 al sector abans de 2030.

Objectius molt defensables si es compleixen, però en la reducció de plàstics cal tenir present els impostos i com reaccionaran els diferents sectors implicats.

Segons van anunciar el Ministeri per a la Transició Ecològica, entre les mesures previstes per reduir els plàstics, es pretén imposar un impost indirecte per excloure la “fabricació, importació o adquisició intracomunitària d’envasos de plàstic no reutilitzables que hagin de ser objecte d’utilització en el mercat espanyol”. Es calcula que, amb la mesura -similar a la que es pretén implantar en altres països europeus- es podrien arribar a recaptar al voltant del 700 milions d’euros anuals.

El cercle sobre els plàstics d’un sol ús s’estreny. La venda estarà prohibida a partir de juliol de l’any que ve i suposarà l’adeu definitiu de productes plàstics com: els bastonets, les palletes, els coberts d’un sol ús, els palets per subjectar globus, i els recipients d’aliments i begudes fabricats amb polièster expandit.

Excloure el consum d’aigua embotellada és molt encertat, però que, els bars i restaurants “estaran obligats a oferir aigua de l’aixeta de forma gratuïta” pot generar molts dubtes. L’aigua de l’aixeta de tot el país ofereix prou garanties pel seu consum? El ministeri considera molt competitiva l’estratègia que contribueix als esforços que fa el país per aconseguir una economia sostenible, descarbonitzada, neta i eficient en l’ús dels recursos.

L’avantprojecte, des de l’Executiu subratllen que es tracta d’una mesura transversal, aquesta s’orienta cap a sis sectors prioritaris per a la seva aplicació: Construcció, agroalimentari, pesquer i forestal, industrial, béns de consum, turisme i sector tèxtil i confecció.

Es pot posar la mà a l’interruptor -les iniciatives sempre són positives- però no obrir-lo, la llum al final del túnel tardarà dies en veure’s – tot i la previsió de plans d’acció triennals- ara la complexitat d’aprovar avantprojectes de llei, – fruit de la situació política i la feblesa del govern- no és la més adient.

JB/ 08-06-2020

Dia Mundial del Medi Ambient. Festival Virtual!

5- de juny de 2020

El COVID-19 i les crisis climàtiques ens empenyen a preguntar-nos: com podem traçar un camí cap a la humanitat?

A mesura que avancem cap a una visió col·lectiva de recuperació i justícia, volem construir unitat i orientació.

És per això que estem encantats de convidar-vos al festival virtual del nostre planeta. Emissió global en línia amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny. Compten amb una gran quantitat de músics increïbles, activistes de primera línia, líders, artistes i herois polítics per crear un moment de solidaritat.

Fes-nos saber que sintonitzaràs https://350.org/

Ens acompanyaran Patti Smith, Ben Harper, Rebecca Solnit, Arundhati Roy, Michael Stipe, Angélique Kidjo, Bill McKibben, així com alguns increïbles activistes de base.

Us oferim aquest festival en col·laboració amb Pathway a París, ja que, davant d’un futur desconegut, una cosa és clara: simplement no podem tornar als negocis com de costum. Hem de ser atrevits a l’hora de reconstruir el nostre planeta: una casa més sana, més equitativa i més sostenible per a tots nosaltres. El COVID-19 i les crisis climàtiques ens empenyen a preguntar-nos: com podem traçar un camí cap a la humanitat?

A mesura que avancem cap a una visió col·lectiva de recuperació i justícia, volem construir unitat i orientació.

Aquesta serà una oportunitat per obtenir més informació i unir-se a la convocatòria d’una resposta global unida a aquesta pandèmia COVID-19 que garanteixi una recuperació justa i una transició cap a un futur millor per als més necessitats en el moment d’aquesta crisi.

El Festival tindrà lloc el 5 de juny a les 19:00 GMT i funcionarà 4 hores en directe des de la pàgina de Facebook i el lloc web https://350.org/

Podeu veure-la i convidar amics i familiars, tant si us podeu sintonitzar amb el festival com a la llar, o bé organitzar una festa de rellotge en línia per seguir al costat dels amics, realment serà un moment especial.

Uniu-vos al festival!

Les entrades són gratuïtes i tothom és benvingut.

Ens ajuntem en honor a les nostres comunitats, al medi ambient, al futur i a la resiliència col·lectiva, perquè només junts podem avançar en la confrontació del COVID-19 i la crisi climàtica. El nostre temps és ara!

Font: 350.org Thelma Young 31-05-2020

Per posar-hi remei ? o oportunisme polític?

