EL REFERENT DIGITAL PER ENTENDRE MILLOR ELS REPTES DE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Bloc
Qui soc
Joan Bril·li i Mora
(Olot 24/10/52)
Comunicador
(Col·legiat 17135)
Per prendre consciéncia i moures per la causa. Implica’t!
Planificador mediambiental per al 2026
Aquest planificador marca els esdeveniments que es celebrem durant l’any, implica’t!
Art Marí / Marine Art
UN ALTRE VEGADA, LA COP31. ARA TOCA TURQUIA
05/10/2026
La iniciativa de l’ONU sobre el canvi climàtic que va començar el 1995, continua persistint amb la lluita contra el canvi climàtic el proper mes de novembre a Antalya – Turquia -.
Sempre he estat crític amb aquesta mena de cimeres, on la major part dels països participants i envien subalterns o subordinats que no poden decidir res sobre els compromisos climàtics.
Dotze dies + un parell de dies més solen durar les COP, en tota mena de luxes pagats pels país organitzador, amb un cost – en aquesta 31a edició – de 1.000 a 1.500 milions d’euros.
La pregunta del milió, per a què serveixen aquestes cimeres si cada vegada està pitjor el canvi climàtic?
La de Turquia, té com a principal repte traslladar els compromisos climàtics en iniciatives que puguin mesurar-se, finançar-se i sotmetre’s a seguiment i identificar el finançament com a clau perquè els compromisos es converteixin en realitat.
Ni la forma ni el fons, ens convencen els activistes, que com totes les COPS – des de l’assistència de Greta Thumberg (activista sueca) – ens aparten en un racò perquè ens mosseguem la llengua i no piulem.
Antoni Guterres – secretari general de les Nacions Unides – va criticar recenment, les operacions de les grans empreses de combustibles fòssils – CO2 – que “han tractat l’atmosfera com si fos una claveguera a cel obert i s’han enriquit a costa de les conseqüències”.
Si té tan clar que la crisi climàtica no és una amenaça, si no que és una realitat, perquè predica tant sobre un problema global que afecta a tota la humanitat i que reconeix.
Però. que és la COP i com s’organitza?
Un cop l’any, els països que han ratificat la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic – CMNUCC- el tractat internacional que serveix de marc per a acords com el Protocol de Kyoto i l’Acord de París, es reuneixen a les conegudes com les COP – Conferències de Partes -.
Aquestes cimeres anuals són els esdeveniments més destacats en les negociacions climàtiques internacionals i busquen continuar avançant en els objectius climàtics.
Tot i que en termes logístics el seu calendari només dura dues setmanes i escaig, la realitat és que tenen una vida molt més perllongada ja que mai no acaben del tot. El que passa en els períodes entre les cimeres és clau per mantenir i garantir la continuïtat de les converses i de la consecució dels resultats acordats.
L’elecció del país no és una qüestió petita. El país amfitrió – en aquesta COP31 Turquia- té una gran rellevància en matèria de sostenibilitat. De fet, representa un rol fonamental en la mediació diplomàtica i en l’avenç de les negociacions entre estats.
Com que té el títol de presidència durant la vigent COP, la seva tasca s’ha de prolongar durant tot l’any que li correspongui fins a la cita següent. Per exemple, a la COP30 del 2025, la presidència la va ostentar el Brasil. Però la seva tasca no va finalitzar després de la trobada, ja que va participar en altres iniciatives institucionals fins a la present COP31 del 2026.
A través de la col·laboració entre la CMNUCC, la presidència sortint de la COP i l’Estat que acollirà la cita següent, es garanteix la continuïtat dels compromisos assolits i mantenir l’impuls de les negociacions.
Fem-ho més complicat…
La cimera del clima que se celebrarà el proper mes de novembre del 2026 presenta, per primera vegada a la seva història, un model bicèfal: Turquia serà el país que allotgi l’organització física – gastant els 1.500 milions d’euros – i la presidència, mentre que Austràlia assumirà les negociacions oficials amb l’objectiu de reforçar la cooperació multilateral.
Els Crítics i ONGs hem posat el crit al cel pel fet que en els objectius clau de l’agenda d’Antalya hi ha zero al·lusions explícites a l’inici del fi dels combustibles fòssils. Resulta contradictori intentar frenar l’escalfament global evitant assenyalar directament el carbó, el petroli i el gas.
La COP31 , s’enfronta a dures crítiques de sectors ecologistes, científics i de la societat civil que la titllen d’una cimera irrellevant i buida de contingut real per combatre el canvi climàtic.
Totes i les iniciatives presentades per la presidència turca i australiana per incentivar la implementació, els crítics assenyalem que la trobada perpetua els mateixos errors estructurals que han llastrat les cimeres anteriors.
Que Déu ens agafi confessats, només ens pot salvar un miracle dels molts elements catastròfics que ens avisa el planeta, la terra i la natura, perquè si ens refiem dels resultats d’aquestes cimeres, pobres de nosaltres!
Tot aixó fa pudor de cremat, de brassa cremada, de fum, la qual cosa ens fa molt propensos a la credulitat , un altre cop, de les COP.
