Articles

Vaig llegir un reportatge publicat per ProPublica – amb seu a Nova York – que em va despertar l’atenció. Comparable en la solució del govern espanyol per mitigar els afectes de la Dana – 29/10/2024 – , és a dir, l’ajuda per part de l’administració en pal·liar els danys patits per centenars de famílies al País Valencià. Encara avui – un any i quatre mesos després – els ciutadans afectats per les inundacions han de rebre el suport promès per les administracions – de tota mena – afegint-hi l’angoixa i el patiment de 230 persones mortes i unes 89 desaparegudes.

La història es repeteix a Carolina del Nord i en molts altres punts del planeta, que han patit efectes ‘ col·laterals ‘ – en termes militars – per culpa del canvi climàtic. En aquest cas, fa referència a l’huracà Florence – 2018 -. En els 459 dies que Willa Mae James va passar vivint en un ‘Fairfield Inn’ – una cadena hotelera internacional de categoria econòmica a mitjana a l’est de Carolina del Nord- els seus passos van deixar camins a la catifa de la porta a l’escriptori, del llit a la butaca de fusta al costat de la finestra, el lloc favorit per llegir la Bíblia.

La dietista jubilada de 69 anys va ser enviada al juliol del 2024 pel programa de reconstrucció de Carolina del Nord després que l’huracà ‘Florence’ devastés casa seva i moltes altres set anys més tard. L’estat havia promès ajudar milers de persones com ella a reconstruir o reparar. Però el programa va trigar anys a començar a treballar. James va passar gairebé sis anys vivint a una casa danyada a Lumberton, on les inundacions havien reduït les taules del terra a farinetes, provocant que els pisos s’esfondressin.

De les més de 10.000 famílies que van sol·licitar, 3.100 seguien esperant la construcció després de la tempesta. Altres milers més s’havien retirat o havien estat excloses del programa. Al novembre, més de 300 famílies seguien esperant tornar a casa seva.

I Willa Mae James va ser la darrera de més de 100 propietaris desplaçats que s’allotjaven a un hotel. “És com estar a la presó“, va dir James. “Tots els altres s’han mudat a casa seva i ho gaudeixen, menys jo”.

El reportatge és molt més llarg, però la percepció i la realitat és la mateixa. Moltes ajudes promeses per l’administració i els governs no arriben a temps, o gens, és una queixa recurrent, sovint causada per la complexitat burocràtica, la lentitud administrativa o l’avançament de diners … això vol dir que els ajuts per a danys de temporals i altres provocats pel canvi climàtic han generat frustració i mobilitzacions.

Això està passant al País Valencià i passarà en les fortes inundacions que fa pocs dies ha patit Andalusia. Quin sentit té explicar què passa a Carolina del Nord? Doncs molt senzill, conscienciar-vos que el que passa al planeta és repeteixen els processos. Deixen a la població desprotegida i tinguem en compte les moltes traves que hi posen – després de les promeses – per molt que s’intenti arribar acords en aquest tipus de situacions es ‘Picar ferro fred’.

Quan podran tornar a casa aquesta família afectada per la ‘Dana’? – fotografia – i la Sra. Willa Mae James. Han rebut ajudes? Ho han estat enviats a hotels, cases, apartaments…

‘Chi lo sa’ – qui ho sap –

2026, UN MÓN MÉS INSEGUR

(09/01/2026)

La intervenció dels Estats Units a Veneçuela, pot fer més ric al seu cap -Donald Trump- i al país, però empobreix i posa en risc – de quina manera – al planeta i les nostres vides.

Una invasió impresentable – passant-se pel folre totes les lleis – que ens farà més vulnerables a tots, augmentant a un nivell insostenible els combustibles fòssils. Deixar que aquesta mesura il·legal es mantingui podria excloure els Estats Units de la diplomàcia climàtica per sempre, “Retirar-se de les principals institucions mundials en matèria de clima, biodiversitat i ciència fet que posa en risc tota la vida a la Terra”. Diu Jean Su – Directora de justícia energètica -.

Alhora haurem d’assumir, patir temperatures més altes, pluges torrencials i severes, augment del nivell del mar amb la conseqüent pèrdua de costes i platges, fort impacta a l’agricultura, els recursos hídrics… i no ens deixem l’empobriment a nivell global de les economies, es a dir, pèrdues equivalents al PIB dels estats.

Dit això, cal tenir en compte que DT, va abandonar amb un sol decret més de 65 organitzacions internacionals – moltes d’elles relacionades amb el clima, com l’acord de París -.

Rachel Cleetus, directora de polítiques i economista principal del Programa de Clima i Energia de la Unió de Científics Preocupats, ha dit que la retirada de Trump del tractat climàtic fonamental del món marca “un nou mínim i un altre senyal que aquesta administració autoritària i anticientífica està decidida a sacrificar el benestar de les persones i desestabilitzar-les” i afegeix “Aquesta administració roman cruelment indiferent davant dels fets irrebatibles sobre el clima, mentre consenteix els qui contaminen amb combustibles fòssils”.

La ciència i el clima estan intrínsecament lligats i els negacionistes del canvi climàtic no volen sentir-ne a parlar. Són l’anticiència, un mètode que va néixer al segle XVII i es basa en la col·laboració i una evolució constants.

Però els investigadors solen ser prudents. No fan afirmacions contundents, sinó que, basant-se en les proves existents, manifesten que existeix una influència humana apreciable en el canvi que experimentava el clima.

En ciència hi haurà poques coses segures al 100%. Per això, els científics solen ser poc contundents, si no estan segurs del tot d’alguna cosa, ho presenten matisadament, alerten sobre possibles excepcions o canvis… Però això no significa que no hi hagi una gran certesa sobre determinats fets. I la incidència humana en el canvi climàtic n’és un. I ho és des de fa temps.

Segons manifesta en un article l’Escola Europea d’Humanitats, aquestes alteracions tenen conseqüències greus per a la vida en general, especialment en regions àrides i semiàrides com les del nostre entorn mediterrani. L’erosió del sòl, la degradació de la terra i la pèrdua de biodiversitat associada completen un escenari preocupant on el territori esdevé un indicador clau de la salut del planeta i de la resiliència de les nostres societats.

Sr. Donald Trump, som una societat amb població creixent, és vostè un castrofista amb tots els sentits, li és igual, que els ciutadans d’aquest món pateixin i vostè només vostè serà el culpable de que l’escalfament global empitjori. El poder corromp, el poder absolut corromp.

Diu una dita: ‘Si vols conèixer un home, dona-li poder’.

Articles 2025

NOUS PERILLS, NOVES AMENAÇES PER A LA SALUT PÚBLICA MUNDIAL

18/12/2025

L’expansió dels mosquits de totes les espècies és un veritable perill per a la salut humana a causa dels efectes de la crisi climàtica que patim al planeta.

La crisi climàtica impulsa l’expansió de mosquits invasors cap a altres àrees del món a causa de temperatures més càlides, inundacions més freqüents…

He parlat molt del mosquit tigre que ja s’ha instal·lat permanentment i en poc temps a bona part d’Europa i Catalunya. Ara un nou perill ens amoïna, ens encercla, ens posa en perill, és el mosquit Aedes aegypti – mosquit de la febre groga -.

Un mosquit distribuït àmpliament pel planeta, sobretot en regions tropicals i subtropicals on provoca un elevat nombre de malalties infeccioses – febre groga, malària, dengue, chikungunya, Zika, virus del Nil Occidental… i causa la mort d’unes 750.000 persones cada any. Aquest petit insecte és també un vell conegut d’Europa i d’Espanya, va ser-hi present durant més de tres segles, des d’inicis del segle XVIII fins a mitjan segle XX, quan va desaparèixer.

Durant el temps que aquest mosquit va estar present a Europa, va causar greus epidèmies de febre groga i de dengue.

Per tant, el seu potencial retorn suposa un risc apreciable. Una de les principals preocupacions, és que reapareixin afers autòctons de malalties infeccioses greus i, en el pitjor dels casos, que tornem a partir les epidèmies del passat.

Hem d’estar preparats per la seva picada – amb pics d’activitat al matí d’hora i al capvespre – doncs ja aparegut novament a Gran Canària. S’ha de vigilar de prop i no deixar-lo expandir, no deixar que augmenti entre la població.

Una picada, es tracta amb aigua i sabó, fred local i repel·lent, però requereix atenció mèdica si apareixen símptomes d’alarma com febre alta o dolor intens, ja que és un vector viral.

Que significa vector? Que transporta, que condueix patologia. Dit de l’agent físic o biològic que porta un germen patogen a un individu sa, com a simple transportador o com a hoste parasitat.

El Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries – CCAES – sota el Pla nacional de prevenció, vigilància i control de les malalties transmeses per aquets ” diminuts invasors “, vigila l’insecte de prop. La seva erradicació al nostre país – Cat – i país veí – Esp – , mitjançant diverses mesures és una prioritat de primer ordre.

És molt possible que el “malèvol” va tornar arribar per via marítima des de Madeira, Cap Verd o la costa de l’Àfrica subsahariana, on està establert.

El mosquit de la febre groga, és petit, de color negre amb distintives marques blanques en potes i cos – sembla anells i una lira al tòrax -, mesurant generalment entre 3 i 7 mil·límetres de longitud, encara que sovint se’l descriu com d’uns 5 mm, i és més petit que el mosquit comú.

Aedesaegypti: una nova amenaça creixent.

LA SUMA DEL “CO2′ – GHC – I EL GAS METÀ – CH4 -, MENYS VIDA I MÉS CONTAMINACIÓ.

02/11/2025

Sabem que el CO2 és el gas d’efecte hivernacle causant de l’escalfament global, però per acabar-ho d’adobar . un altre gas – el gas metà – està incrementant més l’efecte de l’escalfament.

El metà – el seu potencial – és d’unes 80 vegades superior que el CO2 fet que el converteix amb un element important per la salut ambiental global.

Com parlem del gas metà, no podem obviar de parlar d’Itziar IraKulis Loixate – nascuda Amorebieta -Etxano el 1.996 -. Itziar és una investigadora de la Universitat Politècnica de València que és considerada una experta en ajudar a reduir les emissions del gas metà en un 30% per al 2030.

La Iniciativa Mundial contra el Metà – GMP, per les sigles en anglès- va ser llançada a la COP26 – celebrada en Glasgow 2021 -.- comprometent-se 159 països i la Comissió Europea.

El que va començar com una idea de tesi doctoral inspirada en la preocupació pel canvi climàtic va convertir a Itziar , en col·laboradora del Sistema d’Alerta i Resposta al Metà de l’Observatori Internacional d’Emissions de Metà del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (IMEO).

Ara la basca, es dedica en el seu dia a dia a estar atenta a la pantalla del seu ordinador per detectar punts calents al planeta, és a dir, zones on hi hagi una concentració més gran d’emissions de metà. Utilitza els satèl·lits per apreciar qui emet més quantitat de gas.

Després de comprovar que realment es tracten de fuites de metà, es posa en contacte amb governs i empreses perquè se’n facin càrrec. El sistema d’alerta és de dos passos: ‘Primer, s’envia una notificació com més aviat millor des que es detecta la fuita. Si la ubicació on hem detectat l’emissió la podem lligar a una empresa que és part de l’OGMP 2.0, un programa de companyies de gas i petroli que estan intentant ser més transparents en el report de les seves emissions, també l’enviem a aquesta companyia. Si no hi està inclosa, s’envia primer al Govern i aquest s’ha d’encarregar de contactar amb la companyia per avisar-lo que estem veient emissions en la instal·lació’, explica Itziar.

Les empreses o governs directament neguen les fugues. ‘Intenten fer enrere el que diem, però aquests contaminadors es veuen des de satèl·lits que són mínimament sensibles al metà. El que és bo de la nostra investigació és que es basa en dades públiques i qualsevol amb coneixement en aquest camp pot contrastar la informació i arribar a la mateixa conclusió que nosaltres’.

Bona feina, la localització de punts calents de metà per intentar posar ‘ llum a la foscor ‘ en un món que contamina el planeta .

Alguns Governs s’han posat les piles i volen ser més transparents, en molts casos no saben com fer-ho, estan una mica perduts. I ‘És com un motor que s’ha engegat. Volen reduir les emissions, però encara no s’acaba de veure la implicació, aquesta intenció de voler fer alguna cosa“, opina Itziar Irakulis.

En les últimes dècades, el gas metà, s’ha incrementat principalment per les activitats agrícoles i ramaderes – un 42% -, fuites de gas a la mineria, producció i transport dels combustibles fòssils – 36 %, i pel tractament i crema de residus orgànics – 18% -.

Tot i que el CO2 és el principal responsable de les emissions humanes, el metà té un potencial d’escalfament molt més gran per unitat de massa. És considera un gas d’efecte molt potent amb una incidència notable en el canvi climàtic. Encara que el metà és menys abundant a l’atmosfera que el diòxid de carboni té més capacitat d’atrapar la calor.

La suma, CO2 + el metà pot reaccionar a l’atmosfera per formar ozó troposfèric, un contaminant que afecta la qualitat de l’aire fent-lo més perjudicial per a la salut humana i el medi ambient.

Les polítiques i regulacions sobre el metà són essencials per mitigar el seu impacte ambiental i avançar cap a un futur més sostenible, requereix un esforç coordinat a nivell local, nacional i internacional que garanteixi la persistència de la vida al planeta.