En plenes mesures de desescalada i d’elleujament del coronavirus, el passat dia 19, Espanya és posava “les piles” amb el projecte de Llei sobre la millora de la “Crisi Climàtica”.

La ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, creu que el moment actual és una oportunitat per a “orientar el debat” sobre “Quina és l’Espanya que es vol reconstruir”, i facilitar un projecte sobre la recuperació climàtica i social.

Teresa Ribera ha advertit que l’emergència climàtica “segueix present” i que només es pot fer front a “l’amenaça” des de la “responsabilitat”, fent cas al que diu la ciència, i anticipant-se els grans canvis.

Els tres eixos principals d’aquest avantprojecte son: El cotxe elèctric, les renovables i el compromís del món financer, amb la finalitat d’ aconseguir una economia totalment neta a meitat de segle.

Aquest son els 13 punts, del document del projecte de llei, que caldrà aprovar per obtenir la neutralitat d’emissions el 2050.

Cada punt, va acompanyat d’uns texts que descriuen els objectius que cal aconseguir i aprovar, alineats amb el “Pacte verd Europeu”.

1.- Vehicles d’emissions zero

2.- La recarregues elèctriques

3.-Subhastes i renovables per baixar el preu de la llum

4.- Objectius de reducció de gasos quantificats

5.- La contribució local i les zones de baixes emissions

6.- Sense autoritzacions per investigar hidrocarburs

7.- Fi als subsidis als combustibles fòssils

8.- Revisar els actius i avaluar els riscos

9.- Mesures per al transport aeri i marítim

10.- Avaluar els riscos climàtics sobre rius i costes

11.- Avançar-se als impactes

12.- Millorar els coneixements

13.- La crisi climàtica, a les escoles i universitats

Florent Marcellesi, coportaveu d’Equo i ex-eurodiputat d’Els Verds Europeus, diu que és una bona noticia que arribi al Congrés el projecte de llei, però és insuficient. El partit verd demana una reducció d’emissions de menys del 55% dels gasos d’efecte hivernacle per al 2030 i neutralitat climàtica per al 2040.

JB/ 26-05-2020

La crisi climàtica no ha acabat.

El covid-19 ha fet baixar la guàrdia sobre la crisi climàtica, cert que emetem menys gasos d’efecte hivernacle en el transport i en la indústria. Amb el trànsit dels vehicles i dels avions, així com l’activitat industrial, s’han reduït moltíssim en la majoria de les parts del món des de principis d’any, però seguim llançant massa gasos al cremar combustibles fòssils per a produir electricitat.

Abans de la pandèmia, la nostra casa, el ” Planeta Blau” en el qual vivim i com funcionen les nostres societats, ja estava en flames. I ara les necessitats que el virus li està costant a l’economia, unes sumes de diners tan grans que són difícils de comprendre, i farà que la injustícia climàtica sigui encara més severa.

Una historia de dues crisis, la primera ja existia fa molts anys. Quant temps portaven i portem reivindicant mesures contra el canvi climàtic? I la segona ha aparegut de forma molt cruel entre els humans de tot el món de forma sobtada.

Molts científics les vinculen, la segona és fruit de la primera, diuen, un avís del que pot ser el futur.

Els que demanem la tornada a la normalitat diuen que som nostàlgics, però no siguem pessimistes, no podem estar amb la vena els ulls esperant que passa, sobre un període de recuperació i reconstrucció i pot ser una porta per al canvi. Com va dir Naomi Klein- autora del best-seller ” Això ho canvia tot”. “El normal ja era una crisi”.

En lloc de generar tants combustibles fòssils i tanta contaminació, ja és l’hora de passar a l’acció, és l’hora d’invertir en una economia que es preocupi per les persones i el planeta.

JB/17-05-2020

Un Ginjol – un trempat, que domina l’espai infinit de les lletres-

Gracies a CCCB -Centre de Cultura Contemporania de Barcelona – podem compartir aquest poema de l’escriptor Kenyà Ngugi wa Thiong’o traduida de l’anglès per Josefina Caball.

