EL REFERENT DIGITAL PER ENTENDRE MILLOR ELS REPTES DE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Bloc
Qui soc
Joan Bril·li i Mora
(Olot 24/10/52)
Comunicador
(Col·legiat 17135)
Per prendre consciéncia i moures per la causa. Implica’t!
Planificador mediambiental per al 2026
Aquest planificador marca els esdeveniments que es celebrem durant l’any, implica’t!
Art Marí / Marine Art
LA LLUITA PER OBTENIR ASSISTÈNCIA D’HABITATGE DESPRÈS D’UN HURACÀ I UNA DANA.
12/02/2026
Vaig llegir un reportatge publicat per ProPublica – amb seu a Nova York – que em va despertar l’atenció. Comparable en la solució del govern espanyol per mitigar els afectes de la Dana – 29/10/2024 – , és a dir, l’ajuda per part de l’administració en pal·liar els danys patits per centenars de famílies al País Valencià. Encara avui – un any i quatre mesos després – els ciutadans afectats per les inundacions han de rebre el suport promès per les administracions – de tota mena – afegint-hi l’angoixa i el patiment de 230 persones mortes i unes 89 desaparegudes.
La història es repeteix a Carolina del Nord i en molts altres punts del planeta, que han patit efectes ‘ col·laterals ‘ – en termes militars – per culpa del canvi climàtic. En aquest cas, fa referència a l’huracà Florence – 2018 -. En els 459 dies que Willa Mae James va passar vivint en un ‘Fairfield Inn’ – una cadena hotelera internacional de categoria econòmica a mitjana a l’est de Carolina del Nord- els seus passos van deixar camins a la catifa de la porta a l’escriptori, del llit a la butaca de fusta al costat de la finestra, el lloc favorit per llegir la Bíblia.
La dietista jubilada de 69 anys va ser enviada al juliol del 2024 pel programa de reconstrucció de Carolina del Nord després que l’huracà ‘Florence’ devastés casa seva i moltes altres set anys més tard. L’estat havia promès ajudar milers de persones com ella a reconstruir o reparar. Però el programa va trigar anys a començar a treballar. James va passar gairebé sis anys vivint a una casa danyada a Lumberton, on les inundacions havien reduït les taules del terra a farinetes, provocant que els pisos s’esfondressin.
De les més de 10.000 famílies que van sol·licitar, 3.100 seguien esperant la construcció després de la tempesta. Altres milers més s’havien retirat o havien estat excloses del programa. Al novembre, més de 300 famílies seguien esperant tornar a casa seva.
I Willa Mae James va ser la darrera de més de 100 propietaris desplaçats que s’allotjaven a un hotel. “És com estar a la presó“, va dir James. “Tots els altres s’han mudat a casa seva i ho gaudeixen, menys jo”.
El reportatge és molt més llarg, però la percepció i la realitat és la mateixa. Moltes ajudes promeses per l’administració i els governs no arriben a temps, o gens, és una queixa recurrent, sovint causada per la complexitat burocràtica, la lentitud administrativa o l’avançament de diners … això vol dir que els ajuts per a danys de temporals i altres provocats pel canvi climàtic han generat frustració i mobilitzacions.
Això està passant al País Valencià i passarà en les fortes inundacions que fa pocs dies ha patit Andalusia. Quin sentit té explicar què passa a Carolina del Nord? Doncs molt senzill, conscienciar-vos que el que passa al planeta és repeteixen els processos. Deixen a la població desprotegida i tinguem en compte les moltes traves que hi posen – després de les promeses – per molt que s’intenti arribar acords en aquest tipus de situacions es ‘Picar ferro fred’.
Quan podran tornar a casa aquesta família afectada per la ‘Dana’? – fotografia – i la Sra. Willa Mae James. Han rebut ajudes? Ho han estat enviats a hotels, cases, apartaments…
‘Chi lo sa’ – qui ho sap –
CLIMATICKAOS 