Produeix una immensa tristesa pensar que la natura parla mentre els homes no escolten. Víctor Hugo

UN ACTIVISTA A HOLLYWOOD

26/09/2025

Als 89 anys va morir l’actor i director nord-americà Robert Redford una llegenda de Hollywood . De la seva filmografia destacaria pel·lícules com Descalços pel parc – 1967 -, Butch Cassidy and the Sundance Kid -1969 – Jeremiah Johnson i El candidat, -1972, -, Tots els homes del president – 1976 -, Brubaker i Gent corrent – 1980 -, Memòries d’Àfrica – 1985 -, Quiz show – 1994 -, All is lost – 2014 -…

Utilitzat com actor per donar suport a projectes de marcat caràcter polític, com ara Tots els homes del president – apassionant crònica de la investigació periodística de l’escàndol del Watergate- i la corrosiva sàtira política El candidat , destacava també durant dècades el seu compromís amb el Medi ambient, molt abans que l’emergència climàtica comences a ser protagonista en la política.

Robert Redford, ja era un activista – diguem-ne una plataforma – per conscienciar sobre la urgència de cuidar el planeta.

L’actor nord-americà va començar la lluita activa per un planeta més saludable a principis de la dècada dels 70: «Quan em vaig convertir en activista, al començament dels 70, treballant per una aigua i un aire nets, volia fer el que fos per marcar una diferència», relatava l’intèrpret en un curtmetratge estrenat a la Cimera del Clima de París- fa un dècada -.

Una vida dedicada a l’activisme mediambiental d’un actor de Hollywood, que no es va cansar de repetir una vegada i una altra la seva convicció que “l’art i la natura combinats fan un món millor”.

L’actor considerat un dels més atractius de les dècades dels anys 60, 70 i 80 al costat de Paul Newman i Steve McQueen, al llarg de la seva vida va posar veu, rostre i missatge a nombrosos esdeveniments i conferències d’alt nivell, com el 1989, quan va intervenir en un simposi sobre canvi climàtic global a Sundance o, el 2015, quan va participar en una trobada d’alt nivell a l’Assemblea General de Nacions Unides.

A l’ONU, Redford va instar els líders internacionals com a activista mediambiental, però també com a “pare, avi i ciutadà conscienciat” – com un més dels milions que hi ha per tot el món – d’adoptar mesures urgents per frenar l’emergència climàtica.

Als 70, quan encara no s’havia començat a parlar del mal dels combustibles fòssils – CO2 – i el medi ambient no estava de moda, l’actor va palesar el seu missatge ecologista a la gran pantalla a “Les aventures de Jeremiah Johnson “, “The Unforescen” – 2007 – i ” Watershed -2012-.

A mesura que passa el temps, un va descobrint activistes que lluitaven fa molts anys contra el canvi climàtic i sorgeix la sorpresa que a la fabrica del somnis – Hollywood – un actor ros i atractiu, apostes per un dels temes claus que influiran en el futur de la humanitat.

Redford afirmava, que les conseqüències del canvi climàtic “serien irreversibles els efectes sobre l’aire que respirem, l’aigua que bevem i la salut dels nostres fills, els nets i les generacions futures”.

SERRELLS CLIMÀTICS

29/08/2025

Calor, i foc. Es cremen els boscos pel seu empitjorament, els camps i les cases, onades de calor extrema, les sequeras, i moltes més derivades del canvi climàtic, com l’augment global de la temperatura, la pujada del nivell del mar, i l’escalfament de les seves aigües igual que els oceans, el desglaç dels casquets polars i glaceres, la major freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics com inundacions i huracans… no n’hi a prou perquè molta gent és rendeixi devant d’un canvi sense precedents.

Les evidències sobre les conseqüències del canvi climàtic al nostre planeta són cada vegada més grans i de caràcter més inqüestionable. El treball de científics i investigadors a les diferents disciplines acaba convergint en un ampli consens sobre el procés d’escalfament global, al qual estem assistint des de fa dècades. Les projeccions a futur no són gens tranquil·litzadores.

Amb la que està caient, encara un 35% dels “Hispanicus “- segons una enquesta feta de gener a l’abril d’aquest any- no situen el canvi climàtic com a principal por. No són conscients que formen part d’una problemàtica global que creix sense aturador.

A tots el països del món hi ha un tant per cent elevat de població que no li dona importància a l’Emergència Climatica, l’EC ja existeix i és manifesta, però el món no sembla capaç de respondre-hi amb gran cosa, més que complaença o resignació.

No oblidem els grans negacionistes a nivell global – que són molts- . Un exemple: El govern Trump va contra tot allò que tingui a veure amb la lluita contra el canvi climàtic – del sabotatge a la producció d’energia renovable, a la cancel·lació de milers de milions de dòlars en finançament a la investigació sobre l’escalfament global, passant per la retirada del país de l’Acord de París -.

L’aplicació de l’ambiciós Pacte Verd europeu, que persegueix l’objectiu de fer la Unió Europea climàticament neutra d’aqui al 2050, no avança, els ases de la l’UE no estiren del carro.

El Regne Unit, El Canadà, Austràlia… els titans financers de tot el món – els bancs – que s’han retirat de les seves promeses deixant el futur en dubte, també són culpables de convertir un món que treu el cap a l’abisme.

Pagarem un preu alt, hi haviem confiat, però la geopolitica i l’economia son un problema afegit per l’adaptació a un món d’emissions zero que deixarà desenes de milions de persones sense llar , i la mort prematura de centenars de milions d’habitants a causa de l’estrès t’èrmic.

Renegar i reconeixer l’evidència afecta a tots els ámbits, estaria enumerant-ne molts i diversos.

Un que tampoc pot quedar al marge és la comunicació. La desinformació climàtica ja no és prerrogativa de les xarxes socials, sinó que també s’està “normalitzant” en mitjans de tot el món.

Aquesta és la conclusió principal d’un estudi innovador publicat per tres organitzacions no governamentals especialitzades en l’anàlisi de la cobertura mediàtica de temes mediambientals.

Aquestes associacions van identificar i analitzar 128 casos de desinformació climàtica durant el primer trimestre del 2025. Aquestes “no tenen fonament”, “estan contradient científicament”, “estan manipulant per defecte” o “s’estan basant en teories invalidades”.

La comunicació ha de jugar un paper crucial en el reconeixement del repte del canvi climàtic, fent de mediador entre la ciència i la societat.

Pel que fa a la ubicació de les notícies, la conclusió és que els relats on és present l’adaptació, estan situats en diferents seccions, és a dir, molt desapercebudes. Amb això, el tractament mediàtic d’un fet clau “Adaptació” – mitigació que hem de fer tots a casa – no destaca si es té en compte l’importancia que té d’avant dels fets globals que patim.

Tampoc oblidem ” Les noticies falses” que afecten sense precedents en tots els ámbits de la societat.

Ara com cada any del 10 al 21 de novembre – a tres mesos de la seva celebració,- creix la dissidència al voltant de la idea de celebrar la 30a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Belém- Brasil -. L’amazònia no és un bon lloc per aquesta nova i desinteressada trobada, és un mirall trencat on la destrucció ambiental preval i provoca l’expulsió de les comunitats ancestrals, amenaçant-ne la supervivència i la cultura.

Com poden assenyalar la COP-30 com una fita històrica? Aquestes trobades son un fracàs, i Belém no serà una excepció. Inverteixen 722 milions de dolars per millorar les infraestructures. Quines infraestructures ? Allotjamets de luxe per als potentats dels paisos participants?

Queden els poders públics, que han d’actuar amb urgència i integrar actuacions de mitigació, adaptació, anticipació i regulació, encaminades a preparar els territoris i les societats per els efectes imprevistos d’aquest escalfament atmosfèric, i així anticipar-se als efectes amb mesures concretes pensades per al curt, mitjà i llarg termini.

Estem a les seves mans, malgrat la majoria tenen un deute que sobrepasssa les seves possibilitats. No ens refiem, evitem els riscos, la nostre salut i el benestar general és el principal objectiu.

D’avant aquest panorama amenaçador, siguem sent activistes, intensificant la pressió als carrers, denunciant, escrivint, participant en tertulies, cartells, panflets, donant veu a la ciència… per aconseguir accions inmediates i contundents.

Els Serrells climàtics posen de manifest – en petites dosis – l’existència del problema, de les necessitats i adaptació al canvi climàtic, una dificultat de primer ordre al món del segle XXI.

Greta Thunberg – activista climàtica – va dir : “Necessitem esperança, és clar. Però el que més necessitem és acció. Quan comencem a actuar, l’esperança serà a tot arreu”.

L’ACTIVISME; INTENT FALLIT PER TRENCAR EL BLOQUEIG ISRAELIÀ

(10/06/2025)

A finals del mes de maig, l’activista climàtica Greta Thumberg – desapereguda feia temps de les seves reivindicacions climàticques que ens tenia acostumats– amb un total d’onze activistes més, van intentar viatjar a Gaza per portar ajuda humanitaria i augmentar la “Conciencia Internacinal” devant el genocidi israelià encapçalat per Benjamin Netanyahu .

A bord del veler Madleen, amb bandera britànica – de la coalició de la Flotilla per la Llibertat FFC- pretenien intentar trencar el bloqueig israelià, davant la tragedia humanitaria que afecta més de 2 milions de persones, que moren de fam i set.

Mentre Europa es manté callada – si més no silenciosa i mira un altre costat – sobre el conflicte, un lider autoritari, – Benjamín Natanyahu – narcisista, amb set de poder, prepotent, poc empàtic, amb un ego molt elevat, sobrevalorat i amb necessitat d’esser aplaudit, tornava impedir l’ajuda a la gent més necessitada.

El ministre de Defensa israelià, ja es va cuidar que el Madleen no arribes a Gaza. Un comunicat del propi exèrcit tenia previst interceptar el iot i els 11 actvistes que serien deportats als seus paisos d’origen.

L’ajuda als gazians, ha estat una cursa d’obtacles, ara quatre dels actvistes han acceptat la deportació i vuit més s’hi han negat. No han volgut signar els papers per la seva expulsió, i resistir-se ferms amb la seva posició de desafiament amb el bloqueig del govern israelià.

La condició de Netanyahu perquè la guerra s’acabi, és assolir la proposta del President dels Estats Units – principal pais que li dona suport i el subministrement d’armament – ” El pato Donald”, que s’ha d’acabar expulsant dos milions de palestins de Gaza.

Ara Egipte i Jordània, haurien de ser els països que rebesin els palestins- fet que ambdos països s’hi han negat rotundamnet-.

Aquest és l’home- Benjamin Netanyahu – que permet la tragedia desproporcionada que es viu a Gaza.

Fred i calculador, botxí, i executor d’una barbària sense precedents, destruint families, i matant nens amb una cruesa i brutalitat que al veure les imatges et deixa el cor glaçat.

Per sort l’activisme no s’acaba amb el veler Madleen . – que es d’agrair el seu coratge amb gent important a bord -. Constanment activistes israelians o d’altres llocs del món viatgen a les zones de conflicte per posar-se a prop de la població palestina en aquests moments agres, aspres, per culpa de l’assetjament israelià .

Tenim un nus a la gola, produit per un escurçó, mala bèstia, mala peça, malvat i roí que hem de posar-hi remei entre tots plegats . Prou guerra, d’estrucció, morts i fam!

L’ENCÍCLICA SOCIOAMBIENTAL DEL PAPA FRANCESC

(04/05/2025)

La mort de Jorge Bergoglio suposa la pèrdua d’una figura importantíssima en la preocupació ambiental davant de la crisi climàtica.

Ho va deixar palés el 2015 a la seva enciclopèdia socioambiental “Laudato Si” – Lloat sigueu -, text que es perfila com el llegat verd del seu pontificat.

El 16 de novembre de 2019, qui escriu , ja es feia ressò de la implicació del Papa Francesc en el canvi climàtic. “Hem de lluitar en defensa de la nostra llar comuna” va dir en una ocasió.

El representant de l’església, ha parlat de medi ambient en molts dels seus discursos, cal recordar la famosa frase “Déu perdona sempre, els homes de vegades, la terra no perdona mai” fent referència a una cita que un dia un avi li va esmentar.

El Papa també va abordar una sèrie de problemes que assoten el nostre planeta, com ara la contaminació de l’aire, l’escassetat d’aigua, els residus tòxics. l’augment de fenòmens meteorològics extrems… La seva encíclica va ser publicada estratègicament abans de la cimera climàtica COP21 de l’ONU a París, on la seva influència va ser notable en la consecució de l’històric acord climàtic – que mai no s’ha arribat a complir del tot -.

La seva capacitat per mobilitzar governs i sectors privats cap a una acció més compromesa en aquesta causa, també va ser molt important i ha estat considerada sense precedents.

La carta encíclica, qualificada per alguns d’històrica, per ser la primera vegada que un Papa dedica un document d’aquest tipus a la protecció mediambiental, deixa vint punts molt importants que hauríem de tenir en compte:

1.- El papa demana “canvis profunds” en els estils de vida, els models de producció i consum i les estructures de poder.

2.- Critica “el rebuig dels poderosos” i “la manca d’interès dels altres” pel medi ambient.

3.- Afirma que la Terra “sembla convertir-se cada cop més en un immens dipòsit de porqueria”.

4.- El papa crida a “limitar al màxim l’ús de recursos no renovables, moderar el consum, maximitzar l’eficiència de l’aprofitament, reutilitzar i reciclar”.

5.- Es refereix a “una general indiferència” davant el “tràgic” augment de migrants “fugint de la misèria empitjorada per la degradació ambiental”.