Ngugi wa Thiong’o és autor de llibres com : Neix un teixidor de Somnis, La revolució vertical, Lluitar amb el diable, A la Casa de l’interpret, Desconolitzar la ment… Els podeu trobar a l’editorial Raig Verd.

http://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/

L’ALBA DE LA FOSCOR
Ho sé, ho sé,
posa en perill els gestos comuns dels vincles humans,
l’encaixada,
l’abraçada,
l’espatlla que oferim al plor de l’altre,
el bon veïnatge que no valorem prou
tant que sovint ens donem cops al pit
mentre fem ostentació d’un individualisme cruel,
menystenim la natura pixant-hi verí al damunt i alhora
proclamem que la propietat té tots els drets legals de la persona
i murmurem gratitud per poder participar en els déus del capital.
Oh, tant de bo fos capaç d’escriure poesia en anglès,
o en totes i cadascuna de les vostres llengües,
per compartir amb vosaltres les paraules que
Wankikũ, la meva mare kikuiu, em solia dir:
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa:
No hi ha cap nit tan Fosca
que no acabi a l’Alba,
o en altres mots:
Cada nit acaba a l’alba.
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa.
Aquesta foscor també passarà,
ens retrobarem una vegada i una altra
i parlarem de la Foscor i de l’Alba,
cantarem i riurem, potser ens abraçarem i tot.
Natura i cura travades en una verda abraçada
celebrant cada batec d’una existència comuna
redescoberta i estimada de debò
a la llum de la Foscor i de la nova Alba.

CCCB/Abril 2020

S’ajorna el COP-26 de Glasglow (Escòcia).

L’ONU i el govern Britànic al·leguen, en un comunicat oficial, – desprès d’una reunió virtual- que es posposa la cimera perquè en la situació actual -i atesos els efectes de la Covid-19 al món-, “ja no és possible assegurar una celebració ambiciosa de la COP26 del 9 al 18 novembre d’aquest any 2020 “.

El president designat per la cimera -el secretari d’Estat britànic de Negocis, Energia i Estratègia Industrial- ha declarat: “Ens enfrontem a un desafiament mundial sense precedents i els països estan centrant encertadament els seus esforços en salvar vides i lluitar contra el virus. Per això hem decidit reprogramar-la”.

En paraules de la mateixa Secretària General de la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic, Patrícia Espinosa: “El coronavirus és l’amenaça més urgent a la qual s’enfronta la humanitat avui dia, però no podem oblidar que el canvi climàtic és l’amenaça més gran a la qual s’enfronta la humanitat a llarg termini”.

Altres reunions de l’ONU sobre el clima que s’havien de celebrar al juny de 2020 ara tindran lloc el mes d’octubre a Bonn.

L’organització, Ecologistes en Acció, s’ha pronunciat davant la suspensió i ha destacat com les reduccions anuals compromeses en l’àmbit nacional i internacional s’allunyen molt de la reducció del 7,6 % anual que assenyalaven les Nacions Unides per a mantenir l’increment de la temperatura global en 1,5 °C.

JB/11-04-2020

L’etiqueta #ClimateStrikeOnline de Greta Thumberg i el Covid-19.

El Covid-19 afecta l’activisme del Canvi Climàtic, la Sueca Greta que lidera els “Divendres pel futur” ha demanat que els convertim en ” Vagues Digitals” per evitar concentracions.

Greta, insta els seus partidaris a “trobar noves formes de crear consciència pública i advocar per un canvi que no involucri multituds massa grans“.

Els joves som els menys afectats per aquest virus, però és essencial que actuem en solidaritat amb els més vulnerables i que actuem en benefici de la nostra societat.

Segons un article publicat a la Vanguardia el passat dia 25, Greta i el seu pare Svante, han passat confinats les últimes setmanes i aïllats de forma voluntària per prevenir contagis.

En el seu compte a Instagram, l’activista explica la seva experiència personal davant la pandèmia i la necessitat que la població segueixi els consells dels experts i les autoritats i ningú sortí de casa.

Greta escriu a la seva etiqueta “Els que no pertanyem a un grup de risc -com els joves- tenim una enorme responsabilitat, les nostres accions poden ser la diferència entre la vida i la mort per a moltes altres persones “.

El Covid-19, ens farà canviar moltes coses i això és inevitable, segons Thomas PiKetty – un economista francès, que actualment és considera un referent- esmenta que “Cal una mobilització intel·lectual, un programa per preparar el terreny social per a un altre món”.

Que tinguem sort…

Interessant Article escrit per Stephen Rodrick a la revista Rollings Stone el 26-3-2020

Titulat “ El Mundo de Greta”:

https://www.rollingstone.com/politics/politics-features/greta-thunberg-climate-crisis-cover-965949/

JB/27-03-2020

Contra la cara visible del “Canvi Climàtic”.

L’activista – ja la nomenen radical i que el seu activisme és d’extrema esquerra- Greta Tumberg va aixecar polseguera a les xarxes pel seu tuït sobre el “Dia Internacional de la Dona”, abordant el sexisme i l’anomenada “justícia climàtica”.

Tumberg va ser ràpidament colpejada amb una resposta del conservador i guardonat actor James Woods- que compta amb una ampla cinematografia des de 1972-.

L’actor que ja ha estat investigat i suspès per Twiteer varies vegades, va contestar amb to agre i irresponsable a l’activista: ” Les dones són més privilegiades que els homes en el món occidental i va assenyalar que els homes poden ser reclutats per morir pel seu país”.

Greta, evidentment defensava la igualtat de les dones i reconeixia que les dones encara estan lluny de ser iguals als homes en les societats d’avui.

Sobre qualificar-la d’activista d’extrema esquerra, la Sueca de 17 anys, es fa defensar i va aprofitar l’avinentesa per enviar un missatge més als polítics:

“De vegades em diuen ‘política, però mai he donat suport a cap partit polític, o ideologia”.

“Comunico la ciència i els riscos de no actuar en conseqüència”, i va afegir “I el fet que la política necessària no existeix avui, ni a la dreta, a l’esquerra ni el centre”.

El que si és cert, és que els joves son els que han recollit els missatges de la comunitat científica, i s’han posat al davant de la lluita contra la crisi climàtica.

JB/11-03-2020

La vida i la salut dels Europeus, una prioritat.

Segons l’enquesta de l’Eurobaròmetre els ciutadans europeus considera important el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

El 83% dels enquestats considera imprescindible que s’aprovin normatives a nivell europeu i pensen que aquesta responsabilitat ha de ser compartida per les grans empreses, la indústria, els governs nacionals, la UE i els ciutadans.

Virginijus Sinkevičius,- comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca de la UE, – no li sorprèn els resultats de l’enquesta” és per a mi un plaer comprovar que tenim gairebé tot el suport de la gent per dur a terme els canvis fonamentals que cal fer a la nostra societat i la nostra economia”.

Les conclusions – entre altres -són: El canvi climàtic, que preocupa molt als ciutadans, la contaminació atmosfèrica i la gestió dels residus. Dels residus, són partidaris que els productes de plàstic que es generen, se’n pugui facilitar el reciclatge, fer més esforços per part de les administracions locals perquè s’impliquen en millorar els punts de recollida.

Els ciutadans d’Europa, consideren que la manera més eficaç de fer front als problemes ambientals és “canviar la manera de consumir” i “canviar la manera de produir i de vendre”.

Font: MónPlaneta/ Redacció 03-03-2020

El Cinisme de Donald Trump i l’activisme de Greta Thumberg

Del 21 al 24 d’aquest més, Davos- Suïssa acull la celebració del Fòrum Econòmic Mundial, i el President d’Estats Units -73 anys- que s’ha d’enfrontar- a partir d’aquest dimarts- a un judici polític -Impeachment – treu tot el seu orgull i cinisme davant d’una activista de 17 anys voguen-la ridiculitzar.

Elicopters privats, luxoses festes, negocis…, inclou aquesta cimera elitista que és celebra cada any.

S’esperava però entre les moltes intervencions dominada pels “Davos Man”, les intervencions de Trump i Greta, sobre un tema que té preocupat al món, “ La Crisi Climàtica”.

Es van dirigir la paraula un a l’altre i va quedar palès que la seva visió sobre el món i el futur són totalment oposades.

Aquesta és la traducció literal- resumida- de l’anglès d’ambdues intervencions:

Trump ha presumit de la seva posició negacionista sobre l’escalfament de la Terra i ha carregat contra els “profetes de la fatalitat”, Thunberg ha endurit el seu missatge i ha criticat els líders polítics i econòmics la seva “inacció” en la lluita per la supervivència del planeta.

Greta criticava els dirigents polítics i econòmics per haver-se “rendit” ja en aquesta lluita i per no aturar d’una vegada per totes – i no ja només reduir – l’ús de combustibles fòssils.

Trump ha carregat contra els “pessimistes” sobre el clima i ha demanat als assistents a Davos que rebutgin als “Les profesies banals”, en un clar missatge a Thunberg i als que com ella alerten d’aquesta emergència.

En la seva opinió, els que promulguen aquest missatge són els “alarmistes” que sempre busquen “el mateix”, tenir el “poder absolut” i controlar “cada aspecte” de la vida dels altres.

Després d’assegurar que està compromès amb conservar la “majestuositat de l’obra de Déu”, Trump anunciava que el seu país s’unia a la iniciativa de Davos de plantar un bilió d’arbres al planeta mentre insistia que “aquest no és un temps per al pessimisme sinó per a l’optimisme “

Greta, “ plantar arbres està bé però ni de lluny s’acosta al que cal fer”, ha dit Thunberg, per a qui no es tracta ja de reduir les emissions de carboni, sinó acabar amb elles per sempre si es pretén aconseguir l’objectiu de París que la temperatura del planeta no pugi més de 1,5 graus.