6.- Critica la privatització de l’aigua, un dret “humà bàsic, fonamental i universal” que “determina la supervivència de les persones”.

7.- Assegura que “els més greus efectes de totes les agressions ambientals els pateix la gent més pobra” i parla “d’un veritable deute ecològic” entre el Nord i el Sud”.

8.- Es refereix al “fracàs” dels cims mundials sobre medi ambient, en què “l’interès econòmic arriba a prevaler sobre el bé comú”.

9.- Apunta al “poder connectat amb les finances” com el responsable de no prevenir i resoldre les causes que originen nous conflictes.

10.- El papa creu necessari “recuperar els valors i els grans fins arrasats per una disbauxa megalòmana”.

11.- “Quan no es reconeix (…) el valor d´un pobre, d´un embrió humà, d´una persona amb discapacitat, difícilment s´escoltaran els crits de la mateixa naturalesa”.

12.- Pel papa, “és una prioritat l’accés a la feina per part de tots”.

13.- Entén que “de vegades pot ser necessari posar límits als que tenen més recursos i poder financer”.

14.- Demana que les comunitats aborígens es converteixin “en els principals interlocutors” del diàleg sobre medi ambient.

15.- Critica la “lentitud” de la política i les empreses, que situa “lluny d’estar a l’alçada dels desafiaments mundials”.

16.- El papa creu que la “salvació dels bancs sigui com sigui (…) només podrà generar noves crisis”.

17.- Critica que la crisi financera de 2007-2008 no hagi creat una nova regulació que “portés a repensar els criteris obsolets que segueixen regint el món”.

18.- Assegura que les empreses “es desesperen pel rèdit econòmic” i els polítics “per conservar o augmentar el poder” i no per preservar el medi ambient i cuidar els més febles.

19.- Creu que la solució requereix “educació en la responsabilitat ambiental, a l’escola, la família, els mitjans de comunicació, la catequesi”.

20.- El papa anima els cristians a “ser protectors de l’obra de Déu” perquè “és part essencial d’una existència virtuosa”.

Hereditas eius in pugna contra mutationem climatis permanebit. – El seu llegat en la lluita contra el canvi climàtic perdurarà –

JA ESTEM AVISATS, HEM DE TENIR UN KIT

10/04/2025

Quan hem sabut que la UE – la Unió Europea- amb una frivolitat esperpèntica, va recomanar a través de les xarxes socials als ciutadans tenir provisions per si hi ha una gerra, una crisi climàtica o davant de grans crisis i amenaces, volen donar a entendre que ja estem avisats.

L’objectiu és subsistir com a mínim 72 dues hores sense ajut extern en cas d’un conflicte bèl·lic o de catàstrofe climàtica o ambiental.

No pot ser el mateix kit si és un atac nuclear, una gran apagada digital, un èxode massiu, una pandèmia o una catàstrofe meteorològica.

Vol ser una assegurança relativa de seguretat – puc estar-hi d’acord – però el pitjor és el fet de barrejar un conflicte bèl·lic amb l’Emergència Climàtica. Un remenat que no entén ningú.

No es pot fer front amb un kit – precari – a successos com a grans inundacions – una dana- ; incendis forestals – devastadors – ; sequeres perllongades – sense aigua – ; temperatures altes de calor – cada vegada més freqüents – ; contaminació de l’aire – el sutge, el fum , el pol·len, el metà , el diòxid de carboni…-, Són només alguns exemples que per més que hom volgui i per més preparat el Kit , aquest no serveix per gaire res.

Han manipulat la comunicació a través de la por. Una tècnica que sovint s’utilitza per manipular la percepció social i influir en l’opinió pública. Aquest tipus de comunicació es basa en despertar sentiments de por i inseguretat a la societat.

Val la pena jugar amb la por? La por no només altera la nostra percepció individual de la realitat, sinó que també modela les dinàmiques socials, establint narratives que poden perpetuar conflictes i desigualtats.

Si ens centrem en un conflite bèl·lic, – les ogives nuclears – aquesta arma de destrucció massiva – poc pot ajudar a subsistir el Kit proposat.

Per a més medicaments – iode – que prenem, diuen que es pot sobreviure unes hores, no les busqueu a les farmàcies, no són eficaços contra un possible atac nuclear. Resignació, ja no ve d’aquí.

Europa i els seus líders serveixen per a poc. Poden parlar d’un kit de supervivència en cas de catastrofe climàtica o ambiental? No saben – ho fan veure– que el clima i l’escalfament global del planeta fa anys provoquen milions de decessos al món.

La contaminació de l’aire provoca més de 9 milions de morts al planeta i uns 800.000 mil morts de nens i nenes menors de cinc anys.

En els casos esmentats, que serveix una llanterna, uns llumins i un encenedor, una ampolla d’aigua, una navalla suïssa, medicació, llaunes de menjar, diners en efectiu, el carregador del mòbil, unes cartes per jugar i una ràdio. També recomanen, tenir eines multiús, una còpia de les claus, fotocòpies dels documents importants o alcohol per a les ferides, apòsits i compreses, entre altres coses. Això és tot el necessari per sobreviure les primeres 72 hores de crisi? Deixeu-me ser hirònic, és com dir: sóc abstemi perquè bec poc alcohol.

El Kit més eficaç el tenim en les decisions que puguin prendre les autoritats competents de cada població, sobretot en cas d’emergències climàtiques. Sense excepcions, un tant per cent important han de provenir dels governs autonòmics i locals, evidentment no com el Carlos Mazón.

Tot això, – ben barrejat – jo en dic Preludi: Acció, esdeveniment, etc, que precedeix i prepara alguna cosa més important.

Som dòcils ovelles conduïdes al corral. És de mal gust, la seva darrera ocurrència per fomentar el terror. Recomanar als europeus un kit de supervivència per si es produeix una catàstrofe. L’ambiental almenys se’l prenen en conya, treient d’una petita bossa, molt selecta, tota mena d’objectes.

“Why We Fight” – Per què lluitem -. Per a qui lluitem? En cas de conflicte, qui són els enemics i per què cal combatre’ls?

UN NEGACIONISTA ANOMENAT DONALD TRUMP

27/01/2025

Aquestes són les sis ordres executives que Trump va signar tan bon punt ser investit president relacionades amb el clima, l’energia i el medi ambient.

1. Sortida dels Estats Units de l’Acord de París

Amb l’eufemisme de “Posar Amèrica primer en els acords ambientals internacionals”, l’administració Trump no va esperar ni unes hores en anunciar la sortida de l’Acord de París -l’ordre inclou notificar-ho “immediatament” al secretari general de l’ONU-, un procés que es pot allargar un any.

2. Declaració d’emergència energètica

Una de les principals ordres executives signades per Trump suposa la declaració de l’emergència climàtica. “La integritat i l’expansió de la infraestructura energètica de la nostra nació, de costa a costa, és una prioritat immediata i urgent per a la protecció de la seguretat nacional i econòmica dels Estats Units”, assegura el text que inclou l’eliminació de regulacions i excepcions que puguin limitar, frenar o descartar el transport, la refinació i la capacitat de generació d’energia, especialment a partir de combustibles fòssils, tot i que en un altre ordre també parlar de la nuclear, els biocombustibles i la hidroelèctrica.

3. Desmantellar les polítiques energètiques de Biden

Amb el títol “Desplegar l’energia americana”, Trump pretén desmantellar les polítiques energètiques de l’administració Biden. En aquest sentit, aprofundir l’aposta pels combustibles fòssils -“Amèrica està beneïda amb una gran quantitat d’energia i recursos naturals”- eliminant qualsevol mena de trava -“les normatives pesades i motivades ideològicament (…) han limitat la generació d’electricitat fiable i assequible”. Més enllà d’eliminar regulacions en els projectes d’extracció d’energia, també ho vol fer en mineria -especialment en la qüestió de les terres rares- així com evitar qualsevol classe d’incentiu cap als vehicles elèctrics o electrodomèstics eficients. També ha aprofitat per revocar una quinzena d’ordres executives en matèria climàtica, energètica i de justícia ambiental.

4. Suspensió temporal de nous permisos per a eòlica marina

Trump també ha paralitzat temporalment la concessió de nous permisos per a projectes d’eòlica marina a la plataforma continental amb una sèrie de nous requisits que no afecten iniciatives d’extracció de petroli, gas i minerals en aquestes mateixes zones. Malgrat que l’anunci ha provocat fortes caigudes a les borses d’algunes empreses del sector, es considera que difícilment afectarà els projectes de parcs eòlics offshore que ja estan en desenvolupament.

5. Explotació dels recursos d’Alaska

“L’estat d’Alaska té un subministrament abundant i en gran part sense explotar de recursos naturals que inclou, entre d’altres, energia, minerals, fusta i marisc”, assenyala una altra de les ordres executives impulsades per Trump. En aquest context, la nova administració ha acordat “revertir immediatament les restriccions punitives implementades per l’administració anterior” i, entre altres, prioritzar el desenvolupament del potencial del gas natural liquat així com el seu transport o venda tant a la resta dels Estats Units com a “nacions aliades de la regió del Pacífic”.

6. Apostar pels transvasaments a Califòrnia

La sisena ordre executiva de Trump sobre qüestions ambientals se centra en la gestió dels recursos hídrics a l’estat de Califòrnia. Amb un títol molt cridaner -“Posar la gent per sobre dels peixos: aturar l’ambientalisme radical per proporcionar aigua al sud de Califòrnia”, aposta per recuperar un projecte que ja havien impulsat per transvasar recursos hídrics des del delta de Sacramento-San Joaquín a altres zones de l’estat. “Avui, aquest enorme subministrament d’aigua flueix amb malbaratament a l’oceà Pacífic”, assegura l’ordre executiva, en una retòrica que recorda el vell PHN espanyol.

Font: Digital nació/ Impacte -Arnau Urgell i Vidal –

Aquestes ordres executives responen al bordat de les lletres que porta a la gorra “MAKE AMERICA GREAT AGAIN” – Tornar fer Amèrica gran – , gran vol dir , que suposaria segons l’analisi del portal Carbon Brief, augmentar a 4.000 milions de tones més de CO2, quantitat equivalent a les emissions anuals de la Unió Europea i el Japò.

Si les ordres les pot complir, crec que produirà un descens de la preocupació climàtica global.

La resta de negocinistes que són, – entre d’altres – molts caps d’estat d’altres països, poden seguir els seus passos i encara poden allunyar més el planeta d’un increment de temperatura, és a dir, de l’1,5 º.

Com esmenta el punt tres, ara es tracta de desmantallar el llegat de Biden.

L’ex-president a més de tornar els Estats Units a l’Acord de París, va aprovar uns 370.000 milions de dòlars per al clima a través de la Llei de Reducció de la Inflació, va destinar ajudes als cotxes elèctrics i es va comprometre a reduir les emissions entre el 61% i el 66% per al 2035.

I aquest rosari de despropòsits, Trump anomena al seu govern un nom que està creant polèmica: Christ Wright – en la meva opinió un greu error – que és un ferm defensor de la indústria dels combustibles fòssils i ha negat reiteradament que hi hagi una crisi climàtica mundial.

El president ha elegit Chris Wright com a secretari d’Energia.

Conseller delegat de Liberty Energy, amb seu a Denver, Wright és un ferm partidari del desenvolupament del petroli i el gas, inclòs el fracking, un pilar clau de la recerca del president per aconseguir el “domini energètic” dels Estats Units al mercat mundial .

En els propers quatre anys, podrem fer una valoració de quin impacte ha tingut finalment el retorn del magnat a la Casa Blanca, considerat narcisista, racista, negacionista, arrogant, misogin, extrovertit, intolerant, agressiu, fanàtic… ni tan sols creu que el canvi climàtic és real, i ÉS LA PRINCIPAL AMENAÇA EXISTENCIAL PER A LA HUMANITAT.

La responsabilitat global se’n va en orris, ara començara un nou món.

Articles 2024

UN COP MÉS, FRUSTACIÓ

26-11-2024

Decebedor escriure sobre l’acord aconseguit a Bakú. Els poderosos lideren la Natura i el Planeta.

Encara grinyolen les polèmiques declaracions de l’amfitrió de la cimera “el gas i el petroli com a regal de Déu”, no cal nombrar els déus, satanàs, 11 dies perduts amb negociacions que han conduït a enfrontaments diplomàtics, quan l’objectiu era alleujar, no eradicar ,- perquè no es pot – els efectes globals del canvi climàtic.

Els països pobres s’han de conformar que els països més contaminants – molts negacionistes – recaptin almenys 300.000 milions de dòlars anuals fins a l’any 2035 per donar suport als projectes d’adaptació al clima i reducció d’emissions als països en desenvolupament.

L’objectiu era més ambiciós, aconseguir 1,3 bilions de dòlars i ha “quedado en agua de borrajas”, segons la Reial Acadèmia Espanyola l’expressió vol dir, – fet de poca o cap importància, especialment quan al principi semblava tenir-la-

Els compromisos assumits a Bakú, és a dir, les quantitats en dòlars promeses i les reduccions d’emissions promeses no han estat suficients.

Acords que no es compliran, aleshores cal fer-se la pregunta del milió, per a què serveixen les COP? Aquestes trobades es desfan per elles mateixes, els principals països envien la moralla – terme utilitzat pels pescadors, referin-se al peix petit – dels seus departaments i deixen el món sense sense respostes ni ajudes per lluitar contra el clima dels més vulnerables.

I el tracte rebut per part dels activistes que es van atrevir assistir-hi? Vergonya! Azerbaidjan va seguir els mateixos passos que la cimera de Dubai, reduir el mínim les intervencions i denegar i restingrir el dret de resposta.