La jove activista també ha lamentat a més, que els adults cridin als nens com ella “pessimistes” i els demanin que no es preocupin per aquests assumptes, però després no facin res ells per solucionar-los.

El planeta Terra, està “en flames”, i Thunberg ha subratllat que l’incendi segueix, i la “inacció” de tots ho està avivant.

Davos, tampoc serà el lloc adient per posar fre a la crisi climàtica, ara be, no cal defallir, a casa nostra hem patit fa poques hores – durant quatre dies- un fenomen poc normal per l’època que ha provocat importants destrosses a Catalunya.

Hi juga el factor de la crisi climàtica amb aquesta ferotge llevantada?

En seguirem parlant, en el passat hem abusat del planeta, ara cal lluitar perquè això no vagi a més. Implica’t!.

JB/ 23-01-2020

El temporal GLÒRIA, l’inici d’un clima inestable.

Estralls a tot Catalunya. Ho estem vivint cada vegada mes sovint i malauradament així seguirà sent. La zona Mediterrània està exposada a grans canvis, les conseqüències negatives s’amplifiquen.

El litoral català ha viscut amb el temporal GLÒRIA , un dels més forts des de fa uns 20 anys, amb onades superiors als 11 metres. Destrosses a les platges, càmpings, negocis a prop dels passejos, ports…

Ull al nivell del mar, ja que segons les previsions, l’any 2050 el nivell podria augmentar un metre, cosa que posaria en risc moltes zones urbanitzades i moltes infraestructures.

L’interior del país també s’ha vist castigat amb el creixement amb rius i rieres, amb perill de desbordament de l’Onyar, el Tordera, el Fluvià, el Darò, la riera d’Osor,… Els embassaments estan rebent un important cabdal d’aigua, la neu, amb gruixos importants i el vent bufant fins els 190 km. hora.

Pluges de 260 litres a Batet de la Serra – Garrotxa-, 315 l. Arbúcies- la Selva, 235 l. Beget – A.Garrotxa -, 215 l. a l’Horta de Sant Joan – Terra Alta-, 210 l. a Garriguella – A. Empordà -, 203 l. a Puig Sesolles- Osona -, 199 l. Cassà de la Selva – La selva-…

El temporal devastador al Delta de l’Ebre. Fins a 4 km. s’ha endinsat l’aigua de mar als arrossars.

L’escalfament global l’ha castigat severament. El Delta ja estava amenaçat com una de les zones més vulnerables de la península Ibèrica. La fauna i la flora també s’ha vist efectada . Que passarà amb els 400 mil ocells que hivernen?.

Cal veure el recull d’imatges – escenes insòlites- que estan penjades a l’apartat de vídeos, per fer-se una idea del fenomen extrem que estem vivim des del passat diumenge dia 19.

Pot aguantar la Terra el ritme de la humanitat?: El 2050 el món tindrà 9.000 milions d’habitants. Si no baixen les emissions de gasos a finals del 2030 -no el 2050-, la temperatura de la Terra haurà pujat entre 2 i 3 graus i això ens portarà al col·lapse dels ecosistemes, més freqüents i fortes tempestes, falta d’aigua, onades de calor, migracions…

El món en el qual van créixer els nostres pares i avis s’ha anat per sempre. No hi ha marxa enrere.

JB/ 22-01-2020

Complir anys no és envellir, és créixer!

El passat dia 3 l’Activista Sueca Greta Thumberg – capricorn – va complir 17 anys. Thunberg tenia només vuit anys quan es va assabentar de la crisi climàtica.

Va començar el seu activisme als 15 anys – l’agost del 2018 – quan es va negar a anar a l’escola i, en canvi, es va asseure fora de l’edifici parlamentari suec amb el seu famós cartell “Skolstrejk för klimatet” – vaga escolar pel clima -.

Com la cara del moviment juvenil climàtic, Greta ha estat convidada a parlar en nombrosos mítings, inclosos els d’Estocolm, Londres , Brussel·les, Itàlia, al desembre de 2018, el seu discurs a la COP24 de les Nacions Unides a Katowice, Polònia, la COP 25 de Madrid…

Em podria estendre molt més sobre l’adolescent que va iniciar el moviment “Fridays for Future” però avui la notícia és centra en el seu aniversari.

Patti Smith – una cantant i poetessa estatunidenca, que va saltar a la fama durant el moviment punk amb el seu primer disc “Horses” – 1975 -, li ha dedicat a Thumberg versos que ha compartit al seu compte d’Instagram, la cantant i escriptora felicita a l’activista, per la seva tasca per intentar salvar el planeta i conscienciar tothom sobre el canvi climàtic:

“Esta es Greta Thunberg, cumpliendo 17 hoy, sin pedir elogios, ni regalos, excepto que no seamos neutrales. La Tierra conoce su bondad, igual que todas las deidades, como animales y la curativa primavera. Feliz cumpleaños a Greta, que se paró hoy, como todos los viernes, negándose a ser neutral”

Ara hem començat una nova dècada i segons Thumberg, és “L’any de l’acció” l’any en què ens hem d’implicar perquè es redueixin les emissions.“ Hem d’estar units”.

JB / 08-01-2020

News 2019

Australia segueix cremant:

Els incendis forestals a Austràlia estan “fora de control”, van dir els bombers el passat dilluns dia 23 a la nit, i el govern del país sembla no voler o no pot prendre mesures per ajudar els que lluiten contra les flames tot i el perill.

Els inferns, han destruït gran part de l’hàbitat del coala a la costa est del país.

Atenció a una pregunta feta per un periodista al Primer Ministre Scott Morrison – elegit el 24 d’agost de 2018-.:

Periodista: Primer Ministre, per què està en desacord amb Michael McCormack sobre la necessitat d’una acció més forta sobre el canvi climàtic?

Primer Ministre: “Bé, no ho estem. Vull dir, que tots dos estem parlant de les polítiques de Govern, des de fa un temps, hem dit que seguirem abordant el desafiament del canvi climàtic i que les nostres polítiques ja s’han assegurat que puguem continuar fent millores addicionals al que estem fent”.

“Nosaltres mateixos no només volem complir, sinó també superar els nostres compromisos que vam adquirir a París pel 2030. Un altre company, deia el mateix fa diversos mesos. Llavors, quan dic que seguim amb les nostres polítiques, realment aquestes aborden la necessitat de continuar lluitant contra aquest desafiament. Així que sé que la gent vol jugar jocs de paraules i buscar conflictes on no n’hi ha cap i no hi ha aquí. Tenim una política clara sobre aquestes coses”

Podeu seguir tota l’entrevista a la següent URL https://www.pm.gov.au/media/doorstop-mudgee-nsw té molt de suc.

La inacció percebuda pels funcionaris federals a Austràlia per comprendre la magnitud de la crisi, es va exhibir dilluns quan el Primer Ministre Scoot Morrison es va negar a considerar frenar la producció de carbó. La declaració de Morrison va ser rebuda amb incredulitat per grups i defensors verds, els qui van qualificar la declaració de miopia.

L’activista climàtica Greta Thunberg va tuitejar diumenge la seva consternació per la situació a Austràlia:
“Ni tan sols les catàstrofes com aquestes semblen portar cap acció política”, va dir Thunberg. “Com és això possible?”

Andrew Gee, membre federal de Calare – té una superfície de 32.666 km² a l’oest de les Muntanyes Blaves – manifesta en el seu web: “ Crec en el futur de la regió australiana. És la raó per la qual vaig aparèixer al Parlament i vull que creixi i prosperi, de manera que continuï donant una qualitat de vida immillorable per a les properes generacions. Si teniu cap problema que vulgueu plantejar amb mi o si puc ajudar-vos d’alguna manera, feu-ho saber. La meva porta sempre està oberta”

Font: C. Dreams /Eoin Higgins 24-12-2019

Avancem Junts:

Excel·lent article en l’apartat d’opinió que publica el Setmanari la Comarca d’Olot -setmanari de proximitat-. Com escriu l’autor: “el suggeriment que alguns empresaris volguessin apropar l’activista Greta Tumberg” a la capital de la Garrotxa ho trobo molt encertat.

Tot i gaudint la comarca de bona salut ambiental, comparteixo moltes coses de l’Stephan. Gaudim d’un tresor que ens ofereix la natura, però no ens podem adormir, per evitar la pitjor de les amenaces geofísiques d’un planeta que té febre, per culpa de la política de crueltat relacionada amb líders negacionistes com Donald Trump en els EE. UU., Jair Bolsonaro al Brasil, Narendra Modi a l’Índia, Matteo Salvini a Itàlia i Scott Morrison Austràlia…

Llegir l’article, us el recomano:

Font: La Comarca d’Olot, número 2014/ Stephan Schneider

Els activistes s’estenen com una taca d’oli:

Vic Barret, 20 anys i una de les principals activistes dels Estats Units, té clar el perquè es va unir a la “demanda climàtica constitucional, anomenada Juliana v. Estats Units” i el grup “Global Climate Strike”. Per lluitar contra el canvi climàtic.