Tot això, un infern de despropòsits, ara “l’esperança” és el Brasil, la COP 30 a celebrar a Belém – capital de l’estat de Pará-

L’acord de París – 12-12-2015 – ho! la la… com cantava Maurice Chevalier

QUÈ PODEM FER?

18/11/2024

El dia 30 d’octubre passat NacióDigital – Diari digital en català – publicava la següent guia elaborada per Protecció Civil que es regeix per una sèrie de pautes a seguir quan amenacen pluges intenses.

El bloc, ha copiat literalment aquesta guia perquè estigueu informats de com actuar per endavant, quan es produeixen precipitacions inesperades i fenòmens forts com riuades i forts cabals de pluja, és a dir, una sèrie de consells de prevenció per a aquests casos.

Abans que arribi el període de pluges:

Cal conèixer les zones inundables de l’entorn on et mous: la casa, la feina, el centre d’estudis, els establiments d’oci… Es pot consultar al mapa de Protecció Civil.
S’han de mantenir nets els baixants i desguassos d’aigua de la pluja, especialment els dels patis i els terrats, les àrees més perilloses.
Si vius en una zona inundable i tens garatge o soterrani, és necessari preveure mesures de protecció i disposar d’eines per treure l’aigua en cas que s’aglutini.
En cas de viure en una zona inundable, cal tenir elements d’utilitat a mà, com un transistor, la documentació personal, els medicaments indispensables i roba de protecció.

Prevenció per risc d’aiguats:

Retira el vehicle de les rieres o zones inundables abans que arribi la pluja.
Estigues atent a possibles restriccions.
Adapta o suspèn la mobilitat i les activitats a l’exterior, sobretot en el medi natural. En concret, les àrees afectades. Mai les facis si no tens les garanties de seguretat.

I si els ruixats t’enxampen fora de casa?

Buscar refugi en un edifici segur i tancar les portes i les finestres.
Dirigir-se, si ets a la muntanya, a punts enlairats que estiguin lluny dels marges dels rius i les lleres dels barrancs, rambles o torrents.
Respectar les restriccions i els tancaments d’accés a les zones inundables.
No travessar un gual o àrea baixa, ja que la inundació podria ser sobtada i ens podríem quedar sense temps de reacció.
Recordar que les rieres seques i els petits rius són els que provoquen una major mortalitat.

Ets al cotxe durant la tempesta?

Modera la velocitat i mantingues les distàncies de seguretat.
Allunya’t de rieres, torrents i àrees que es poden inundar i no estacionis el vehicle.
No et quedis sota dels ponts.
No travessis rius, rieres o zones inundades. Encara que no ho sembli, els cotxes floten amb poca alçada d’aigua i se’ls arrossega amb poca facilitat.
En cas que el cotxe comenci a flotar, surt immediatament. Els ocupants que es queden a dins sovint no sobreviuen. Si tens dificultat per obrir la porta, surt per la finestra.

La Direcció General de Trànsit recorda que quan hi ha precipitacions l’adherència dels neumàtics és menor i les probabilitats de tenir un accident augmenten un 70%. Per això hi ha alguns consells útils per evitar accidents.

Què fer si som a casa

Si s’inunda el garatge o el soterrani, no baixis mai a treure el vehicle o altres objectes. Tens risc de quedar-te atrapat a l’aigua.
Si els carrers estan inundats i entra aigua a l’habitatge, no surtis a l’exterior. Cal pujar a les zones altes de la casa o de l’edifici i trucar al 112. Assegura’t de fer-te visible.
Si l’aigua entra a casa, és convenient apagar l’electricitat per evitar electrocucions.

Si hi ha un escenari d’evacuació

Agafa la documentació personal i els medicaments imprescindibles.
Tanca les claus de pas de l’aigua i del gas i l’interruptor general d’electricitat.
Assegura portes i finestres.
No caminis per àrees on hi hagi aigua en moviment i, si cal, ajuda’t amb un bastó per determinar l’alçada de l’aigua o detectar zones perilloses. Segueix les instruccions de l’equip d’emergències en tot moment.

Quan tornis a casa després del perill

Fer una inspecció prèvia i no accedir-hi si hi ha perill d’ensorrament.
No manipular els elements elèctrics mullats o altres similars que estiguin malmesos.
Si l’aigua no té garanties de potabilitat, beu-ne embotellada.
Revisa l’estat dels aliments abans de consumir-los. No ho facis si s’han mullat o no estàs segur que estiguin bé.

Perill per calamarsa: com actuo?

Buscar refugi immediatament a l’interior d’un edifici o sota cobert. Actua amb calma, però ràpid, perquè pot caure una pedra gran sobtadament.
Si ets a l’aire lliure sense cap refugi a prop, ajup-te i protegeix-te amb les mans o algun objecte.
Recorda que refugiar-te sota un arbre pot ser perillós, així que aquest ha de ser l’últim recurs. És freqüent que caiguin branques durant les tempestes fortes.
No surtis a l’exterior fins que acabi la pedra.

Passos a seguir en cas de risc de tempesta elèctrica

Evitar apropar-te a elements metàl·lics o a l’aigua, perquè actuen com a cossos conductors i poden electrocutar-te.
Recordar que els llocs més segurs són els que ens aïllen de l’exterior, com edificis o vehicles tancats, ja que condueixen l’electricitat per la part exterior fins a la terra sense fer mal als ocupants.
Tancar les portes i finestres de casa per evitar corrents d’aire que atreuen els llamps.

Siguem proactius en la cerca de solucions.Si podem apaivagar les adversitats del Canvi Climàtic evitarem tensions i certes dificultats.

BIODIVERSITAT, MENJAR, BEURE…

03/10/2024

El dany que generen els microplàstics no té fi. El planeta i els que en gaudim en sortim greument perjudicats.

La biodiversitat dels ocells no s’escapa. S’han observat restes plàstiques en nius d’espècies a llocs poc habituals. Alguns ocells agafen plàstics per crear els nius perquè els confonen amb recursos naturals.

Emprar residus per fabricar els nius també pot ser perillós per als animals. Els ocells poden arribar a ingerir-los sense voler o es poden enganxar fins a amputar-se alguna part del cos o morir.

“Hem trobat pollets que estaven embullats i hi ha hagut casos d’amputació perquè tenien fils o cordes enganxades a les potes”, confirma el responsable de l’àrea de conservació de GOB Mallorca, Toni Muñoz, a l’article publicat a l’Ara el diumenge 8 de setembre.

També se’n ressent el menjar. Quan tenim un plat a taula amb peix o marisc ingerim quantitat de microplàstics.

Els musclos i les ostres arrissades, les cloïsses, tallarines, és a dir, clova, contenen microplàstics a l’interior.

Els experts alerten els consumidors habituals que es poden arribar a menjar els microplàstics equivalents a sis metres de fibres sintètiques cada any.

La pregunta del milió: Per què passa? Són animals que filtren l’aigua del mar per alimentar-se i això comporta la recollida de les impureses.

Són minúsculs i no es veuen però ens fan mal. Són partícules amb una mida d’entre la mil·lèsima part d’un mil·límetre i mig centímetre. Tota la “clova” la consumim sencera, fet que suposa que tots els microplàstics que acumulen siguin ingerits per les persones.

Una bona mariscada no és gaire sana si tenim en compte allò que conté l’interior del marisc.

Em deixo moltes coses on els microplàstics i són presents. Els microplàstics afecten fins i tot els aliments diaris. Ara diversos estudis revelen que aquests microplàstics habiten els fertilitzants que s’utilitzen per al cultiu de fruites i verdures, fet que suposa la presència de partícules plàstiques en els aliments que ingerim diàriament.

Un article de la BBC explica com els microplàstics acaben a les fruites i les verdures a partir de la contaminació de les aigües de cultiu a tot el món. En especial, es posa de manifest que les terres de cultiu d’Europa podrien ser la reserva mundial més gran de microplàstics.

Acabo parlant de l’aigua, aquest bé preuat cada cop més escàs i que ens porta a consumir aigua embotellada.

Cada litre daigua embotellada pot contenir fins a 240.000 partícules de plàstic. Aquesta és la dada que es desprèn d’un estudi publicat per l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units el gener del 2024.

L’informe destaca per haver detectat la importància de partícules més petites que els microplàstics. Estem parlant dels nanoplàstics, fragments de menys d’una mil·lèsima de mil·límetre. Les autores del treball identifiquen que són més tòxics i perillosos per a la salut que la resta de restes de plàstic perquè, com que són més petites, són més propensos a accedir a tots els punts del cos humà.

Les fonts que anys enrere rajaven en quantitat, s’han assecat, i tornem a la pregunta del milió: d’on s’extreu tanta aigua envasada si la sequera és extrema a tot arreu? La tenim a moltes llars sobre la taula diàriament. L’aigua no es produeix… llavors?

Entenc que us posi nerviosos cada cop que aquestes dades surten a la llum. Però és molt important tenir cura del nostre cos i de la salut.

La mare de petit em deia: “No et posis els dits a la boca que tens les mans brutes i pots agafar alguna cosa” Renoi!

EL MAR NO NOMÉS ES BLAU I SERVEIX DE PISCINA

02/09/2024

Mirem el mar i només veiem el blau i pensem que el mar és només aigua per refrescar-se i mullar-se el cul. I a la gent no ens preocupa res més, perquè anem a la platja i gaudim de les onades, el vent, la sorra, el sol… però sota l’aigua estem a la vora del col·lapse.

Sembla com si el mar fos el gran abocador, on tothom té dret a fer de tot. Però no és així. Ens hem de conscienciar que cada cop és més brut i es tem que sigui massa tard la seva recuperació i no hi haurà marxa enrere.

Si aboquen il·legalment aigües no depurades, es perden els boscos, tant de coralls com de gorgònies, macroalgues, espècies coral·lígenes, praderies de posidònia, invertebrats i espècies de peixos, pèrdua de la biodiversitat, processos de producció d’oxigen i de captació de carboni, concentració de microplàstics en gran quantitat. El seu impacte és enorme en plantes i animals marins.

Des d’un satel·lit , és a dir, amb l’ús de la tecnologia, els investigadors han aconseguit localitzar tones d’escombraries, moltes de més d’1 quilòmetre de longitud i algunes fins a 20 quilòmetres, suficients per crear el mapa de contaminació d’escombraries més complet de la Mediterrània.

L´escalfament de les aigües marines és un altre factor preocupant, l´impacte de l´escalfament global és alarmant, hi ha estudis que assenyalen que la Mediterrània s´escalfa a una taxa més elevada que altres mars i oceans. L’augment de les temperatures és cada cop més alt. L’emergència Climàtica que ens afecta globalment hi té molt a veure. La petjada que estem deixant els humans és de destrucció.

Remarco la deseparició de posidònia perquè és una planta que es va adaptar a la vida aquàtica fa milions d’anys, i que avui forma extenses praderies submarines que contribueixen a mantenir la biodiversitat del mar. La seva aportació no s’acaba aquí: protegeix el litoral de l’erosió, omple les aigües d’oxigen i emmagatzema carboni blau. Avui, protegir-la és un clar objectiu a les costes del mediterrani.

La posidònia és molt important perquè és l’equivalent als arbres d’un bosc: proporciona un hàbitat a multitud d’espècies que hi viuen o que passen part del seu cicle de vida entre les plantes. Com els boscos i gràcies a la seva estructura vegetal, la posidònia també consolida la sorra del fons del mar i fixa els sediments, evitant que les partícules quedin suspeses, afavorint que l’aigua sigui més transparent.

Emmagatzemar carboni i evitar que el diòxid de carboni – CO2 – continuï escalfant l’atmosfera és clau per frenar el canvi climàtic. Les praderies de posidònia i altres plantes marines juguen, per tant, un paper fonamental per aconseguir-ho. No obstant això, el mateix canvi climàtic és una de les grans amenaces de la posidònia, una espècie molt sensible a l’augment de temperatura de les aigües.

Cal protegir-ho tot, però aquesta planta aquàtica crec que és de molta importància per al futur del Mediterrani per les seves qualitats i fortalesa. El bosc submarí de la posidònia, s’estima ja ha perdut un 35% de la seva capacitat i si no volem morir amb ella, recuperem els seus pulmons verds i no deixem de pensar amb els efectes greus que tindria la seva extinció.

Estima el mar, perquè aquí hi ha la nostra vida.

A DOS-CENTS METRES GIREU A LA DRETA -PER VIANANTS, HORRIBLE SI US APROPEU ALS EXTREMS- I HAUREU ARRIBAT A LA VOSTRA DESTINACIÓ.

30/06/2024

Permeteu-me un símil amb un GPS que permet obtenir la informació necessària per planejar i conèixer la informació sobre el camí que cal seguir.

Si ens centrem en els darrers resultats de les eleccions Europees -escorats cap a la dreta i ple de negacionistes contra el canvi climàtic- tenim un greu problema.

Evidentment en política es dèpen dels pactes, però , perdrem l’acord de ser Europa el primer continent que arribi a les emissions netes el 2050?

La petacada del partit dels verds ALE que va perdre 20 escons tot ho fa pensar.

El pacte verd Europeu se’n pot anar en orris si els verds no formen part d’una majoria ampla per continuar amb la feina iniciada el 2019.

Un dels molts objectius d’aquest pacte parla d’almenys de reduir un 55% de les emissions netes d’aquí al 2030. Jo sóc molt escèptic, dubto i desconfio de la veritat i l’eficàcia dels polítics amb aquest tema.