Com una garifune – Els garífunes són una ètnia que procedeix del mestissatge de diversos grups originals d’Àfrica i del Carib, – assumeix el govern Federal dels Estats Units, perquè la seva història i el seu futur ho exigeixen.

Barret comenta del seu poble: “Va ser expulsat de la nostra pàtria a Sant Vicent pel poder colonial britànic, establint-se en la costa oriental d’Amèrica Central a Hondures i Belize al segle XVIII. Tot i l’aclaparadora adversitat, organitzem la nostra comunitat i ens emancipem per protegir el nostre futur com a poble”.

“A mesura que el nivell de la mar puja i els esculls de coral dels que depenem desapareixen, el futur de la meva gent és incert”.

L’activista afegeix: “La meva mare va deixar Hondures i em va criar a White Plains, Nova York, un lloc que va pensar que prometia un alleujerament dels desastres climàtics. Llavors, va succeir la súper tempesta Sandy.”

“Hi ha una lliçó que vaig aprendre dels meus avantpassats. La meva gent va ser desposseïda de la seva humanitat i convertida en un producte. Es van defensar que jo pogués existir. I sé que és el meu deure envers ells i amb les generacions futures lluitar contra la crisi climàtica”

Font: 350.org – 11/12/2019

El Mirall Suec:

Hilda Flavia Nakabuye és una activista climàtica de 22 anys i campista verda que viu a Kampala, Uganda. Estudia a la universitat internacional de Kampala i està cursant una llicenciatura . Li agrada la natura i és una organitzadora de l’equip FFF a Uganda – Viernes para la Uganda del futuro-. A més de les vagues de divendres, també realitza cada setmana una activitat de neteja de la vora del llac amb un grup de persones per combatir la contaminació plàstica i preservar els recursos hídrics en crisi.

Va ser el 2015 quan vaig començar a veure canvis al jardí de la meva àvia. Les plantacions s’anaven assecant ja que hi havia poques precipitacions. Vam començar a portar menjar i fruites a la meva àvia, en comptes del revés. Tot va començar a ser més car. Vaig veure que els impactes del canvi climàtic es manifestaven a la meva comunitat i país. Sabia que havíem de canviar, però no sabia què fer.

Llegin un tuit de G.Thumberg “L’única manera de crear canvi és formant-ne part” llavors em vaig dicidir moure’m. Greta, va ser la meva inspiració.

Conscient que el tema del clima no es discuteix a les llars ni s’ensenya a les escoles, Nakabuye, que s’ha convertit en la figura líder del moviment ecologista del país, decideix anar més enllà, sensibilitzant els ciutadans , escoles públiques, reunions comunitàries…

El major repte relacionat amb l’escalfament global al meu país és el canvi de patrons meteorològics provocant llargs períodes de temporades seques, onades de calor, inundacions freqüents i sequeres prolongades entre d’altres.

Ella posa poques esperances a la classe política.

Font: France 24 – Ségolène ALLEMANDOU – 09/12/2019

Una nova G.Thumberg:

Licypriya Kangujam, de tan sols vuit anys, s’ha convertit en tot un símbol a l’Índia. Totes dues, Thumberg i Kangujam, s’han trobat a Madrid – COP-25 – i han intercanviar impressions sobre la lluita contra la crisi climàtica.

La jove activista va saltar a la fama el mes de juny al plantar-se davant de la Casa del Parlament de l’Índia instant en el Primer Ministre del país, Narendra Modi, a promulgar la llei sobre el canvi climàtic.

Kangujam, va acudir a la cita climàtica que se celebra a la capital espanyola per fer una crida a les autoritats del seu país perquè posin en marxa lleis contra el canvi climàtic.

Va advertir la “Thumberg” Índia, que a diferència d’altres països desenvolupats, les àrees rurals al seu país ja s’han vist afectades pel canvi climàtic, principalment la indústria agrícola, perquè a l’Iíndia, diu, està menys equipada per solucionar els danys climàtics .

Sobre la pregunta: Els joves lluiten més contra el canvi climàtic que els adults? Un 80,75 de les 3.230 persones que han respost a l’hora de publicar la notícia, – 15:42 h.- han manifestat que SI. – enquesta publicada al mitjà de referència-.

Font: La Vanguardia 07-12-2019 Redacció

Les accions i els gestos son poderosos:

De tots els desafiaments a què s’enfronta qualsevol empresa, el climàtic es revela com el més ambiciós i urgent. No es tracta de sobreviure en el mercat, sinó sobreviure, abans, al planeta. Per això, cada vegada són més les empreses i organitzacions que estan prenent consciència de la petjada ecològica que deixen en ell i han fixat un nou rumb en el que el seu negoci s’alinea amb la sostenibilitat de la mateixa i del seu entorn.

Empreses que estan liderant accions i mesures que no només s’inscriuen a la ‘políticament’ ben vista Responsabilitat Social Corporativa (RSC), sinó que veritablement volen passar de les paraules als fets, assumint uns determinats objectius. Més que un compromís, una necessitat. Parlem d’accions i propòsits a tot tipus d’escales que aspiren no només a canvi, sinó a generar el mateix temps un efecte dòmino.

Poques romanen alienes al canvi. Fins al mateix fundador i director d’Amazon, Jeff Bezos, ha anunciat recentment que la companyia mesurarà i informarà de les seves emissions de forma regular, a més d’implementar estratègies de descarbonització que s’imposen en l’Acord de París sobre el Clima. El ventall d’accions i gestos és amplíssim i tan heterogeni com les empreses que estan liderant aquest tipus de mesures, també en l’àmbit bancari.

Font: La Vanguardia – Economia- Natalia Pastor 20-11-2019

El Papa Francesc s’involucra en el canvi climàtic:

Durant un discurs al Vaticà davant el XX Congrés Mundial de l’Associació Internacional de Dret Penal, el Papa també va destacar la degradació ambiental i va dir que l’església estava considerant afegir crims contra la naturalesa i el medi ambient al catecisme, i al text oficial de la doctrina i els ensenyaments de l’església.

“Hem de presentar, estem pensant en això, en el catecisme de l’Església Catòlica, el pecat contra l’ecologia, el pecat contra la nostra llar comuna, perquè és un deure”, va manifestar el Papa Francesc. El màxim mandatari de l’església ha estat defensat per activistes climàtics per manifestar la seva posició al predicar sobre la urgent necessitat que la humanitat reconegui els perills de l’escalfament global causat pels humans. I va afegir “cal actuar amb valentia per abordar la crisi”.

Font: C.Dreams / Jon Queally 16-11-2019

Un banc Europeu, pren mesures en defensa a la crisi climàtica:

Activistes pel clima van celebrar dijous la decisió del Banc Europeu d’Inversions de deixar de finançar la majoria dels projectes de petroli i carbó per al 2021, com a part d’un intent per ser el primer “banc climàtic” del món.

“Una increïble victòria”, va tuitejar l’ambientalista Bill McKibben.

“La decisió d’avui és una victòria significativa per al moviment climàtic”, va dir l’activista Colin Roche “Amics de la Terra Europa” i va afegir, “Finalment, el banc públic més gran de món s’ha inclinat davant la pressió pública i ha reconegut que els fons per a tots els combustibles fòssils han d’acabar, i ara tots els altres bancs, públics i privats han de seguir el seu exemple”.

La notícia també va ser ben rebuda pel grup de defensa del clima “350 Acció”. En un comunicat, l’activista del grup a Alemanya, Kate Cahoon, va qualificar la decisió com “el principi de la fi del finançament dels combustibles fòssils que destrueix el clima”, però va advertir que encara quedava feina per fer.

Font: C.Dreams / Eoin Higgins 14-11-2019

Austràlia en estat d’emergència:

La resposta d’Austràlia és una de les pitjors del G-20 amb la manca de polítiques sobre la crisi climàtica. La dependència dels combustibles fòssils i l’augment de les emissions, deixant al país exposat “econòmica, política i ambientalment”, segons un nou informe internacional- fet públic amb un article a The Guardian pel periodista Graham Readfearn-.

Els australians de Nova Gal·les del Sud i part de Queensland s’enfronten a incendis forestals “catastròfics” segons les autoritats governamentals. No es qüestiona que el risc d’incendis forestals del país s’ha agreujat enormement pels éssers humans.

Les emissions de carboni d’Austràlia per persona es troben entre les més grans del món, entre 22 i 25 tones a l’any. El govern australià està encara més compromès amb el carbó que Trump, i està ple de negacionistes del canvi climàtic. – En el comportament humà, el negacionisme és exhibit per individus que trien negar la realitat per evadir una veritat incomoda -.

Font: C.Dreams / Juan Cole 12-11-2019