No podem esperar 6+20=26 anys per solucionar uns problemes greus que ens afecten a la humanitat.

I la resta d’àrees temàtiques del pacte verd, quant es compliràn? Agricultura, Protecció dels Consumidors, Economia i Hisenda, Energia, Empresa i Indústria, Medi ambient, Pesca, Assumptes Exteriors i Relacions Internacionals, Sanitat, Recerca i Desenvolupament Tecnològic, Mercat únic, Fiscalitat, Transport…

Els experts, són optimistes malgrat els resultats de les eleccions, confien que els partits de centre formin una gran coalició que garanteixi i doni suport a l’acció climàtica. La descarbonització ha d’obrir un ampli debat al si de la propera legislatura.

Ignorar voluntàriament les lleis de la natura per part dels partits de la dreta i l’extrema dreta, entren en xoc amb la protecció i la restauració de l’entorn natural, i ignoren el seu impacte en la qualitat de vida.

Discursos populistes alimenten a polaritzar l’opinió pública, i el que encara resulta més perillós: Un discurs negacionista del canvi climàtic que carrega la culpa a les polítiques europees en pro de la conservació i restauració de la naturalesa.

Acostar-se als extrems no és bo. “Un pla suïcida”, definició del pacte verd europeu per part de Viktor Orbán.

La lluita contra el canvi climàtic requereix un compromís ferm i accions coordinades a nivell europeu. Tot i això, l’extrema dreta sovint nega la urgència de la crisi climàtica o s’oposa a les polítiques necessàries per revertir-ho. Això pot endarrerir els esforços per a la transició ecològica, posa en perill la reducció d’emissions i l’adaptació als impactes del canvi climàtic.

La guerra al canvi climàtic, tal com es lluita actualment, és finalment una guerra a la mateixa humanitat.

PENSA EN VERD

30/03/2024

Les últimes pluges caigudes – en poca quantitat – han servit per mitigar un tant per cent molt petit la sequera que patim al territori.

Sí que han ajudat a canviar el trist color marró, pel verd de la natura. Ens acostem més als colors acostumats de la primavera i també han de servir per refrescar els camps de cultiu – que ja els convenia -.

En cap cas, han servit per omplir els embassaments, ni la pujada dels cabals dels rius – excepte algunes excepcions – ni millorar els tolls, el cabal de les fonts, ni regs, ni rierols… la sequera persisteix i la manca d’aigua la podríem notar molt aviat a les aixetes.

Però siguem una mica optimistes. Un dia de sol, d’esbarjo, de sortir de les grans ciutats, convida a gaudir de la natura i descobrir amb una simple ullada l’antídot contra l’estrès urbà -que pateixen moltes persones-.

L’entorn urbà és molt útil a l’hora de disposar de determinats serveis, però la vida a la ciutat no tot són avantatges. La contaminació ambiental, el domini indiscutible dels vehicles, calor, un ritme de vida marcat per la pressa, deixen poc espai per a la relaxació i la desconnexió.

Uns dies d’escapament són i seran un bon moment per gaudir dels espais verds de la Garrotxa. Esmento aquesta comarca perquè la conec molt bé i des de la seva capital -Olot – és on surt el text que llegiu.

No us perdeu, el poder curatiu que segons la ciència tenen els espais verds i que són molt importants a la nostra vida diària.

No vol ser una publicitat encoberta aquest article, però si una proposta perquè penseu en verd i us ajudi a sortir – encara que sigui uns quants dies – d’aquest cercle viciós com és el canvi climàtic i les seves derivades.

Observar espais verds o passar temps en entorns naturals, té efectes molt positius per reduir l’ansietat i la depressió. Una realitat especialment evident en moments de crisi mundial com la que patim.

Riscos i perills que ens encotillen en tots els àmbits i que fan més difícil el dia a dia en una societat que sacrifica allò important: la vida, la bellesa, l’amor, la llibertat…

Entorns naturals enriquits amb plantes, prats, boscos de faigs, roure marró, alzines, un bon clima, buscar l’energia que tant ens convé, tot això i més ho hem de tenir al cap per afrontar els canvis que prediuen que ens esperen.

El contacte visual amb l’esclat de colors de la primavera que s’omple de flors i insectes, l’olor d’herba fresca, sentir cantar els ocells… són motius suficients per fer sortides amb els més petits de casa, tot és ple de vida!.

Aparquem per uns dies, tot l’estrès, oblideu-vos d’aquest nou món que diuen que comença, d’aquest ombrívol i fosc futur. Encara ens queda natura i el color verd que sorgeix amb poca pluja i que ens alegra la vida.

Allò humanament intolerable, malauradament ja arribarà.

“DEAD END” – CARRERÓ SENSE SORTIDA –

24/02/2024

La sequera continua agreujant la manca d’aigua, patirem molt si una primavera plujosa no ajuda a pal·liar aquest desastre.

Han de ploure molts litres per regenerar l’absorció del subsòl, al estar tan sec, no és gens fàcil que poca pluja penetri als camps de cultiu, les fonts tornin a brollar, que els rius tornin a tenir un cabal fluid i es tornin omplir els embassaments com anys enrere, – actualment estan en caigura lliure -.

La manca d’aigua ens provoca greus problemes en tots els àmbits. Un i que donem poca importància és l’economia. El degà del Col·legi d’Economistes, Carlos Puig de Travy, ja ho feia esment: “Cal afrontar un problema que ve de lluny i ha vingut per quedar-s’hi”. “Hem d’actuar ràpid i amb contundència”.

Altres patiments que ens afectaran en el dia a dia i cal ser-ne conscients. Salut ja comença aconsellar no beure aigua de l’aixeta arran dels greus problemes en el subministrament d’aigua potable.

La no utilització d’aigua de l’aixeta ve donada per la concentració d’arsènic que sobrepassa els límits legals. L’arsènic és cancerigen per a les persones. La sequera important que estem patint provoca el descens als nivells dels aqüífers, els rius i aquests fan pujar la concentració d’aquest contaminant natural.

Aquí podem afegir que no poder utilitzar l’aigua de l’aixeta ens crearà problemes no previstos. Primer suposa un inconvenient logístic, una despesa econòmica per a les famílies, i com esmentava abans, un greu impacte per a negocis com la restauració, alimentació, el turisme…

Els estius tòrrids, amb temperatures molt altes, fa pensar amb uns mesos molt complicats sense prou disponibilitat d’aigua. Hem pensat que la manca d’aigua en determinades piscines – considerades refugis climàtics – poc perjudicar molt els espais frescos – públics – que tenim per passar les hores de més calor?.

Seguiria explicant les moltes complicacions que ens afectaran si “San Pere” no mou els mobles – llamps i trons – i obre aviat l’aixeta.

Mentrestant, anirem a comprar a les grans superfícies comercials una quantitat de garrafes d’aigua procedent d’empreses embotelladores.

Per cert, obriré el meló de la discòrdia al voltant d’aquest fet. Segur que poques vegades ens hem preguntat , d’on surten aquests milions de litres d’aigua? Ningú n’ha fet un estudi dels aqüífers i el seu estat, sabem que cada cop han d’anar més avall per trobar aigua, els pous són cada cop més profunds. No els afecta la sequera?.

Molts som comsumidors i pensem que mentre hi hagi l’aigua embotellada… potser ho fem mirar. Qui ens diu que aquesta aigua reuneix totes les condicions per al consum humà? De moment – que jo conegui – l’hermetisme per part de les autoritats competents i per descomptat de les empreses extractores és total, ningú no sap, millor dit ningú vol que sapiguem l’aigua d’on i en quines condicions s’extreu.

Obert el meló, si no plou les empreses embotelladores s’hauran de pronunciar.

Resumint, estem en un escenari de sequera extrema, provocada pel canvi climàtic fruit del nostre comportament amb la natura i el planeta.

Sóc conscient de la dificultat d’abastar i incloure tots els efectes del canvi climàtic que afecten a tothom. N’anomeno uns quants:

Tindrem problemes de salut, a la vida, a l’alimentació, a l’habitatge, a l’aigua, el sanejament… i moltes altres derivades vinculades amb el canvi climàtic. També impliquen altres efectes, com les sequeres intenses que patim, desertificacions, escassetat d’aigua, pluges, huracans, ciclons, tempestes, inundacions, tempestes catastròfiques, incendis greus, augment del nivell del mar, desglaç dels pols, disminució de la biodiversitat … estem en un atzucac – camí sense sortida –

Els polítics tenen el deure d’adoptar accions de prevenció, adaptació i mitigació dels riscos.

ENS QUEDEM SENSE AIGUA

29/01/2024

L’equip de meteos de 3Cat va publicar el 5 de desembre de 2023 una sèrie de consells per gastar menys aigua. – Font CCMA –

Davant la sequera que estem patint, crec que és bo recordar-los perquè els apliquem al dia a dia.

Una gota d’aigua és or i el malbaratament ens pot portar a una situació límit i poc agradable. Implicar-se amb l’estalvi és un bé comú.

No és un fet aïllat a què no hauríem de donar més importància, és un senyal d’alerta de cara al futur. La zona mediterrània és i serà la més afectada per sequeres extremes.

“Només hi ha un 1% de possibilitats de que aquest escalfament sigui fortuït”.

Discurs de James Hansen – 23 – 6 -1988 davant el senat d’els Estats Units –

ON ANIREM A PARAR

05/01/2024

Sobre la Cop-28 celebrada a finals de l’any passat a Dubai ja s’ha escrit molt. Els resultats van ser molt pessims i els acords van ser mínims.

No n’hi ha prou amb les Cop o les repetides conferències del clima, estem augmentant les nostres emissions cada any, però sabem que tenen un límit, i no hi ha força política per imposar cap agenda global que aporti solucions.

En aquests escenaris les lluites són entre els estats i s’obliden –a Dubai encara més– de les demandes dels moviments de protesta. Els polítics només reaccionen a les demandes de la gent.

Els activistes poca veu tenien davant uns dracs que només treuen foc i fum i obliden que maten a la gent.

L’espai cívic als Unió dels Emirats Àrabs va ser nul. Aquest és un país on no es permet la protesta, ho neguen a la seva pròpia gent i evidentment poc marge de maniobra van tenir els activistes.

La societat civil serveix com a conducte per a les veus, idees i aspiracions de la gent, impulsant el discurs més enllà de la mera retòrica. Tenien dret a un seient a taula.

Perquè es va parlar tant dels “acords” i els mitjans van escriure de puntents sobre el paper que tenien tots els participants procedents d’un moviment anomenat Fridays for Future – FFF -amb força a tot el món.

Els líders mundials se’ls en fot la veu del poble, ni tan sols haurien de necessitar una COP si volguessin prendre mesures. Ho poden fer en qualsevol moment perquè són literalment les persones més poderoses del planeta. Però es neguen a fer-ho.

Al final cap esperança, on anirem a parar. Ara toca esperar un altre COP-29. La conferència climàtica de les Nacions Unides d’aquest 2024 se celebrarà a l’Azerbaidjan, un altre Estat productor de petroli.

La decisió sobre qui acolliria aquesta nova cimera s’havia endarrerit després que Rússia prometés vetar qualsevol candidatura d’un país de la Unió Europea, en resposta a les sancions a Moscou per la invasió d’Ucraïna. A que juguen? al barrejar naps amb cols.

Aquí s’evidencia la noblesa de la política, el seu poder i la seva cultura. Fotre als altres i imposar la seva força, emprant una altra força com es la guerra.

I l’Emergència Climàtica no respon a cap interès global per trobar solucions. Si els caps de govern dels principals països no assisteixen a les COP i envien quatre recollits que no tenen poder de decisió. On volen arribar?

Per si voleu prendre nota, la ciutat de Betlem – Brasil – propera a la desembocadura del riu Amazones a l’oceà Atlàntic, serà la seu de la Cimera del Clima COP-30, que se celebrarà el 2025. Els països reunits a la COP28 de Dubai també ho van ratificar.

Cal programar les vacances amb antelació, jets privats, cotxes de luxe, bons festíns, els millors hotels i…

Pulvis est et in pulverum revertis

Articles 2023

AIXÓ DE 100 MEMBRES ESCOLLITS PER SORTEIG…

27-11-2023

Estic d’acord que el nostre País tingui una Assemblea pel Clima i que es preocupi per la lluita contra el canvi climàtic.

El passat dissabte dia 18 de setembre va ser inaugurada l’Assemblea esmentada, amb la finalitat de disposar d’un procés de deliberació i decisió ciutadana integrada per 100 membres escollits per sorteig.

Jo no vaig rebre cap de les 20.000 invitacions enviades al mes d’octubre per formar part de l’Assemblea, enviades segur a gent preseleccionada “fruit d’un procés suposadament democràtic”. Què vull dir, que el ciutadà no hi té cabuda.

S’anuncià per Gencat, que els representats serien de perfils diversos procedents de la societat catalana respectant el gènere, l’edat, els nivells d’estudi, el territori o l’origen. Seguiu les instruccions de la convocatòria, “no cal tenir coneixements previs sobre canvi climàtic”.

En la seva constitució van prendre part científics i divulgadors, el metereòleg Francesc Mauri, la consellera de Presidència Laura Vilagrà, el conseller d’acció climàtica David Mascort… amb tots els respectes, això no són gent del poble que poden expressar la seva opinió. Quins son els perfils diversos?

I per últim, encara vull ser més crític quan es diu “Expressar-se lliurament”. Si l’objectiu és aquest, perquè s’imposen matèries “Que interessen a l’administració” com ara el desplaçament de les energies renovables i el model de l’alimentació del futur.

Cal afegir que a partir de la tercera sessió, és a dir, del 16 de desembre fins el 10 de febrer de 2024, els 100 assembleistes es dividiran per la meitat i cada grup estudiarà els dos temes.

Com a activista climàtic i davant les evidències dels desastres que patim, el debat hauria de ser obert i parlar dels temes que preocupen a la ciutadania, aquest debat seria més enriquidor i podria aportar una visió més àmplia del que ens preocupa de cara al futur.

La iniciativa és bona, però cal ser conseqüent amb l’objectiu que es pretén, no girem la cara a la sequera, a les altes temperatures, en el futur de la pagesia, com afecta el canvi climàtic a les ciutats, a la gent gran, quines són les necessitats per apaivagar les conseqüències futures… qüestions estrictes de supervivència.

Al final el Govern haurà de retre comptes, és a dir, a quines conclusions ha arribat i explicar-les, i em temo que el retard serà important. Mentrestant, el departament d’Acció Climàtica concedirà la instal·lació d’un parc eòlic que farà mal bé el Cap de Creus i la Badia de Roses. Què trist!

El procés està mal fet, mal enfocat i equivocat. L’assemblea pel Clima, és un nou instrument que segons el descriuen: “Servirà perquè la ciutadania debati els reptes a què s’enfronta Catalunya davant el canvi climàtic i formuli propostes per fer- hi front”. No ho comparteixo, és una eina poc eficient que fan totes les administracions per desviar el problema.

L’assemblea pel Clima vol ser una còpia de “La Asamblea Ciudadana por el Clima? Un procés deliberatiu impulsat per l’ajuntament de Barcelona del setembre a desembre de 2022.

Hi podien participar 100 persones escollides per sorteig i d’edats compreses entre els 16 i els 75 anys, amb un objectiu, debatre la situació de l’emergència climàtica a la ciutat.

És cert que aquests tipus d’assemblees han augmentat al llarg dels darrers anys arreu.

Regne Unit, França, Alemanya, el País veí… però, qui copia, la caga.

Les segones parts, mai van ser bones.

LA FATIGA INFORMATIVA

05/11/2023

Admeto que les perspectives per al planeta sovint són tan depriments que es fa difícil atraure els lectors amb aquestes informacions.

Són notícies retòriques, però teniu dret a ser informats. Els activistes com jo, no us podem donar l’esquena. El clima ens desastibilitza cada dia més i les condicions a tot el món són catastròfiques.

La paraula escrita, les imatges -les quals baso per comunicar- els vídeos, els llibres… pretenen conscienciar-vos del que està passant globalment al planeta.

La comunicació social ha de ser veraç i vigilar que certs continguts que es publiquin no tinguin un efecte contrari.

No sóc expert en la comunicació cientifica, hi ha companys i mitjans que sí. Però la finalitat d’aquest bloc és extreure d’aquesta comunitat pesics importants de la seva rellevància – la defineixo molt necessària per a les seves prediccions -.

El 2019, 11.000 científics van signar un manifest que deia: “Els científics tenim l’obligació moral d’advertir clarament la humanitat de qualsevol amenaça catastròfica i afirmem que el planeta Terra s’enfronta a una emergència climàtica”

Quatre anys després, la situació actual “no és diferent”. La ciència no transmet por, ni prediu un col·lapse global a curt termini, però sí que llança uns missatges rellevants com que hi hagi extenses regions de la Terra que seran inhabitables. Preveuen, moviments migratoris massius -està passant-, canvis a l’agricultura, a l’urbanisme, que implicarà haver de redefinir el model de les grans ciutats actuals, o en la conducta social, que haurà de comportar “canvis d’hàbits”… En definitiva, alerta de greus conseqüències.

El professor de la Universitat de Colorado-Boulder, Maxwell Boykoff -que he llegit molt des del 2019- en certa ocasió va manifestar: “No hi ha una “fórmula magistral” per a la comunicació del canvi climàtic, sinó moltes fórmules magistrals “personalitzades””.

La comunicació de https://climatickaos.blog.com és personalíssima. Intento trobar bretxes diferents a la ciència i formes diferents, perquè no suposi una fatiga informativa.

Tinc present a quina audiència arribo, a quin tipus de públic, mitjançant estratègies adequades, per tal que estigueu ben informats sobre l’emergència climàtica.

No vull dir rebaixar el nivell, però tampoc no crec necessari arribar al gran públic. Intento ser el màxim creatiu, l’exemple el teniu – si em llegiu – amb l’ús d’imatges, la música, l’art, la secció de pòstits mensuals… maneres de comunicar diferents.

Fet un repàs de l’enfocament personal de comunicar a les xarxes, vull tornar a la ciència, comunitat que sempre he defensat, això en matisos, sempre comparat amb la meteorología. Són prediccions, això sí, basades amb forts fonaments i proves irrefutables.

La cultura científica i el foment i la transferència del coneixement són bàsics perquè en els moments que vivim -on la societat s’enfronta a reptes extremadament complexos- ens ajudarà a entendre aquesta crisi global.

La comunicació científica – sovint oblidada i criticada pels negacionistes – vol aconseguir un alt grau de confiança i interès del públic i establir una relació d’escolta entre tots els agents implicats: institucions, persones expertes, mitjans de comunicació i ciutadania.

El periodisme científic és el “periodisme estrella” del segle XXI. El deure dels periodistes es explicar a la societat com és el món on viu, i aquesta societat està tan “tecnologitzada” que les decisions que prenem avui, tindran una repercussió enorme en el futur.

No us sentiu aclaparats amb tanta informació – És el nostre deure i la nostra salvació – com diu una estrofa de l’eucaristía – la comunicació s’ha convertit i esdevindrà imprescindible per generar consciència.

El periodisme està exercint – en tots els seus vessants – un paper clau en la difusió d’informació precisa i rellevant, esdevenint una eina important i promoguent un canvi positiu a la societat. Gràcies a aquesta tasca, el ciutadà pot comprendre millor les causes i les conseqüències dels problemes climàtics i aportar el seu gra de sorra.

També cal remarcar que l’interès pel canvi climàtic ha crescut de manera notable a les cerques d’Internet i les xarxes socials, aixó és important, alguna cosa està canviant.

Hi ha algú disposat a llegir-me?

EL SABER NO OCUPA LLOC

27/09/2023

L’article d’avui no ha estat escrit per mi. Penso que el seu contingut és molt important i m’he pres la llicència d’adjuntar-lo perquè la seva lectura enriqueix i aclareix molts dubtes que podem tenir sobre el futur.

L’entrevista ha estat realitzada per Susanna Ligero – periodista i traductora – a Yayo Herrero i publicada a la revista Mètode editada per la Universitat de València. Mètode té com a finalitat la de divulgar, comunicar i estudiar la ciència.

Mètode 2023

Entrevista a Yayo Herrero «La transició energètica comportarà una transició en les formes de viure»

Antropòloga, investigadora i activista ecofeminista

Yayo Herrero (Madrid, 1965) és una de les principals veus de referència en matèria d’ecofeminisme a l’Estat espanyol. La Yayo , ha combinat un rol destacat a organitzacions com Ecologistes en Acció o la Fundació FUNHEM amb una prolífica tasca investigadora al voltant de la crisi ecosocial. Recentment, publicava Toma de tierra (Caniche, 2023), obra que recopila en una edició cohesiva una selecció de textos propis, entrevistes i conferències, en què presenta els debats i les decisions que s’han d’escometre en el camí cap a un model diferent que ens allunye de l’abisme. Podem construir un món on tothom puga assolir una vida digna de ser viscuda? Parlem amb ella, entre altres temes, de les claus d’una transició ecològica justa, els canvis socioculturals que pot provocar i els discursos que es generen al voltant d’aquests debats.

Com s’uneixen feminisme i perspectiva ecologista per a abordar la crisi ecosocial?

Quan parlem de la crisi ecològica, diem que la vida està en risc i convé preguntar-se aleshores quines coses la sostenen. I veiem que la vida se sosté a partir de relacions amb la natura: no hi ha res, absolutament res, del que l’economia produeix que no depenga en primera instància de la natura. I ningú no controla aquesta: té la seua pròpia autoorganització. L’ecofeminisme reconeix que, a més d’aquestes relacions d’ecodependència, n’hi ha d’altres que tenen a veure amb les relacions entre les persones. És a dir, cap vida humana se sosté si ningú la manté intencionalment, sobretot durant la infantesa, la vellesa i en determinants moments vitals. Aleshores, trobem que hi ha uns vincles absolutament evidents que marquen que la vida humana és ecodependent i també interdependent, i ha de ser sostinguda de forma intencional.

Aquest sosteniment de la vida, com vostè indica, l’han dut a terme tradicionalment les dones. Com es veuen aquestes afectades de manera diferencial pel canvi climàtic?

Alguns factors són merament físics; per exemple, les onades de calor afecten en gran manera les persones majors i dins d’aquestes, sobretot les dones, per una qüestió de fisiologia. A més, en llocs on hi ha grans inundacions i esdeveniments climàtics extrems, la mortalitat de les dones és molt més gran, perquè habitualment són persones que no poden sortir cames ajudeu-me, perquè tenen a càrrec a d’altres més menudes, ancianes… De vegades es tracta simplement de factors educatius: no han après a nadar, no tenen la mateixa destresa per a enfilar-se a un arbre… És a dir, hi ha una incidència física i una altra de social, que té a veure amb el rol que ocupen les dones en els seus espais. Un altre exemple: a causa del canvi climàtic, les sequeres són més habituals, l’agricultura de subsistència es veu dificultada, o és més difícil accedir a llenya o altres materials combustibles. I en quasi tots els llocs són majoritàriament dones les qui s’ocupen d’aquestes tasques. Per tant, són elles les que viuen de forma més intensa les complexitats, les preocupacions i els problemes que comporta que de sobte siga més difícil accedir a allò que et possibilita tenir unes condicions bàsiques d’existència per a tu i per a la teua comunitat. Tot això recau sobre els seus muscles.

De fet, organismes internacionals com l’ONU han ressaltat la importància de reforçar el paper de les dones en certes comunitats del sud global en la lluita contra el canvi climàtic.

El cert és que elles ja són tremendament actives en aquest tema. Sobretot en els països empobrits, les dones són les que encapçalen totes les manifestacions, les lluites, les resistències… i no necessiten que anem des d’altres llocs a empoderar-les. El que sí que podríem fer per a ajudar des dels països enriquits és desenvolupar unes formes de vida que no depenguen de l’extractivisme en els seus territoris i de la destrossa de les seues comunitats i condicions d’existència.

En febrer sortia l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), que insistia, entre altres aspectes, en l’urgent necessitat de descarbonitzar l’economia. Vostè afirma que no només cal descarbonitzar, sinó també canviar dinàmiques productives i socials.

És clar. En primer lloc, correm el risc d’anomenar descarbonitzar a canviar una font energètica per una altra sense tenir en compte si realment aquesta nova font energètica és independent del petroli. Les plaques solars o els aerogeneradors, ara mateix, no es fabriquen amb energies renovables, sinó que requereixen petroli. Aleshores, podríem caure en l’autoengany. Perquè, encara que la descarbonització i l’aposta per les energies renovables són temes clau, cal tenir en compte que viure d’energies renovables suposa inevitablement viure amb molta menys energia. No es tracta només del canvi de fonts, sinó d’un canvi radical en els models de producció, distribució i consum. Avui dia tenim unes economies profundament energívores, petrodependents, de producció a gran escala i des de la llunyania. Per tant, una transició energètica comporta una transició en les formes de viure, de produir, de consumir, d’alimentar-nos, de divertir-nos… És a dir, moltes transformacions. I, a més, hem de fer-ho de forma justa.

«Els països enriquits hem de desenvolupar unes formes de vida que no depenguen de la destrossa de les comunitats del sud global»

En canvi, tal com s’està materialitzant ara la descarbonització, continuem anant al sud global a extreure els materials que necessitem per a fabricar plaques solars per als països rics. O, sense anar-hi més lluny, a l’Estat espanyol veiem com s’estan destruint zones de cultiu productives per a posar aerogeneradors o plaques.

Necessitem, insistisc, aquesta descarbonització i la transició cap a les energies renovables, però cal fer-ho amb trellat. Amb trellat i amb justícia. És a dir, pensant quanta energia es pot generar, per a què la generem, on la generem, i fer-ho d’una manera justa. Cal entendre que, tant si volem com si no, globalment viurem amb molta menys energia i cal fer-ho d’una forma que estiguen garantides les necessitats de totes les persones i no només d’unes poques.

Per on caldria començar per a garantir una transició energètica justa?

Prèviament, veig bàsic dur a terme una enorme campanya de sensibilització perquè s’entenga què és el que està en joc i per què és necessari emprendre aquestes transformacions. No estic parlant d’educació ambiental, sinó d’una campanya similar a les que es llançaren durant la pandèmia de covid perquè les persones entenguérem què ens hi anava en el fet de dur les mascaretes, quedar-nos a casa, rentar-nos les mans… Hauria de fer-se una campanya amb la mateixa ambició, que no deixara ni un sol espai sense tocar, per a fer entendre el problema a què ens enfrontem i per què són necessaris aquests canvis.

I després? Des del seu punt de vista, cap a on s’ha d’orientar la transició energètica per a aconseguir un sistema que realment sostinga la vida?

En primer lloc, hem de veure com garantir condicions de vida dignes per a totes les persones. És a dir, no hi ha transició ecològica possible si es fa a costa que moltes persones es queden sense aigua, sense llum o sense aliments suficients i de qualitat. Per tant, podríem establir una renda bàsica en espècie que garantisca que tot el món tinga un habitatge, un subministrament mínim d’energia, aigua, aliments raonables… Aquesta seria una de les potes bàsiques. En paral·lel, és necessari fer una bona planificació de la petjada ecològica, de manera que es prioritze la producció de tot el que cal per satisfer les necessitats de totes les persones i no només d’unes poques, i deixar en un segon pla la de tot el que és més superflu o prescindible. En aquest sentit, hem d’ocupar-nos de la qüestió de l’alimentació, una alimentació que no envenene ni la terra ni les persones, que vinga de tan a prop com siga possible, que siga de temporada, i amb un molt baix consum de proteïna animal. En segon lloc, caldria abordar tot el que té a veure amb el model de ciutat, d’ordenament del territori, les zones rurals… Ací entra des d’aconseguir que les edificacions necessiten molt poca energia, es milloren els aïllaments, etcètera, a establir un transport que siga fonamentalment públic i col·lectiu. Al mateix temps, haurien de garantir-se serveis en la proximitat perquè les persones no es vegen obligades a passar moltes hores desplaçant-se. Jo començaria per tots aquests elements.

En el llibre, llança crítiques al model de treball assalariat capitalista, on hi ha moltes ocupacions que s’allunyen de cobrir les necessitats bàsiques tal com vostè les planteja. Què pensa de propostes com la setmana laboral de quatre dies?

Sembla que siga una cosa nova, però reduir la jornada laboral va ser una de les grans conquestes del moviment sindical. A mi, la setmana laboral de quatre dies em sembla molt bé, però podria ser també una setmana amb menys hores de treball, amb jornades diàries més curtes… En qualsevol cas, treballar menys hores en l’espai mercantil és una qüestió clau. I això no significa no treballar: després ens queden totes les tasques que tenen a veure amb el sosteniment de la vida, que cal repartir i fer.

El turisme de masses, amb tots els desplaçaments en avió que comporta, l’explotació de ciutats i entorns naturals, etcètera, també és una de les potes de la crisi ecosocial. Si treballàrem menys, necessitaríem viatjar menys? Necessitaríem menys oci capitalista, en general?

Sí, però no només això. Estic convençuda que una jornada laboral que deixe més temps disponible per a les persones suposarà menys presses, i menys necessitat de córrer d’un lloc a un altre i d’usar transports basats en l’energia fòssil. Per descomptat, probablement també comportaria un tipus d’oci que no tinga aquesta pulsió de consum tan forta. En la nostra societat es treballa tant, hi ha tan poc d’espai per a decidir realment què volem fer, que moltes vegades quan tenim aquest espai tendim a fer coses molt cridaneres o que ens permeten evadir-nos. I de vegades són coses que tenen un gran consum d’energia. Jo crec que una vida més serena, més tranquil·la, amb menys hores de treball, ens permetrà també elaborar una forma de viure bé que demane menys energia fòssil.

Hem vist reaccions molt negatives quan s’han plantejat accions xicotetes com menjar menys carn, usar menys el cotxe o l’avió… Com es pot desmuntar, o desaprendre, la mitologia capitalista del progrés i la riquesa sense que es perceba com una pèrdua, o fins i tot com una tirania?

Sempre es planteja la transició ecològica com una proposta que empitjora la vida de la gent, però el cert és que, en aquest país, el 60 % de la població viu en condicions de pobresa estructural. Hi ha molta gent jove, que fins i tot amb una carrera acabada, amb un màster i parlant llengües, no pot accedir a un habitatge, encara que treballe. Hi ha gent que té un sou i, tot i això, no pot pagar la llum. Per tant, no partim d’una situació de benestar material per a tot el món: partim d’una situació en què molta gent viu la major part de la vida endeutada, pagant hipoteca, amb dificultats importants per arribar a final de mes, amb por que els fills no puguen viure amb un benestar raonable… Moltes persones consumeixen ansiolítics, molta gent jove té ecoansietat o futurofòbia i el suïcidi és la principal causa de mort no natural en les persones joves. Per a tota aquesta gent, una proposta de transició ecològica justa, que garantisca les condicions bàsiques d’existència en un context de contracció de l’ús d’energia i materials, és una proposta a millor. D’altra banda, conec moltes persones que, encara que no estigueren en una situació precària, durant el confinament van experimentar viure millor del que vivien quotidianament, sense haver d’anar a treballs que no els agradaven. Aquestes persones, encara que la transició els puga suposar un model de vida més auster materialment, també poden aspirar a tenir una vida millor. Les transformacions no els resultaran massa costoses i probablement les aborden amb la sensació d’estar fent una cosa que millora la vida de tots. Per tant, crec que només una xicoteta part de la població percebrà com a una minva anar a condicions d’existència més austeres. Però estem parlant d’una part de la població que té molt més del que li correspon. Així, quan aterrem en el marc del concret, ens adonem que, en general, és una gran majoria la que pot guanyar i viure millor.

«Davant els grans problemes, la força amb què naixen les iniciatives comunitàrias és tremenda»

Quin paper creu que pot jugar la divulgació científica a l’hora de conèixer millor els límits del planeta?

Si no hi haguera coneixement científic, estaríem pensant que travessem una espècie de maledicció terrible en forma de mal temps, incendis… La ciència ens dona oportunitats per a poder avançar-nos i treballar qüestions com el declivi de l’energia i dels materials, l’agronomia, o quines tecnologies ens poden il·luminar amb formes de fer, sempre que siguen tecnologies compatibles amb la vida de la gent. Per tant, crec que la ciència i la divulgació científica tenen un paper clau. La ciència, sobretot la ciència pública, té l’obligació de pensar en com posar a disposició de la gent, que ha contribuït també que aquesta ciència existisca, les dades o la informació més complexa. De vegades es parla de la divulgació com si fora una mena de germana menuda de la comunicació científica, però jo trobe que és una tasca d’apropament absolutament crucial.

Creu que situacions com ara les onades calor dels últims estius, cada vegada més freqüents i intenses, o la sequera prolongada que s’ha viscut en algunes parts del país han servit per a conscienciar a més persones de la realitat del canvi climàtic?

Absolutament. En el medi rural, la gent ho diu: el que està passant no és normal. El coneixement que algú tenia per a gestionar els seus horts o arbres fruiters ja no li serveix. En les ciutats, molta gent mira amb autèntica basarda els termòmetres. D’altra banda, en un país com el nostre, el tema de l’aigua serà un problema cada vegada més gran. Aleshores, tot això està servint per a sensibilitzar, si bé aquests no haurien de ser els únics factors de sensibilització. És a dir, cal posar més mitjans per a aconseguir més conscienciació, no pot dependre tot del fet que el temps estiga rar o que la gent ho passe malament.

S’ha anomenat col·lapsisme els discursos més realistes o crus sobre les situacions que provoca la crisi ecosocial. Sovint, s’acusa aquesta perspectiva de provocar desesperança o immobilisme. Què pensa vostè al respecte?

No soc molt partidària del terme col·lapsisme. Hi ha moltes persones que han estat titllades de col·lapsistes i aquest qualificatiu pareix indicar que el seu objectiu siga fer por a la gent. Però aquestes persones en realitat fa dècades que plantegen els riscos d’una crisi ecosocial i que parlen de col·lapse en termes de diagnòstic, tal com ho fa l’IPCC, quan adverteix del possible col·lapse de les formes de funcionament socials si no es fa res. És a dir, per col·lapse es refereixen a la impossibilitat que el model econòmic i social capitalista que tenim continue funcionant de la mateixa manera en el context de crisi ecosocial. Per a mi, això és el que plantegen, i concorda amb el que diu la comunitat científica i fins i tot sectors com l’Agència Internacional de l’Energia. Per tant, parlar de col·lapse és emetre un diagnòstic, alertar dels riscos. El col·lapsisme no existeix, o almenys, jo no conec ningú que ho plantege com una proposta política, que òbviament seria absurda. Tal com ho veig jo, quasi tota la gent que alerta del col·lapse acompanya el diagnòstic amb una sèrie de propostes, que ens poden semblar millors o pitjors, més o menys viables… De fet, ací és on rau ara el debat.

En les propostes per a afrontar la crisi ecosocial?

Sí, és a dir, sabem que cal fer una transició energètica, però no sabem molt bé com abordar-la. Sabem que cal avançar cap a la descarbonització, però no sabem molt bé com fer-ho sense que supose convertir en zones de sacrifici els territoris d’extracció dels pobles del sud global. Ens cal molt de debat, molt d’estudi i molta trobada per a veure com ho podem fer. I és normal que hi haja mirades distintes i discrepants al respecte. Però és cert que no m’agrada molt el to desqualificador que hi ha de vegades en alguns debats. És a dir, ni els col·lapsistes són col·lapsistes, ni criden al mal temps: són persones que estan plantejant propostes d’acord amb diagnòstics reals. D’igual manera, qui està pensant en com plantejar una proposta atractiva també està complint el seu paper, perquè està plantejant un abordatge que siga alhora instrument de canvi. Hi ha molts matisos entre aquestes posicions, però aquests debats no haurien de tenir lloc en les xarxes o en els mitjans de comunicació amb unes formes que condueixen a res. En la meua opinió, així eliminem espais de treball, i justament el que necessitem són espais de construcció col·lectiva per a veure com solucionem aquesta crisi, perquè ningú sap realment com fer-ho.

Un aspecte preocupant al respecte és la resposta violenta que està donant el capitalisme a aquesta crisi, amb el reforç militaritzat de les fronteres o la repressió als moviments ecologistes arreu del món. Com podem abordar aquestes situacions des de la població general?

Realment és una cosa molt preocupant perquè, més enllà de la conjuntura de la guerra d’Ucraïna, s’ha vist un augment bestial de la despesa en armament i, en general, un atrinxerament en el militarisme. Tot això mentre anem cap a un context en què tindrem problemes per l’aigua, pels minerals, per l’energia… Em fa la sensació que les problemàtiques es convertiran en amenaces, i això farà que s’aborden des d’una perspectiva violenta, no des d’una que tracta de resoldre els problemes. Així, l’activació social i el moviment de carrer seran molt importants. Ací a Espanya, la derogació de la llei mordassa és clau per a actuar contra la repressió.

Vostè parla sempre del treball en col·lectiu, des de la comunitat, per a respondre a tots els reptes que ens planteja la crisi ecosocial. És, potser, la construcció d’aquesta comunitat el vertader repte que tenim al davant?

Sí, perquè no tenim el costum de fer-ho. Però, per exemple, durant el confinament, l’explosió de solidaritat va ser majoritària. Van passar coses que no ho van ser, però en molts llocs la gent es va organitzar per ocupar-se voluntàriament d’altres persones que ho estaven passant malament. Així, davant els grans problemes, la força amb què naixen les iniciatives comunitàries és tremenda, i és aleshores quan ens adonem que no és tan difícil com pareix.

Edició : © Mètode 2023 – 118. Parents primats – Volum 3 (2023)

EL G-20, UNA ALTRE DECLARACIÓ INÚTIL A NOVA DELHI

10/09/2023

En un escenari dominat per un marcat descens en les relacions entre les principals potències, els resultats de la reunió del G20 celebrada a Nova Delhi – Índia- el 9 i 10 d’aquest mes, van donar els fruits modestos que podien esperar-se sobre l’Emergència Climàtica .

L’absència de Xi Jinping i Vladimir Putin, és una falta greu, que va deslluir la trobada de les economies més grans del món.

Els grups climàtics van protestar després que un acord generat a la cimera del G20 a Nova Delhi, no aconseguís que el bloc de les nacions més riques del món assumís el tipus de compromisos climàtics , és a dir, un acord per eliminar gradualment els combustibles fòssils necessaris per abordar el problema planetari- l’emergència climàtica – alimentat per les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Greenpeace va descriure la deslluïda promesa, que va arribar en forma d’un comunicat conjunt del G20, com un “fracàs incomprensible” davant d’una crisi climàtica galopant que continua causant estralls, mort, greus injustícies i desastres econòmics.

“Malgrat les temperatures rècord, els devastadors incendis forestals, les sequeres, les inundacions i altres desastres climàtics dels últims mesos que han afectat desenes de milions de persones, els líders del G20 no han aconseguit en conjunt un acord gens significatiu sobre el canvi climàtic”.

“Els combustibles fòssils ens estan matant, i la imprudent inacció del G20 i els seus líders no van aconseguir arribar a un acord sobre l’eliminació gradual del carbó, el petroli i el gas. També van fer un tímid compromís de triplicar les energies renovables, però només a través d’objectius i polítiques existents'”.

Alex Rafalowicz, director de la iniciativa del Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils, també va expressar la consternació per la falta d’ambició mostrada pels líders del G20.

“Els líders mundials, en particular els països rics, han d’estar a l’alçada de les circumstàncies i complir amb la seva part justa de responsabilitats en la lluita contra la crisi climàtica. Qualsevol altra cosa és perjudicial tant per a la humanitat com per al nostre planeta” .

“La dependència contínua dels combustibles fòssils continua sent un dels principals impulsors del canvi climàtic, amb conseqüències nefastes i irrevocables per als ecosistemes, les comunitats i l’economia global”, va afegir Rafalowicz .

El fracàs de les nacions més riques del món a aconseguir una fet substancial sobre l’eliminació gradual dels combustibles fòssils és inacceptable.

La cimera del G20 a l’Índia , es produeix abans de la cimera climàtica d’un dia de durada de les Nacions Unides que comença a la ciutat de Nova York la setmana vinent i d’una reunió de l’Assemblea General de l’ONU.

Està prevista una gran marxa de protesta de centenars de grups centrats en el clima per al 17 de setembre, el moviment global que demana una transició energètica justa ha vist pocs signes d’esperança a mesura que continuen al món fenòmens meteorològics extrems cada cop més greus i advertiments de la comunitat científica, davant l’augment de les emissions.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, que organitza el que ha anomenat la Cimera sobre l’Ambició Climàtica a Nova York, va deixar entreveure la seva decepció per la limitada declaració del G20.

“Les mesures a mitges no impediran el col·lapse climàtic total”, va dir Guterres . ” Vaig instar el G20 a demostrar molta més ambició en la reducció d’emissions i el suport a la justícia climàtica. Tenim un planeta. Salvem-lo”.

Tot i que alguns van aplaudir el G20 per la promesa d’augmentar les energies renovables per a finals de la dècada, experts crítics van dir que un augment en l’energia verda no és suficient si es permet a les empreses de combustibles fòssils continuar extraient i cremant petroli, gas i carbó.

El compromís del G20 de triplicar l’energia renovable és un pas històric, un raig d’esperança a la batalla contra el caos climàtic?

Hem de responsabilitzar-los, exigir-los que eliminin gradualment els combustibles fòssils i actuar amb urgència. Les nacions riques que tenen la responsabilitat més gran pel canvi climàtic, han de proporcionar el finançament necessari per triplicar la capacitat d’energia renovable a nivell mundial per al 2030.

Avinash Chanchal, director de campanya de Greenpeace a l’India, va dir: “la manca de compromisos financers concrets per part de les nacions riques, fa que objectius tan elevats al voltant de les energies renovables siguin difícils de pair, especialment perquè aquests països més contaminants segueixen sent responsables del 80% de les emissions globals”.

Segons Chanchal, “els països desenvolupats del G20 han fracassat rotundament a prendre mesures concretes per augmentar el suport financer internacional a l’acció climàtica.

Calma en temps de pressa. Esperarem la cimera del 2024 al Brasil.

LA SEQUERA PASSA FACTURA AL RIU FLUVIÀ

04/08/2028

El riu que neix a la Garrotxa i desemboca a prop de Sant Pere Pescador pateix com molts altres grans problemes per culpa de la sequera.

Al llarg dels 97,2 quilòmetres, el seu cabdal pateix la manca de pluja i al seu pas per moltes poblacions de la comarca es converteix en un riu sec, un riu en pobre i abandonat de la mà de déu.

L’aigua està estancada i n’ha perdut la qualitat. I segons l’expert Joan Montserrat, va baixar més de dues terceres parts en un mes.

Ja no és bó refrescar-se, ni gens recomanable – als llocs típics de bany – per als visitants i garrotxins gaudir d’un bon bany, ni el Tussols-Basil – lloc a prop d’Olot i el barri de Sant Roc – on cada any tenia lloc la tradicional travessia a les seves aigües.

No crec que aquest any sigui possible la celebració de la 68a edició, ja que l’aigua des del punt de vista químic és un perill seriós per a la salut.

Amb una aigua estancada i bruta, flotant quantitat de plàstics i deixalles. Un cop més som irresponsables i els humans deixem la nostra empremta a prop de casa, i aboquem deixalles i allò que calgui desprendre’s sense importar el mal que fem al planeta.

Les aigües contaminades del Fluvià són tòxiques, així ho demostra la mort de desenes d’ànecs, trobats fa pocs dies. Podria tractar-se d’un cas de botulisme, una malaltia alimentària provocada per un bacteri o la falta d’oxígen a l’aigua.

L’Ànec és un animal tranquil i necessita aigües netes, cosa que fa que visqui en zones urbanes i són els primers a detectar la qualitat de l’aigua on viuen. Fan el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i actualment el Fluvià és la tomba per l’espècie.

Ja no són bones les anomenades dites Olotines: “Si no plou a Olot, no plou en lloc”, “Olot és l’orinal del cel” i “Per les Festes del Tura, pluja segura”. Tampoc altres dites d’altres comarques del país com: “A l’abril, aigües mil” , “Al maig, cada dia un raig”, “Boira a la Muga, pluja segura” (Alt Empordà) ,”Boireta al Cadinell, pluja segura” (Alt Urgell), “Llampecs a Vidrà, pluja demà” (Osona), “Llampecs al cantó de Rof o de la Valldan, pluja segura” (Berguedà) i “Quan la processó va de Tossa a Romanyà, pluja segura avui o demà” (La Selva).

Malauradament l’emergència Climàtica passa factura fins i tot al refranyer català.

No ens ho prenem rient ni encuriosits per aquests canvis, el problema és més seriós. Vivim en un món incert i la sequera n’és una prova més. Un món passat i un que ha començat.

La manca d’aigües corrents als rius, recs i rierols, és a dir, les aigües estencades, fa que proliferi l’augment dels mosquits. Si la situació continua així i els mosquits portadors de malalties – el Dengue , el Chikunguya, la febre Groga, el virus Zika o el virus del Nil Occidental – es propaguen, les morts seguirant augmentant per les picades. Els experts demanen posar èmfasi en les mesures de control de les poblacions de mosquits, a millorar-ne el seguiment i també a conscienciar la població perquè prengui mesures preventives.

Això només pot ser el començament d’una de les derivades més serioses del canvi climàtic, “La sequera”. El riu Fluvià preocupa evidentment, però de continuar així – no li donem la culpa al clima Metiterrani, és a dir, això és ciclic, com diuen els negacionistes – la situació pot empitjorar i molt.

L’Agència Catalana de l’aigua ha decretat l’emergència per sequera a l’aqüífer Fluvià Muga, a l’Alt Empordà.

“Quan canta el pigot, la pluja és a prop” una altre dita que griyonla, l’ocell es fot de set i té poc recursos per sobreviure”.

ENS PRECIPITEM CAP EL DESASTRE

22/06/2023

Mentre les converses climàtiques de les Nacions Unides van arribar a una conclusió decebedora a Alemanya el passat dijous – 15 de juny -, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va pronunciar declaracions a la ciutat de Nova York dirigides al “cor contaminat de la crisi climàtica: la indústria dels combustibles fòssils”.

“El món ha d’eliminar gradualment els combustibles fòssils d’una manera justa i equitativa, movent-se per deixar el petroli, el carbó i el gas al lloc on pertanyen i impulsant massivament la inversió renovable en una transició justa”,

Els comentaris del secretari general, es van produir just després de reunir-se amb líders de la societat civil i abans de la seva Cimera d’Ambició Climàtica del setembre a Nova York, a la qual seguirà al novembre la conferència de l’ONU COP28 – un fracàs més d’aquestes trobades inútils que tenen un cost molt alt – organitzada per l’Unió dels Emirats Àrabs a Dubai.

“Els països estan lluny de complir les seves promeses i compromisos climàtics. Veig falta d’ambició. Manca de confiança. Manca de suport. Manca de cooperació. I una gran quantitat de problemes al voltant de la claredat i la credibilitat”, va dir Guterres.

“L’agenda climàtica està oblidada. En un moment en què hauríem d’accelerar l’acció, hi ha una reculada. En un moment en què hauríem d’omplir els buits, aquests buits creixen”.

“El problema no són simplement les emissions de combustibles fòssils. Són els combustibles fòssils, punt”, va dir en el seu discurs. Aquest comentari, es vaconsiderar una reprimenda a les paraules recents del sultà Ahmed Al-Jaber, l’elecció del qual com a president designat de la COP28 és controvertida en tot el món, atès que també és ministre d’indústria de l’Unió dels Emirats Àrabs i director executiu de la Companyia Nacional de Petroli d’Abu Dhabi del país.

Com sempre, els interessos dels països prevalen per sobre de les intencions d’arribar a acords puntuals sobre un problema global que afecta el món. Ens precipitem cap al desastre.

“Mentrestant, els drets humans dels activistes climàtics estan sent trepitjats. Els més vulnerables són els que més pateixen”, va continuar Guterres, i va assenyalar : que les polítiques actuals posen el món en camí d’un augment de la temperatura de 2,8°C per a finals de segle, gairebé el doble de l’objectiu més ambiciós d’1,5 °C de l’acord climàtic de París del 2015 “ – han passat 8 anys i on hem arribat?-.

Mentre les converses climàtiques de les Nacions Unides a Bonn -Alemanya- es van convertir en les últimes d’una sèrie de negociacions d’alt perfil que van acabar amb molt pocs avenços substantius, una coalició de grups ambientalistes va anunciar plans per a una mobilització global que, segons els organitzadors , treurà milions de persones als carrers, per exigir la fi de la producció de combustibles fòssils que destrueix el planeta.

Les protestes mundials estan programades per al 15 i 17 de setembre, dies abans de la Cimera d’Ambició Climàtica del Secretari General de l’ONU – el 20 de setembre a la ciutat de Nova York- i setmanes abans de les converses crucials de la COP28 – Emirats Àrabs- i que serà supervisada pel CEO d’una de les companyies petrolieres més grans del món.

Feu alguna cosa a les vostres ciutats i pobles, solidaritzem-nos per la causa, el missatge és reiteratiu però el problema segueix igual. Com a activista digital no repetiré les moltes derivades de la crisi climàtica – són evidents – però no podem deixar passar el temps amb els braços plegats. Penseu amb el futur dels vostres éssers estimats. Quin món els deixarem? Ha de ser una lluita constant. https://fightfossilfuels.net/#act

L’agonia del planeta ès un fet, està greument malalt, no l’allargem més, els placebos – com efecte real – que li estem donant ja no li serveixen.

MAR MEDI TERRANEUM

17/05/2023

No vull obviar en aquest article els altres mars i oceans del planeta que pateixen causes molt greus sorgides del canvi climàtic i dels fets irresponsables dels humans. Els estem fent danys irreparables.

Vull referir-me a l’àrea Mediterrània que és la segona zona del planeta més afectada per l’escalfament global. De fet, s’escalfa un 20% més que la mitjana mundial. Un mar que cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km2.

Quan parlem del canvi climàtic, aquest afavoreix que al fons marí i superfícies del mar cada vegada es produeixin causes més anòmales, més intenses, especialment en ecosistemes més fràgils com l’Àrtic, l’Atlàntic nord, l’Oest del Pacífic i el Mare Nostrum, la Mediterrània – d’una altra manera anomenada pels romans “Mar Medi Terraneum”.

Els experts diuen que pujarà el seu nivell – entre els molts canvis, un de simple, les tortugues perdran per inundació els seus llocs de nidament – la temperatura de l’aigua serà cada cop més càlida, més àcida i menys rica en oxigen, les espècies marines correran un risc considerable d’extinció.

Un mar Mediterrani càlid, és un mar molt inestable i, per tant, potencialment creador de núvols convectius i, en conseqüència, generador de processos d’inestabilitat, pluges intenses i torrencials, els vents ja no bufen amb la mateixa intensitat – com la tramuntana a l’empordà – l’omplirem de molins de vent, fenòmen que a molts municipis d’aquest país ha fet que apareguessin plataformes contràries als macroprojectes- en diuen energia eòlica o parcs eòlics-, mirem cap a una altra banda quan ens parlen dels refugiats climàtics…

Quan parlem de fets irresponsables dels humans, cal preguntar-se: Què fem al nostre mar Mediterrani que està tocat de mort? Dic nostre, perquè jo mel sento meu, com la majoria dels que viuen a prop i de generacions que ho han gaudit i encara gaudeixen del seu entorn. Jo vull que segueixi sent profundament blau. Li aboquem tones de deixalles de plàstic – les darreres dades, xifren en 80 milions de tones, d’avui al 2030 -.

No protegim els ecosistemes, fem captures de tones i tones desmesurades de peix, – fruit aquest que ens alimenta i amb la seva captura utilitzem xarxes d’arrossegament a gran fondaria que malmeten els fons marins- les profunditats marines són un tresor.

Provoquem canvis en el desplaçament de les espècies i una mortalitat massiva de les que estan fixes al substrat. Els grans vaixells de càrrega, petroliers, creuers i altres que recorren el mar, llancen a l’aire grans quantitats de gasos d’efecte d’hivernacle, l’omplen de quantitat de deixalles, el fons està omplert de cablejats, ho contaminem de residus de tot tipus de substàncies químiques tòxiques, el convertim en una fosa comuna…

Podria allargar i detallar més la llista de barbaritats d’un mar que ha estat: Bressol de vida, camins de somnis, pont de cultures (ai, qui ho diria…!) ha estat el mar. Mireu-lo fet una claveguera… ferit de mort.- cançó d’un extraordinari cantautor català –

Fa poc vaig estar al Delta de l’Ebre, el vaig gaudir de prop, vaig gaudir d’aquell blau d’una infinitud que em provoca unes esgarrifances l’origen de les quals no sé identificar.

No em considero poeta, però també hi ha, com a tot, el poeta aficionat, un home com jo, que pren la poesia o “La passió d’escriure” convertint-la en una fal·lera.

Permeteu-me, que acabi l’article, amb un escrit que vull compartir amb tots aquells que hem llegiu i que vaig escriure pensant a la Mediterrània. Per molt instal·lats que estiguem al fatalisme, vaig buscar amb l’escriptura una vàlvula d’escapament.

Arran de mar.- 15/03/2023 –